Resultats de la cerca

Graduat el 1958 en química orgànica a la Universitat de Tòquio, treballà en la reacció i la síntesi de polímers en l’empresa privada 1960-66 i el 1963 es doctorà a la Universitat de Pennsilvània El 1966 s’incorporà a la Universitat de Purdue Indiana, on fou professor assistent de Herbert Charles Brown i treballà en organoborans Després d’uns quants anys a la Universitat de Syracuse Nova York, 1972-79, retornà a la Universitat de Purdue, on des del 1999 ocupà la càtedra HC Brown Pels seus treballs sobre reaccions amb dobles enllaços de carboni en presència de catalitzadors de palladi , l’any…

Se serví de tots els estils literaris, des del barroc fins al surrealisme El dialecte vienès tingué una gran importància en la seva obra, que barreja el greu amb el grotesc, el llegendari i el sarcasme, el frívol i el macabre, adultera cites d’autors clàssics, i utilitzà tota mena de recursos paròdics, etc, sempre per tal de provocar els lectors De la seva àmplia obra cal destacar Gedichte über die Liebe und über die Lasterhaftigkeit ‘Poesies sobre l’amor i sobre la immoralitat’, 1975, Grammatik der Rosen ‘Gramàtica de les roses’, 1979, Die Sonne war ein grünes Ei ‘El sol era un…

Estudià a la Universitat de Hokkaidō, on es graduà el 1954 i es doctorà el 1959 Féu recerca postdoctoral a la Universitat de Purdue Indiana, EUA del 1963 al 1965, sota la direcció de  Herbert Charles Brown Professor associat 1961-73 i titular 1973-94 a la Universitat de Hokkaidō, posteriorment ha estat professor a les universitats d’Okayama 1994-95 i Kurashiki 1995-2002 El 1979 donà a conèixer, conjuntament amb N Miyaura, la reacció que porta el seu nom reacció de Suzuki , o reacció de Suzuki-Miyaura , consistent en la síntesi de dos grups  aril en presència d’un catalitzador de  palladi…

Graduat 1952 i doctorat 1954 a la Universitat de Califòrnia, Los Angeles, feu un postdoctorat a l’Escola Superior Tècnica Confederal ETH de Zuric, on fou deixeble de Vladimir Prelog En tornar als Estats Units 1956, treballà a l’empresa química Hercules fins el 1971, que s’incorporà a la Universitat de Delaware, on romangué fins a la jubilació 1989 La seva aportació principal és la síntesi coneguda com reacció de Heck també anomenada reacció de Mizoroki-Heck, en la qual un halur insaturat que reacciona amb un alquè en presència d’un catalitzador de palladi resulta en un alquè substitutori S’…

Professor de teologia 1940 i rector 1945 del seminari de Warmond, fou un gran impulsor de l’ecumenisme als Països Baixos, com a president de l’Associació Catòlica per a les Qüestions Ecumèniques 1951, i delegat per a l’ecumenisme de l’episcopat holandès 1958 El 1960 fou nomenat per Joan XXIII secretari del Secretariat per a la Unió dels Cristians en el moment de la seva creació, presidit pel cardenal Bea, del qual fou un gran collaborador Participà activament en el concili II del Vaticà preparant els documents sobre ecumenisme, llibertat religiosa i relacions amb les religions no cristianes…

Enginyer de camins, canals i ports per la Universitat Politècnica de Madrid 1971, fins el 1976 treballà en el sector privat, i fou director general 1973 de l’Asociación Española de la Carretera, formada per constructores d’infraestructures Posteriorment passà a l’administració pública, on fins el 1982 ocupà càrrecs en les àrees de sanejament, transport i agrícola El 1979 fou elegit regidor per Unión de Centro Democrático  UCD a l’Ajuntament de Madrid Posà fi a la seva activitat política amb el fracàs de l’operació reformista de Miquel Roca i Junyent  1986, en la qual participà Incorporat el…

Vida i obra Era d’una família de l’oligarquia colonial de Cuba de pare català, senyor de Lloselles, i de mare mexicana, que es traslladà 1868 a Barcelona, on estudià dret Amb Lluís ↑ López i Oms fundà, el 1882, la revista bilingüe “La Gaviota”, d’Arenys de Mar, i dirigí L’Avenç 1883-84, que despolititzà i convertí en portaveu del que ell anomenà, per primera vegada 1884, modernisme , entès com a adhesió a la moderna estètica europea del naturalisme al simbolisme, que implicava voluntat d’autenticitat i de realisme, i de crítica rigorosa i exigent amb la pròpia cultura El 1884 viatjà a…

Es llicencià en filosofia i en literatura per la Universitat Hebrea de Jerusalem 1963, i posteriorment per la Universitat d’Oxford Serví de manera intermitent l’exèrcit entre els anys 1958-73 La seva obra té com a eix central la crítica de la societat israeliana sorgida de la diàspora i del sionisme , en la qual emfasitza la distància entre els ideals associats a la creació de l’estat d’Israel i una realitat decebedora, tant des del punt de vista de l’estat de guerra crònica amb els palestins com de les tensions entre els individus i una societat fortament ideologitzada Aquest darrer aspecte…