Resultats de la cerca

En la cinètica enzimàtica hom l’anomena també antimetabòlit

Les més conegudes són el carotè especialment la forma beta , que per oxidació enzimàtica dóna vitamina A, i l' ergosterina , que es transforma en vitamina D per irradiació ultraviolada

Es tracta d’una amina quaternària que es presenta en forma de cristalls que es fonen amb descomposició a 167°C És un inhibidor de l’enzim colinesterasa produeix una reducció de la degradació enzimàtica de l’acetilcolina És emprat com a colinèrgic en el tractament de l’atonia abdominal i en la miastènia gravis

Els anticolinesteràsics redueixen la degradació enzimàtica de l’acetilcolina en les sinapsis neuromusculars, i prolonguen per tant la seva acció Es classifiquen en anticolinesteràsics reversibles , com la fisotigmina i la neostigmina, emprats en medicina per al tractament de la miastènia gravis, i irreversibles , que són composts organofosforats emprats sobretot en l’agricultura com a insecticides, i alguns en oftalmologia

Químicament es presenta en cristalls pràcticament insolubles en aigua, solubles en la majoria de dissolvents orgànics, que es fonen a 173-179°C És l’estrogen natural més actiu Hom l’administra en forma d’èster, per tal de protegir temporalment el grup hidroxil situat en la posició 17β, de l’oxidació tant bacteriana com enzimàtica L’addició d’un grup alquil en la posició 17α fa que la protecció de l’hidroxil sigui permanent

Estructura i síntesi de la penicillina La penicillina fou aïllada per primera vegada el 1929 per Alexander Fleming , que l’obtingué del filtrat del cultiu del fong Penicillium notatum Fleming trobà que la penicillina inhibia, in vitro , el creixement d’un cert nombre de bacteris patògens i que presentava baixa toxicitat per als animals La seva química fou àmpliament estudiada durant la Segona Guerra Mundial a Anglaterra i als EUA, i posà de manifest que les penicillines aïllades en ambdós països diferien en la natura d’una cadena lateral unida a un nucli característic, i foren anomenades F i…