Resultats de la cerca
Es mostren 59 resultats
refugi de Mulleres
© Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi de Vielha e Mijaran (Vall d'Aran).
Situat a la vall de Molières, al nord de l’estany inferior de Molières, al vessant sud del serrat de la Gerbosa, a 2390 m d’altitud Es tracta d’un refugi d’emergència, propietat de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC, amb una capacitat de divuit places El juliol del 2011 es desmuntà l’antic refugi i fou substituït per un de nou a l’agost del mateix any És base d’ascensió del tuc de Molières 3010 m, la Forcanada 2881 m, pic de Salenques 2990 m o tuc de la Tallada 2954 m, i de travesses cap a les valls de Salenques i de Benasc
refugi Josep Maria Montfort
© Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del terme municipal d’Alins, al Pallars Sobirà.
També conegut com refugi de Baiau, duu el nom a la memòria de Josep Maria Montfort, alpinista del Centre Excursionista Comarca de Bages que morí d’accident a la serra del Cadí el gener de 1979 Situat al circ de Baiau, sobre l’estany superior del mateix nom, a 2517 m, i a prop de la portella de Baiau que dona accés a Andorra Fou inaugurat el 1981 per la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC Es tracta d’un refugi metàllic d’emergència amb capacitat per a 18 places És punt de pas del sender GR-11 i entre les ascensions que es poden realitzar hi ha els pics de…
refugi de Broate
Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi de Lladorre (Pallars Sobirà).
Situat al costat de l’estany de la Pleta de Broate, al vessant occidental del massís de la pica d’Estats, dins del Parc Natural de l’Alt Pirineu, a una altitud de 2218 m És un refugi metàllic d’emergència que fou installat per la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC i inaugurat el 25 de setembre de 1988 Té capacitat per a divuit persones
refugi del Cinquantenari
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi d’Alins (Pallars Sobirà).
Situat per sobre de l’estany de Baborte, al circ del mateix nom, dins del Parc Natural de l’Alt Pirineu, a 2340 m d’altitud Refugi metàllic d’emergència, promogut i construït per la Unió Excursionista de Catalunya UEC amb motiu del cinquantè aniversari de l’entitat Fou inaugurat el 12 de setembre de 1981 Disposa de setze places d’allotjament i serveix de base per a travesses i ascensions als pics de Baborte 2933 m, els Estanys 2955 m i Sotllo 3073 m
refugi Mataró
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi d’Alt Àneu (Pallars Sobirà).
Situat a tocar de l’estany de l’Illa, a la vall de Gerber, a 2460 m d’altitud, dins la zona perifèrica del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici Fou construït per la Unió Excursionista de Catalunya UEC amb motiu del cinquantè aniversari de la UEC de Mataró i s’inaugurà el 15 de setembre de 1985 És un refugi metàllic d’emergència amb capacitat per a setze persones, base d’ascensions als pics de Saboredo 2827 m, Bassiero 2898 m i Amitges 2847 m, entre d’altres
Aeròdrom d’Alfés
NET EC
Esports aeris
Aeròdrom d’aviació esportiva situat al terme municipal d’Alfés.
Fou inaugurat el 1929 pel Reial Aeroclub de Lleida S’hi celebraren la majoria de competicions i festivals aeris de les terres de Lleida els anys trenta, i deixà pràcticament en desús el camp d’aviació de Magraners El 1955 s’hi traslladà la seva escola de pilots Ocupa una superfície de 138,12 ha i és utilitzat per vols privats i vols d’emergència en el suport d’extinció d’incendis Té una pista de terra compactada de 1500 × 30 m i disposa d’una plataforma d’estacionament d’aeronaus de 600 m2, dos hangars, un per a avions de motor i l’altre per a ultralleugers S’hi han celebrat…
refugi de Besiberri
Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi de Vilaller (Alta Ribagorça).
Situat a la capçalera del barranc de Besiberri, a tocar de l’Estanyet, al vessant occidental del massís del Besiberri, a 2221 m d’altitud Fou installat l’any 2001 per la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC i té una capacitat de divuit places És base de travesses cap a la vall de Boí i la Vall d’Aran, i també d’ascensions i escalades al massís del Besiberri Aquest refugi substituí el que fou construït el 1960 per l’aleshores Delegació Catalana de la Federació Espanyola de Muntanyisme, situat a la bretxa de Peyta, a 2805 m d’altitud, entre el Besiberri Nord i la punta d’Harlé…
aeroport de Sabadell
Aeroport de la ciutat de Sabadell (Vallès Occidental).
El 1919, a la part alta de la ciutat, Manel Colomer realitzà el primer aterratge, en aquesta ocasió, d’emergència Entre el 1925 i el 1927 s’utilitzaren com a aeròdrom els terrenys de ca n'Oriac i l’1 d’agost de 1934 s’inaugurà l’aeròdrom de Sabadell, installat a les finques de can Diviu, can Torres i can Miró, cedit a l’aviació militar i emprat per l’aviació civil Durant la guerra i fins a la postguerra s’hi construïren 300 Polikarpov I-15, model conegut com a “Chato” El 1953 s’hi installà l’aeroclub Barcelona Sabadell El 1954 el ministeri de l’aire acceptà la cessió de l’…
Buganda
Geografia històrica
Antic regne i regió d’Uganda, al nord-oest del llac Victòria.
La disgregació del gran estat de Kitara donà lloc, al començament del s XVII, a la formació dels regnes hima de l’actual territori d’Uganda Bunyoro, Ankole, Toro i Buganda El regne de Buganda, compost ètnicament pels baganda i els invasors hima, era governat pel kabaka , o rei, el primer dels quals s’anomenà Kinton Després de dos segles d’hegemonia de Bunyoro, el kabaka , Mutesa I, arribat al poder a Buganda el 1860, organitzà un exèrcit poderós i una flota lacustre, amb els quals inicià una política expansionista, i s’establí d’aquesta manera el perllongat predomini de Buganda damunt la…
Čornobil
Ciutat
Ciutat d’Ucraïna, a l’oblast de Kíev, coneguda arran de l’accident que tingué lloc els dies 24, 25 i 26 d’abril de 1986 a la central nuclear situada a uns 20 km, a la localitat de Prip’at.
L’accident es produí durant la installació d’un sistema de seguretat en un dels quatre reactors nuclears , el qual hom deixà funcionant i desproveït de diversos dispositius d’emergència refrigeració, control de potència, etc La reacció en cadena produïda pel sobreescalfament al nucli del reactor provocà una sèrie d’explosions que projectaren una gran quantitat de material radioactiu, estimat en uns 5,2 milions de terabecquerels a l’exterior molt superior a la de qualsevol prova nuclear efectuada fins aleshores i més de cent vegades a la de les explosions d’Hiroshima i Nagasaki L’…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina