Resultats de la cerca
Es mostren 70 resultats
Rodolfo Mondolfo
Filosofia
Filòsof italià.
Ensenyà a les universitats de Torí i Bolonya Arran del feixisme emigrà 1938 a l’Argentina, on ensenyà a les universitats de Tucumán i Córdoba Hom no el pot adscriure a una escola determinada, ja que les seves idees parteixen de la mateixa natura canviant de la filosofia, entesa com un intent de donar resposta a uns problemes permanents Mostrà un interès especial per la filosofia grega antiga, el període modern Descartes, Hobbe, Condillac i pel marxisme, del qual destacà els aspectes més dinàmics Escriví, entre d’altres, Un psicologo associazionista EB de Condillac…
Tomàs Cerdà
Filosofia
Matemàtiques
Matemàtic i filòsof.
Entrà a la Companyia de Jesús el 1732 Ensenyà filosofia al collegi de Saragossa i a la Universitat de Cervera, i teologia a Girona El seu pensament entra de ple en l’escola eclesiàstica europea del seu temps tan característica de la illustració cristiana, tendent a renovellar l’antiga filosofia amb la ciència moderna Ensenyà matemàtiques al Collegi de Cordelles de Barcelona i al Colegio Imperial de Madrid, on fou també cosmògraf del Consejo de las Indias Amb l’expulsió dels jesuïtes 1767 passà a Itàlia Com a filòsof, en resten les Iesuiticae philosophiae theses…
Jean Buridan
Filosofia
Filòsof escolàstic francès, rector de la Universitat de París, on ensenyà durant quaranta anys.
D’orientació occamista, és considerat un dels representants principals de l’escola de París i un precursor de la nova ciència de la natura En la qüestió del moviment dels cossos defensà la doctrina de l' ímpetu , esbossada ja, entre altres, per Joan Filopon i Avempace, la qual és considerada per Duhem un antecedent de la teoria de la inèrcia En moral fou un dels primers defensors del determinisme psicològic Escriví unes Summulae logicae i una sèrie de comentaris o quaestiones a alguns llibres d’Aristòtil, especialment la Metafísica Però és conegut sobretot per la faula filosòfica, falsament…
Cesare Cremonini
Filosofia
Filòsof italià.
Ensenyà filosofia a Ferrara i a Pàdua Seguidor de la interpretació alexandrina d’Aristòtil, afirmà el caràcter intramundà del coneixement científic, separant filosofia i teologia
Demetri Calcòndila
Filosofia
Literatura
Humanista grec.
Ensenyà grec a Perusa, Pàdua, Florència i Milà És autor d’una gramàtica, Erotemata Milà, 1493, i tingué cura de les primeres edicions d’Homer Florència, 1488 i d’Isòcrates Milà, 1493
Diego Fillera
Filosofia
Literatura
Humanista aragonès.
Estudià, vers el 1565, a la Universitat de València, on ensenyà després filosofia, teologia, matemàtiques i astrologia Fou amic i condeixeble del justícia major d’Aragó Martín Bautista de Lanuza Escriví uns Discursos matemáticos
Pere Correger
Filosofia
Cristianisme
Filòsof i teòleg, destacat defensor de la tradició tomista.
Dominicà 1347, ensenyà filosofia durant tretze anys a l’estudi dominicà de Mallorca i, del 1371 al 1384, fou lector de teologia a la seu de Mallorca Fou inquisidor de Mallorca 1379 durant el Cisma d’Occident
Cels
Filosofia
Filòsof platònic.
Ensenyà un dualisme còsmic, establint una cadena de daimons intermediaris entre la divinitat transcendent i les criatures Compongué la Doctrina vertadera ~170, on atacà els cristians, la qual fou rebatuda per Orígenes en el seu Contra Cels 246
Juan Dolz del Castellar
Filosofia
Filòsof aragonès.
Deixeble de Gaspar de Lax, restà vinculat a l’escola terminista Ensenyà arts al Collège de Lisieux, de París vers el 1509 vers el 1518 passà a Montalban Carcí Publicà uns Syllogismi 1511 i un tractat 1513 sobre les Summulae logicales de Petrus Hispanus
Manuel Crisoloras
Filosofia
Humanista bizantí.
Ambaixador de Manuel II Paleòleg a Roma, Venècia, Anglaterra i París Establí escoles de cultura grega a Florència i a Constantinoble i ensenyà a Milà i a Pavia Convertit al catolicisme i nomenat cardenal, participà en el concili de Constança Traduí al llatí la República de Plató
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina