Resultats de la cerca

Vida i obra De difícil identificació, hom el considera secretari de la cancelleria de Pere IIIel Cerimoniós i autor de la carta adreçada al bisbe de Megara 11 de setembre de 1380, on apareix un destacable elogi a l’Acròpoli d’Atenes, definida com la «pus bella joia que al món sia» Atribuïdes a un altre Bernat Miquel, se’n conserven dues composicions, una A Déu primer qui és causa causant , elogi exagerat d’Alfons el Magnànim , escrita després del 1442, i una altra, Per molt pensar so en un pensament , de caràcter amorós, reiterativa i d’estil artificiós Bibliografia…

El 1911 obtingué el títol de magisteri i el 1915 obtingué per oposició la plaça de Benassal Alt Maestrat fins el 1934, que fou destinat a Benimaclet, a la ciutat de València El 1919 publicà el fullet El valencià a les escoles i el 1921 llançà un manifest, Pro Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana , sense gaire èxit Mantingué estrets lligams amb els intellectuals de la Societat Castellonenca de Cultura Fou actiu collaborador de la premsa de Castelló de la Plana, de València i de Barcelona i un dels principals animadors de les revistes Taula de les Lletres Valencianes i…

Se'n conserven dues composicions, una A Déu primer qui és causa causant , elogi exagerat d’Alfons el Magnànim, escrita després del 1442, i una altra de caràcter amorós, reiterativa i d’estil artificiós

De família barcelonina, inicialment identificat amb un conseller en cap de Barcelona, cal identificar-lo amb Romeu Llull i Tàrrega, que formà part del Consell de Cent barceloní el 1483 i el 1484 Fou protector de l’Escola Lulliana de Barcelona Féu una llarga estada a Nàpols 1466-79 i el 1479 s’establí a Barcelona Escriví en català, castellà i italià En la seva obra poètica —una trentena de composicions— hom observa una de les darreres manifestacions de la tradició trobadoresca, una molt acusada influència d’Ausiàs Marc i una certa influència italiana i francesa, prou superficials, i una més…

Frare dominicà Fou mestre en teologia i rector del collegi de Tortosa Escriví, en castellà, diversos sermons, un elogi fúnebre en memòria de Carles III Barcelona 1789, una Oración València 1792 i un sermó titulat València engrandida i cèlebre en tot lo món per sant Vicent València 1784 i 1804

Vida i obra Ciutadà honrat de Barcelona, la seva participació en la política municipal s’inicià el 1430 amb el càrrec de conseller l’any 1433 exercí de mostassaf i després fou prohom del Consell de Cent El seu nom és present en elsdocuments de l’època entre els ciutadans que figuren ocupant llocs preeminents en misses solemnes, enterraments i altres actes semblants És autor del tractat d’armeria Arbre d’honor 1471, on recull totes les qüestions que fan referència a l’exercici de la cavalleria, tant les d’heràldica com les de les armes, i de vuit opuscles que amplien o aclareixen alguns punts…

Exercí com a eclesiàstic Es destacà com a orador sagrat en català predicà milers de sermons, alguns dels quals foren publicats Elogi fúnebre del doctor Robert 1902 Fundà i dirigí a Sabadell la revista “Garba”, dins la línia dels Pomells de Joventut Publicà diversos reculls poètics, influïts per la poesia mística de Verdaguer Cançons i moralies 1927, Terrals 1927 i Lliris blaus 1928

Fou catedràtic de gramàtica a la Universitat de Barcelona del 1572 al 1576 Amb els humanistes Pere Sunyer, Joan Dorda i Antoni Pi, impulsà la producció dramàtica llatina per a la formació dels estudiants Escriví la comèdia Claudius Barcelona 1573, segurament un exercici escolar, i uns versos llatins d’elogi publicats a Terra dialogus 1574, diàleg escolar de Pere Sunyer

Vida i obra Metge de professió, publicà una obra en llatí sobre les febres Però, sobretot, és autor d’un colloqui en català de més de quatre-cents versos que ha romàs manuscrit, titulat Diàlogo , i que és un elogi dels reis del Casal d’Àustria, alguns dels quals apareixen com a personatges Bibliografia Reus i Belmar, S 1994 Vegeu bibliografia

Vida i obra Fou uixer d’armes d’Alfons el Magnànim , al qual portà una ambaixada a Nàpols el 1448 La seva obra conservada consta de setze o disset poesies breus i dos poemes extensos, un elogi d’Alfons de Cardona i, la més significativa i rellevant, La nau Les cançons amoroses cauen dins la línia dels nombrosos imitadors d’Ausiàs Marc, sobretot pel que fa a les comparacions i a un cert to reflexiu, amb alguns moments d’imitació de la balada francesa És possible que algunes d’aquestes composicions siguin dedicades a una monja de Pedralbes És notable i intrigant una poesia seva en…