Resultats de la cerca

Deixeble d’Elie de Beaumont a l’École de Mines de París Fou enginyer en cap del districte miner de València i president honorari de la Sociedad Geográfica de Madrid, de la qual era fundador És autor de les obres Ojeada sobre la geología del antiguo reino de Valencia , amb un mapa geològic del País Valencià 1854, Descripción geológico-minera de las provincias de Murcia y Albacete 1886, España, geografía morfológica y etiológica 1868 i Monografía de las aguas minerales y termales de España 1892 i d’un Mapa geológico de España y Portugal 1/2 000 000 1879

Exercí a les mines de Linares Andalusia i Almadén Castella la Nova i el 1881 fou enginyer en cap del districte de mines de Girona més tard 1883 dirigí la secció de mines de la Societat del Ferrocarril i Mines de Sant Joan de les Abadesses Es destacà com a autor d’estudis geològics dels Països Catalans, com Geología de la provincia de Lérida 1875, Reseña física y geológica de las islas de Ibiza y Formentera 1880, Cuenca carbonífera de la Seo de Urgel 1883 —en collaboració amb EMoliné i Brasés—, i d’un gran nombre d’opuscles sobre excursions per al Centre Excursionista de Catalunya…

Net de Manuel Girona , impulsà notablement la mineria i la metallúrgia del plom a Catalunya Incorporat a Indústries Titán , fou el principal artífex del gran creixement de l’empresa, que fins el 2020 fou propietat dels seus descendents També fou gerent de la societat Mines del Priorat 1918-29 Cooperador actiu de la Institució Catalana d’Història Natural , es dedicà intensament a la mineralogia, i com a resultat de les seves excursions científiques arribà a reunir una de les colleccions privades de minerals més importants del món prop de 15000 peces, que diposità al Museu de Geologia de…

Doctor en medicina i ciències, estudià geologia a París i en fou catedràtic a la Universitat de Madrid Publicà Manual de geología, Tratado de geología agrícola , Teoría y pràctica de pozos artesianos , Origen, naturaleza y antigüedad del hombre , descripcions de viatges europeus i altres nombrosos estudis Féu les descripcions geològiques de distintes províncies espanyoles, entre les quals les de Castelló 1859 i València 1893 El seu germà, Josep Vilanova i Piera València 1836 — Picassent, Horta 1884, enginyer de mines 1861, fou enginyer en cap a Màlaga, Terol, Almeria…

Treballà a les illes Canàries Com a director de carreteres de Girona, hi planejà la modernització dels principals vials Fins a la seva mort, fou un dels professors de la càtedra de geologia a l’escola d’enginyers de camins de Madrid Publicà Mapa de situación de los terrenos yesíveros en España 1962, Evolución sedimentaria del delta del Ebro 1962 i Los depósitos miocenos i cuaternarios del bajo Ebro 1965, en collaboració amb Solé i Sabarís, Llamas i CVirgili És remarcable l’estudi de la costa del golf de Roses Geología, viento y geometría 1966 Deixà inèdit un voluminós tractat de fotogeologia

Fou inspector de mines a Riotinto, a Madrid i a Barcelona Publicà Bosquejo geológico del distrito de Barcelona , amb un apèndix relatiu a tot el Principat Del 1864 al 1873 presidí la comissió que féu el mapa geològic de l’Estat espanyol

Enginyer de mines, s’especialitzà en paleontologia, i fou membre de la comissió del mapa geològic d’Espanya Entre les seves produccions escrites cal destacar Sinopsis de las especies fósiles que se han encontrado en España 1875-92, Los males de la patria y la revolución española 1890, obra polèmica en què criticava els aspectes negatius de l’Espanya d’aleshores, i Explicación del mapa geológico de España 1895-1911

Establí el criteri paleontològic per a la determinació de l’edat de les roques, fet pel qual és considerat el pare de la paleontologia estratigràfica Les seves primeres suposicions i observacions foren confirmades el 1793, arran de la construcció del canal de Somerset, del qual fou també enginyer És autor de Geological Map of England and Wales, With Part of Scotland 1815, Stratigraphical System of Organised Fossils 1817 i Geological Atlas of England and Wales 1819-22

Treballà com a enginyer de mines a l’antic Congo Belga 1945-49 En 1967-81 treballà al CNRS, que dirigí del 1971 al 1981 Fou un dels fundadors de l’Institut Internacional de Recerques Vulcanològiques Catània i es dedicà a l’estudi dels volcans, els sismes, etc És autor d’un gran nombre d’obres científiques i sobretot de divulgació, com ara Cratères en feu, Quand la Terre tremble , etc, i també de diversos films documentals El 1992 publicà l’autobiografia Les Défis et la Chance, ma vie

Doctor en farmàcia i en ciències naturals, enginyer de petrolis per l’École Nationale Supérieure d’Ingénieurs de París 1952, fou catedràtic a les universitats de La Laguna Tenerife, València on fou director del Departament de Geologia, Madrid i Alcalá de Henares Membre de nombroses acadèmies i societats geològiques, collaborà en diverses investigacions científiques, principalment en les relacionades amb el petroli Fou també collaborador del  Mapa geológico de España 1967 i publicà diversos estudis sobre la geologia del País Valencià, com ara Los yacimientos de hidrocarburos del…