Resultats de la cerca
Es mostren 98 resultats
epígraf
Curta citació que hom sol posar a la capçalera d’una obra científica o literària o de cadascun dels seus capítols per indicar-ne el contingut.
Foment de la Sardana de Barcelona
Folklore
Entitat fundada a Barcelona el 1921 com a unió dels foments de la sardana dels districtes II i III; més tard prengué el nom de Barcelona
.
L’activitat a la via pública fou intensa durant la Dictadura i fins el 1936 Publicà alguns llibres sota l’epígraf Biblioteca La sardana i un butlletí mensual
Grupo de Arquitectos y Técnicos Españoles para el Progreso de la Arquitectura Contemporánea
Arquitectura
Associació creada a Saragossa el 26 d’octubre de 1930 en una reunió convocada per l’equip del GATCPAC amb d’altres arquitectes de la resta de l’Estat espanyol.
Tot i la importància individual d’alguns d’aquests —FGarcía Mercadal, de Madrid, o JMAizpurúa i JLabayen, de Sant Sebastià—, no assolí una efectivitat conjunta com a grup el grupo centro es dissolgué el 1933, malgrat que algunes de les realitzacions del GATCPAC es desenvolupessin sota aquest epígraf
Marià Flotats i Comabella
Literatura catalana
Publicista.
Es llicencià en dret i fou oficial de l’Arxiu de la Corona d’Aragó Entre el 1859 i el 1866 dirigí El Telégrafo , en què escriví crítica musical i sobre política estrangera També hi publicà una sèrie de treballs sota l’epígraf d’ Efemérides de la historia de Cataluña Collaborà amb Antoni de Bofarull en la versió castellana de la crònica de Jaume I 1848 i fou mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona el 1860
ausetà | ausetana
Història
Individu d’un poble indígena preromà de Catalunya que tenia com a centre la comarca d’Osona i com a ciutat principal Ausa, que correspon a Vic.
Els ausetans són sovint citats pel autors clàssics Polibi, Livi al primer moment de la conquesta romana 218-217 aC, els quals descriuen la resistència oposada als romans i la política d’oscillació entre l’aliança dels romans i dels cartaginesos Es conegut el nom d’un dels capitosts ausentans, Amusic, partidari dels cartaginesos, el qual hagué de fugir davant el triomf romà Aquestes fonts escrites, però, no permeten de siutar-ne els límits exactes ni gaire aproximats El nom es troba a l’epígraf de les monedes ibèriques de la seca d' Auscescen o Ausesken que cal interpretar com a ' moneda dels…
Ramon Bordas i Estragués
Literatura catalana
Autor teatral.
Es llicencià en filosofia i lletres i fou professor de segon ensenyament, de primer a Eivissa, on difongué els objectius de la Renaixença Estrenà i publicà una vintena d’obres, entre les quals cal esmentar el drama històric Lo comte d’Empúries 1897, i altres drames com Les dues nobleses 1867, que classificà sota l’epígraf de «Cicle de les guerres en defensa de la llibertat i de la independència» i que hagué de vèncer nombroses dificultats de censura, La flor de la muntanya 1871, La pagesa d’Ivissa 1877, Set de justícia 1888, Lo desheretat 1901, i comèdies com Un agregat de boigs 1868 i Coses…
Acord Internacional Europeu per al Transport de Mercaderies Perilloses per Carretera
Acord establert per primera vegada l’any 1957, seguint les recomanacions de l’Organització de les Nacions Unides i modificat bianualment, que regula qualsevol aspecte relacionat amb l’embalatge, el transport i la documentació que ha d’acompanyar la mercaderia, i inclou les accions necessàries per a la càrrega, la descàrrega i l’emmagatzematge.
Té la finalitat de protegir tant les persones involucrades com el medi ambient La normativa inclou una llista de totes les mercaderies classificades sota l’epígraf de perilloses, codificades segons una numeració establerta per l’ONU, i dos annexos El primer annex regula l’embalatge i l’etiquetatge de la mercaderia, i el segon, les característiques dels vehicles que l’han de transportar L’ADR divideix les mercaderies perilloses en nou classes La classe 1 inclou els materials i les substàncies explosives la classe 2, els gasos la classe 3, els líquids inflamables la classe 4, els sòlids…
Eladi Homs i Oller
Educació
Pedagog.
El 1906 fou becat per l’ajuntament de Barcelona per a estudiar les darreres experiències pedagògiques als EUA, on estigué un temps a la Universitat d’Urbana estat d’Illinois, i, el 1908 passà a estudiar a la Universitat de Chicago També fou secretari del Museu d’Història Natural de l’Escola d’Educació de la mateixa universitat Durant la seva estada als EUA publicà a La crònica de Valls , diversos articles sota l’epígraf de Cròniques quinzenals nord-americanes La Societat d’Atracció de Forasters el nomenà, el 1909, corresponsal general de la revista als Estats Units De nou a Barcelona, el…
Pau Agustí i Planell
Cinematografia
Científic.
Vida Metge i membre de la Societat Astronòmica de Barcelona, l’any 1915 oferí a la Universitat de Barcelona tres xerrades intitulades Conferencias sobre cinematografía científica , pioneres a l’Estat espanyol Hi tractà des de la llanterna màgica fins a la cinematografia científica que enregistra els moviments d’objectes o éssers per tal d’estudiar-ne els comportaments S’enfrontà al cinema que dona una sensació de relleu i amb les experiències acadèmiques que sobre aquest tema feu August Pi i Sunyer des de 1906, així com amb el cinema en color Les conferències magistrals foren illustrades amb…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina