Resultats de la cerca

El 1949 cofundà la Lliga Awami —nacionalista—, de la qual fou elegit 1953 secretari general Empresonat sovint pel govern pakistanès a causa del seu nacionalisme bengalí, el 1972 esdevingué primer ministre de Bangladesh Declarà l’estat d’emergència 1974 i l’any següent assumí la presidència de la república, amb poders dictatorials Morí durant un cop d’estat que donà el poder a l’exèrcit

Fill d’Anastasio Somoza, i germà de Luis Somoza Debayle —president de la república 1956-63—, ocupà la presidència de Nicaragua 1967-72 i 1974-79 i la del Comité Nacional de Emergencia 1972-74, creat arran del terratrèmol de Managua El seu règim, corrupte, s’encarà amb una oposició creixent, representada sobretot pel Frente Sandinista de Liberación Nacional, que l’enderrocà Exiliat, morí en un atemptat

Continuador de l’escola sueca, iniciada per Wicksell, desenvolupà, parallelament a l’obra de Keynes i amb els mateixos elements, una anàlisi de les magnituds macroeconòmiques Estudià especialment els canvis cíclics com a inherents al sistema econòmic i defensà que la intervenció de l’estat en l’economia s’ha de limitar a casos d’emergència nacional Obres principals Studies in the Theory of Economic Expansion 1937 i Business Cycles and Economic Policy 1953

Estudià a Cambridge De retorn a l’Índia fou professor a Baroḍā, participà en les lluites polítiques nacionalistes i fundà dos periòdics Retirat de la política 1910, fundà una escola de ioga i filosofia hindú a Pondicherry Exercí una gran influència a l’Índia contemporània Desenvolupà una filosofia sintètica, metafisicoteològica, emanatista i evolucionista a la vegada Per a ell, en l’home es troben l’emergència de la matèria i el descens de Brahma Les obres més importants són comentaris als Vedes, Assaigs sobre el Gītā, La vida divina i Bases de Ioga

Llicenciada en humanitats per la Universitat Pompeu Fabra, és autora dels reculls Poètiques del cos 2006, premis Amadeu Oller de poesia 2006 i memorial Anna Dodas 2008, Costures 2010, premi Vila de Vallirana-Josep M López-Picó de poesia,  Tantes mudes 2014, premis Benvingut Oliver de poesia 2013 i Lletra d’Or 2015 i Nosaltres, qui 2020, premis Mallorca de poesia 2019 i Josep Maria Llompart de poesia 2021 L’any 2023 guanyà el premi Carles Riba de poesia per  Si una emergència Des del 2018 és codirectora del festival Barcelona Poesia

La qüestió central dels escrits musicals de Weber, recollits principalment en Els fonaments racionals i so ciològics de la música 1921 -text inacabat i publicat pòstumament-, és la següent quines són les condicions socials i tècniques que expliquen la racionalització del material musical, base de l’emergència de la singular teoria i pràctica musical que caracteritza la tradició musical occidental Weber proposa quatre àmbits d’investigació la mesura dels modes, el desenvolupament de principis de composició com la polifonia, la fixació d’una notació musical i la confecció de nous…

Primer transmissor de l’activitat aeronàutica a Sabadell, s’interessà per l’aviació a l’octubre del 1919 en presenciar l’aterratge d’emergència d’una avioneta a la Creu Alta de Sabadell Al principi de la dècada de 1920 acudí regularment a l’aeròdrom de la Volateria, i des del 1923 a l’aeròdrom Canudas com a membre de la Penya de l’Aire El 1925 dirigí la delegació d’aquesta entitat a Sabadell i acompanyà Josep Canudas en el vol inaugural de l’aeròdrom de Ca n’Oriac Fou un dels impulsors de l’Aeroclub de Sabadell i del Vallès, fundat l’any 1931, un any després de la seva mort

Fou professor a l' Institut del Teatre de Barcelona i a la Universitat de Barcelona delegació de Tarragona Es donà a conèixer al teatre amb una obra de caire expressionista, Els mites de Bagot 1968, tendència que accentuà a Estat d’emergència 1972 Collaborà amb MACapmany a Preguntes i respostes sobre la vida i mort de Francesc Layret 1971 Amb La mort en punt guanyà el premi Víctor Català el 1976 i, el 1979, publicà la novella Ascendent Escorpió Altres obres seves són Breu diccionari ideològic català 1976, Elements de fonologia catalana 1983, etc Formà part del collectiu Ofèlia…

Es llicencià 1857 i doctorà 1869 en dret a la Universitat de Barcelona Fou redactor del Diario de Barcelona , en què publicà una sèrie d’articles sobre escriptors catalans contemporanis, i collaborà amb temes de filosofia i economia a la “Revista de Cataluña” des d’on s’oposà a la centralització de la vida científica, “La Defensa de la Sociedad” i la “Revista de España” Fou vicepresident de l’Acadèmia de Jurisprudència de Barcelona i membre de la de Bones Lletres Hi publicà Datos y apuntes para la historia de la literatura catalana 1865 i La tradición de los pueblos, literaria, filosófica y…

Del 1968 al 1970 feu estudis de lingüística i teatre a Praga, on entrà en contacte amb el Cercle lingüístic de la ciutat Els coneixements adquirits els aplicà a la fonologia catalana Elements de fonologia catalana 1983 Fou professor de dicció a l’Institut del Teatre de Barcelona i impartí classes de gramàtica històrica i fonologia a la UB delegació de Tarragona Es donà a conèixer al teatre amb una obra de caràcter expressionista, Els mites de Bagot 1968, tendència que accentuà a Estat d’emergència 1972 Collaborà amb MA Capmany a Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de…