Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Sebastià Pier
Filosofia
Cristianisme
Filòsof dominicà.
Professor de filosofia 1752 i teologia 1761 a Cervera el rei Carles III l’envià amb encàrrec especial al regne de Quito i al Nou Regne de Granada, després del qual reprengué el magisteri cerverí Hom li deu bona part del renaixement tomístic a Catalunya la seva obra cabdal és la Universa Philosophia aristotelico-thomista Cervera 1758 En deixà d’altres de manuscrites
Bartolomeo Sacchi di Piadena
Literatura italiana
Filosofia
Humanista italià, conegut amb el nom d’Il Platina.
Militar al servei de Francesco Sforza, estudià a Màntua i a Florència 1457-61 A Roma, feu amistat amb Pomponio Leto i escriví In Bessarionis laudem , el diàleg De flosculis quibusdam linguae latine ad Laelium i el discurs De laudibus bonorum artium ad Pium II PM 1464 Més tard, en unió amb d’altres humanistes, es rebellà contra Pau II i fou empresonat i torturat En obtenir la llibertat, enllestí el tractat De principe i l’envià dedicat als Gonzaga de Màntua 1471, per als quals havia escrit ja la Historia urbis Mantuae 1469 Volent fer-se grat novament al papa, redactà el discurs Ad Paulum II PM…
Jaume d’Olesa i Sanglada
Filosofia
Literatura
Filòsof i poeta en llatí i català.
Fill de Rafael d’Olesa i Pont Ciutadà honrat de Mallorca Fou jurat el 1487 i el 1489 Participà el 1486 al certamen poètic valencià en honor de la Puríssima Concepció i és autor d’altres poesies en català de tema religiós Deixeble de Bartomeu Caldentei, poesies seves llatines figuren en publicacions d’aquest intervingué en les disputes lullianes mallorquines i escriví un opuscle contra Pere Daguí És autor de Liber de lege christiana 1515, seguit d’unes lamentacions místiques en vers que denoten el seu lullisme i antiaverroisme, d’uns Commentaria super arte RLullii 1518, que inclouen la part…
Johann Gottlieb Fichte
© Fototeca.cat
Filosofia
Filòsof alemany.
Estudià teologia a Jena i es dedicà, en privat, a l’estudi de la filosofia, en especial el sistema de Kant, al qual envià el manuscrit de la seva primera obra, Versuch einer Kritik aller Offenbarung ‘Assaig d’una crítica de qualsevol revelació’, 1792, que li donà un gran prestigi El 1794 publicà la seva obra fonamental, Grundlage der gesamten Wissenschaftslehre ‘Fonaments de tota la teoria de la ciència’, i fou nomenat professor de filosofia a Jena, d’on hagué de sortir en ésser acusat d’ateisme Passà a Erlangen 1805, Königsberg 1806 i Berlín 1809-14, on fou, a més, el primer rector de la…
Fèlix Amat de Palou i Pont
© Fototeca.cat
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Filòsof, teòleg i lexicògraf.
Format al seminari de Barcelona sota el mestratge dels bisbes Ascensi Sales i Josep Climent, de qui esdevingué secretari 1774 i de qui enaltí l’obra en l' Oración fúnebre Fou professor de filosofia i publicà les Institutiones Logicae , llibre de text a molts centres docents Més tard fou rector del seminari barceloní Doctorat a la Universitat de Gandia, fou el primer bibliotecari de la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona El 1785 passà a Tarragona com a canonge magistral i collaborà amb l’arquebisbe Francesc Armanyà en la creació de la Societat d’Amics del País, alhora que donà començ a…
Nicolau de Cusa
Filosofia
Nom amb què és conegut el filòsof alemany Nikolaus Krebs.
Clergue des del 1416 Estudià gramàtica a Deventer, filosofia a Heidelberg i dret canònic a Pàdua 1417-23, on es doctorà, alhora que hi estudià matemàtiques i féu amistat amb Toscanelli De Roma passà a Colònia, on en 1425-26 estudià teologia amb l’albertinià Eimeric de Campo, provinent de la facultat d’arts de París És força dubtós que d’allà procedís el lullisme d’Eimeric, només documentat des del 1432 A Colònia, trobà el cardenal Orsini, legat pontifici, interessat en la recerca de còdexs d’autors clàssics Aquell hi collaborà en diferents biblioteques, i descobrí comèdies desconegudes de…
Desideri Erasme
© Corel Professional Photos
Filosofia
Humanista, conegut també com a Erasme de Rotterdam.
Estudià a Gouda 1473-76, a Utrecht 1476-78 i a Deventer 1478-84, on conegué l’humanista Rudolf Agricola Orfe, passà a les escoles dels Germans de la Vida Comuna de ‘s-Hertogenbosch, on rebé l’influx pietístic de la devotio moderna Canonge regular de sant Agustí a Stein 1487, hi escriví De contemptu mundi epistola 1521, elogi de la vida monàstica, i hi degué començar l' Antibarbarorum liber 1518 contra el ròssec medieval que l’havia envoltat Ordenat sacerdot el 1492, el 1493 esdevingué secretari del bisbe de Cambrai Era ja un perfecte llatinista, bon coneixedor dels poetes i prosistes de l’…