Resultats de la cerca
Es mostren 129 resultats
eixida
Construcció i obres públiques
Espai clos i descobert a la part posterior o lateral d’un edifici i en comunicació amb aquest.
eixida de mas
Història del dret
A la baixa edat mitjana, a la diòcesi de Girona i bona part de la Catalunya Vella, quantitat que, a més de la redempció o remença, cobrava el senyor d’un mas o d’una borda quan el pagès deixava el feu.
l’Eixida de Montenartró
Cim
Cim dels municipis de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell) i Soriguera (Pallars Sobirà).
banyot
Banya tot just eixida.
la Cerda
Família castellana eixida de la casa reial de Castella.
Formada per Ferran de Castella mort el 1275, conegut amb el sobrenom d' El de la Cerda , primogènit baró d’Alfons X, i pels seus fills, Alfons de la Cerda i Ferran de la Cerda a la península Ibèrica i de Castella o d’Espanya, a França, coneguts com els infants de la Cerda Refugiats als dominis de Pere II de Catalunya-Aragó 1277 arran de les lluites per a la successió a la corona castellana, foren emprats per Pere II i pels seus fills Alfons II i Jaume II com a arma per a obtenir avantatges, especialment la sobirania del regne de Múrcia, ja fos diplomàticament, ja fos sostenint militarment els…
badiu
Construcció i obres públiques
Eixida d’una casa, sense cobrir o formant una porxada.
hidatode
Botànica
Òrgan situat generalment a les fulles i que secreta aigua.
Els hidatodes poden ésser unicellulars, formats per una cèllula epidèrmica transformada que presenta una prolongació a través de la qual surt l’aigua, o pluricellulars, constituïts per un teixit parenquimàtic especialitzat anomenat epitema i per una obertura d’eixida d’aigua anomenada estoma aqüífer Pels hidatodes té efecte la gutació
hospital
Història
Refugi de la baixa edat mitjana per a acollir els vianants que travessaven ports de muntanya considerats perillosos.
Solien anar a càrrec de religiosos o de comunitats de ramaders Eren especialment importants als Pirineus —fora de la Ribagorça, on aquesta missió era confiada, en general, als monestirs— l’hospital de Benasc, que vetllava el congost de l’Éssera el de Sant Nicolau dels Pontells, anomenat de Viella el de la Bonaigua i el refugi de la Mare de Déu d’Ares, a la capçalera de la Noguera Pallaresa, que protegien l’accés més transitat a la Vall d’Aran l’Hospitalet de Santa Magdalena, a la ruta del Pallars a la Seu d’Urgell també a l’Alt Urgell, el refugi de Sant Joan de l’Erm l’Hospitalet de l’Arieja…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina