Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
energètica
Física
Ciència que estudia les lleis que regeixen les manifestacions de l’energia basant-se en els principis fonamentals de la termodinàmica i considerant l’energia interna com a funció d’estat.
intensitat energètica
Física
Quocient entre el flux energètic, emès en un angle sòlid sobre una direcció determinada, i aquest angle sòlid.
distribució de Fermi-Dirac
Electrònica i informàtica
Física
Distribució energètica en un sistema de fermió.
La distribució de Fermi-Dirac representa la probabilitat que un determinat nivell d’energia E del sistema estigui ocupat pels fermions, i és donada per l’expressió on k és la constant de Boltzmann, T és la temperatura absoluta i E F és el nivell de Fermi Per a valors d’energia E tals que E > 5kTE F , la distribució de Fermi-Dirac pot ésser substituïda per l’aproximació clàssica donada per la distribució estadística de Boltzmann, f E = exp- E-E F / kT
radiància
Electrònica i informàtica
Física
Donats un punt d’una superfície i una certa direcció, quocient entre la intensitat de radiació en aquesta direcció d’un element infinitament petit de la superfície que envolta el punt considerat i l’àrea de la projecció ortogonal de l’esmentat element sobre un pla normal a la direcció considerada.
És anomenada també luminància energètica o radiant
xarxa intel·ligent
Física
Xarxa elèctrica dotada de capacitats d’informació i de comunicació entre els actors que hi intervenen, els generadors, els distribuïdors i els consumidors.
L’objectiu d’aquestes xarxes és reduir les puntes de consum i augmentar l’eficiència energètica i econòmica del sistema elèctric i la seguretat de subministrament
candela
Física
Una de les set unitats bàsiques del Sistema Internacional.
És la unitat d’intensitat lluminosa emprada actualment en substitució de l’antiga bugia internacional És la intensitat lluminosa, en una direcció determinada, d’una font que emet una radiació monocromàtica de freqüència 540x10 12 Hz i la intensitat energètica de la qual és, en aquesta direcció, de La candela, anomenada també bugia nova , resulta ésser un 2% inferior a la bugia internacional
balanç net
Física
Model de transacció energètica entre un consumidor que genera electricitat i la comercialitzadora elèctrica.
El gestor de la xarxa de distribució o la comercialitzadora elèctrica, amb les quals el consumidor té contracte de subministrament, injecta l’energia excedentària del primer a la xarxa, de manera que genera uns drets de consum diferit, normalment 1 per 1
radiació de frenada
Física
Radiació electromagnètica emesa en ésser descelerada (frenada o deflectida) una partícula carregada, d’alta energia, quan travessa la matèria.
Per exemple, un electró que passa a prop d’un nucli és desviat pel camp electroestàtic d’aquest, i en resulta l’emissió d’un fotó de raigs X o γ El fenomen és tant més important com més lleugera i energètica és la partícula incident i com més pesant és el nucli que fa de fitó Inicialment, la bremsstrahlung fou estudiada arran de la descripció de l’espectre continu dels raigs X produïts en accelerar, fins a altes energies, feixos d' electrons als tubs de raigs X Nogensmenys, gràcies al desenvolupament de l'accelerador de partícules, ha estat possible de produir i d’estudiar la…
nivell de Fermi
Electrònica i informàtica
Física
Valor de la posició energètica en la qual un estat d’energia té una probabilitat d’un 50% d’ésser ocupat per fermions.
És també el màxim valor energètic possible dels fermions al zero absolut de temperatura En el cas dels electrons d’un sòlid que són fermions, hom diu que el sòlid és un metall si el nivell de Fermi al zero absolut de temperatura és situat en una banda permesa d’energia si és situat a la banda prohibida d’energia, hom diu que el sòlid és un semiconductor El dopatge del semiconductor desplaça el nivell de Fermi cap a la banda de conducció, en el cas d’impureses donadores, és a dir en semiconductors de tipus n , o cap a la banda de valència, en el cas d’impureses acceptadores, és a dir, de…
teoria ondulatòria
Física
Teoria segons la qual hom explica els diversos fenòmens físics d’interacció i propagació energètica o material associant una ona als corpuscles elementals que hi intervenen.
La primera teoria ondulatòria de la física fou enunciada per Huygens el 1690 en explicar els fenòmens de propagació de la llum Cap a la fi del s XIX i al començament del XX els investigadors moderns Hertz, Maxwell, Planck, Einstein i d’altres remogueren la teoria ondulatòria de la llum per tal de posar-la d’acord amb les noves experiències En particular, l’existència de l'èter, que havia preconitzat Huygens, ja no tenia consistència Així, Einstein, amb la teoria de la relativitat i de l’efecte fotoelèctric, féu reconsiderar l’antiga teoria corpuscular de Newton i demostrà que la llum, i…