Resultats de la cerca

Hom hi bastí un complex esportiu, com a centre d’entrenament, amb motiu dels Jocs Olímpics de Mèxic 1968

Centre militar d’entrenament amb installacions del servei de defensa del govern, creades el 1854, i seu d’un institut d’estudis aeronàutics

Professional, aconseguí diversos premis Trofeu Masferrer, a Barcelona, 1952 Campionat de Muntanya de Durango, 1955, etc Després de participar a la Volta a França 1955 i quan el seu avenir era prometedor, morí d’accident de carretera durant un entrenament

Fou primer ballarí de la Scala de Milà i director de la seva acadèmia de dansa És autor de Traité élémentaire, théorique et pratique, de la danse 1820 i d’altres obres teòriques Inventà el sistema d’estudi a la barra com a suport d’entrenament

Comunica la plana de la Cerdanya i la vall de la Tet amb el Capcir que s’inicia a l’extrem septentrional del pla, al coll de Castelló, el Rasès i Carcassona Al centre hi ha l' aeròdrom de la Quillana , destinat a l’entrenament de les forces de paracaigudistes estacionades a Montlluís

Obtingué la llicència de pilot l’any 1932 i, després, tot un seguit de rècords en competició Fou la primera dona que superà la velocitat de Mach 2 Fou presidenta de la Federació Aeronàutica Internacional i posteriorment consultora de la NASA per a l’entrenament d’astronautes Escriví una autobiografia The Stars at Noon 1954

Fou el primer gran corredor de fons de l’atletisme contemporani Introduí nous mètodes d’entrenament i fou peculiaritat seva córrer amb cronòmetre a la mà per tal de comprovar la regularitat del ritme Establí marques en les distàncies compreses entre els 1500 i els 20000 metres i fou campió olímpic dels 1500 m 1924, 5000 m 1924 i 10000 m 1920, 1928 i recordman de l’hora 1928

Ingressà a l’exèrcit de l’aire el 1942 i realitzà 56 missions durant la Segona Guerra Mundial Fou seleccionat el 1959 dintre el programa Mercury d’entrenament dels set primers astronautes americans A causa d’una anomalia cardíaca, no es convertí, tal com estava previst, en el segon astronauta nord-americà en òrbita El 1975, però, fou pilot a la missió Apollo-Sojuz Es retirà el 1982

Del 2005 al 2011 competí en 125 cc, categoria en la qual guanyà el Gran Premi d’Espanya el 2009 i el dels Països Baixos el 2011 El 2012 passà a la categoria de Moto3 i fou subcampió del món, i el 2013, tercer El 2014, en Moto2, fou segon al primer Gran Premi de Qatar Morí el 2016 d’accident durant un entrenament al Circuit de Barcelona-Catalunya

Fundà del Club Judo Terrassa els anys setanta, que tancà el 1995 Aquest any s’incorporà com a entrenador de judo al Club Natació Terrassa , on impulsà la secció i introduí l’ensenyament del karate, juntament amb la seva filla Anna Berenguer Es retirà el 2003 La Federació Catalana de Karate el guardonà amb la Medalla Extraordinària al mèrit esportiu 1991 Tingué una participació activa en els Jocs Olímpics de Barcelona com a responsable de l’àrea d’entrenament de judokes