Resultats de la cerca
Es mostren 317 resultats
S’eixampla la catedral de València (1440-1480)
S’eixampla la catedral de València 1440-1480
eixample
Urbanisme
Conjunt de cases i carrers nous amb què s’eixampla una població.
Aquest procés físic de creixement urbà és sovint subjecte a un projecte d’urbanització Respon a la concentració extraordinària de la població, la indústria i el trànsit a les ciutats durant la primera revolució industrial, que féu necessari llur expandiment fora dels antics recintes emmurallats Ildefons Cerdà i Sunyer fou el primer teoritzador del concepte Als Països Catalans, tenen especial importància l'Eixample de Barcelona 1859, el de Palma començament del s XX i els de València 1865, 1887, 1912
gland
Anatomia animal
Part distal del penis, coberta pel prepuci i amb teixit erèctil, al vèrtex del quals hi ha el meat urinari.
En la zona d’unió amb el tronc del penis, el gland s’eixampla formant la corona prepucial
Can Rull
Barri
Barri perifèric de Sabadell (Vallès Occidental), sorgit abans del 1936, a la carretera de Terrassa.
La forta immigració de 1950-60 transformà i eixamplà el barri al voltant de l’antic nucli, de població principalment catalana
espaiador
Disseny i arts gràfiques
Peça d’acer que hom empra en la composició mecànica, formada per una falca amb els cantells bisellats, pels quals es desplaça una corredora en forma de matriu.
En pujar la falca, eixampla la ratlla de la matriu fins que la fa forta dins els queixos La seva missió és de separar les paraules i justificar les línies
la Canal de Berdún
Vall d’Aragó, a les províncies d’Osca i Saragossa.
És orientada d’W a E i travessada per l’Aragó, riu que en el sector occidental, al límit amb Navarra, s’eixampla i forma el pantà de Yesa El seu centre és la vila de Berdún
expansió dels fons oceànics
Hidrografia
Augment de la superfície dels fons oceànics per aportació de materials magmàtics profunds a través de les dorsals oceàniques, els quals s’incorporen a l’escorça oceànica.
L’aportació de nous materials allunya els més antics de la dorsal i a mesura que l’oceà s’eixampla els continents es desplacen Com que el diàmetre de la Terra no augmenta, la formació d’escorça oceànica és compensada per una destrucció de litosfera a les zones de subducció
Manlleu de Selma
Història
Antiga quadra del municipi d’Aiguamúrcia (Alt Camp).
Situada al sector oriental del terme, a la vall de la riera de Marmellar anomenada també riera de Manlleu , la qual en aquest indret s’eixampla, a la sortida de l’engorjat de l’Infern, i forma el pla de Manlleu , on s’ha format el poble del Pla de Manlleu
vall de Rojà
Vall del Conflent, al massís del Canigó, al vessant septentrional de la línia de crestes que uneix el pic de la Mort de l’Escolà (2 463 m alt), a l’W de roca Colom (2 507 m), amb el puig de la collada Verda (2 403 m), cresta dita les esquerdes de Rojà (2 316 m), que limita el Conflent (Pi) i el Vallespir (Prats de Molló).
La gran vall s’engorja al pas de Rojà , i la ribera de Rojà continua així vers Pi de Conflent on pren el nom de ribera de Pi , Saorra on s’eixampla per a formar la vall de Saorra i Fullà, fins a unir-se a la Tet, per la dreta, aigua amunt de Vilafranca de Conflent