Resultats de la cerca
Es mostren 384 resultats
erm
Geografia agrària
Sector del paisatge agrari que no produeix.
Són erms les superfícies de roca nua o els paratges molt carstificats, on el sòl ha pràcticament desaparegut i les plantes són quasi inexistents Hi ha un altre tipus d’erm, que és aquell que no produeix perquè l’home l’ha abandonat la seva existència és, però, molt efímera en les regions humides, car, en el conjunt de la dinàmica del paisatge, aquests erms o tornaran a ésser conreats o passaran, a través de diferents estadis d’evolució, al paisatge clímax corresponent A causa de l’actual abandonament de l’agricultura en el món de la civilització industrial, apareixen…
plantatge
Espita de flors de Plantago lanceolata
© MC
Botànica
Gènere d’herbes o mates, de la família de les plantaginàcies, de fulles simples, sovint en roseta basal, de flors petites, brunes o verdoses, tetràmeres, ajuntades en espigues denses i de fruits en pixidi.
El plantatge coronat Pcoronopus és més conegut amb el nom de cervina El plantatge de ca o matafoc Psempervirens és una mata de 10 a 40 cm d’alçària, de fulles linears oposades i d’espigues ovoides es fa en vores de camins, marges de conreus, erms, etc El plantatge gros o de fulla ampla Pmajor és una herba perenne, de fulles ovals, estretides en pecíol i en forma de roseta, i d’espiga llarga creix en sòls nitrogenats humits El plantatge lanceolat o de fulla estreta Planceolata és una herba perenne, de fulles lanceolades en roseta i d’espiga curta habita prats, llocs…
malrubí
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de 30 a 80 cm d’alt, llanosa i blanquinosa, una mica pudent, amb fulles orbiculars crenades i amb flors blanques, disposades en verticil·lastres.
Es fa en erms, runes, etc
suassana
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les geraniàcies, de 10 a 40 cm d’alçada, densament i finament pubescent, de fulles orbiculars pinnatífides i de flors purpúries o roses, amb els pètals emarginats.
Creix en vores de camins, erms, etc
évol
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les caprifoliàcies, de 50 a 100 cm d’alçada, amb fulles oposades, compostes de 7 a 11 folíols peciolulats i serrats, amb flors blanques o vermelloses, oloroses, en cimes tricotòmiques, i amb baies globuloses, negres un cop madures.
Creix en erms humits, terraplens, reguerons, etc
capcetes
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de tija erecta, de 10 a 30 cm, pilosa, dividida en de 1 a 3 branques, fulles ovades, piloses, i flors grogues, agrupades en capítols grans, envoltats de fulles florals.
Viu en erms de la regió mediterrània
fenc bord
Botànica
Planta herbàcia anual de tija dreta, de la família de les papilionàcies, de 10 a 40 cm d’alçària, amb fulles compostes de tres folíols linears i amb flors rosades aplegades en glomèruls terminals.
Creix en erms, herbeis i vores de camins
cardeta
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les dipsacàcies, de 20 a 40 cm, fulles pinnatisectes i flors de color entre rosa i púrpura disposades en capítols de 2 a 2,5 cm.
Creix en erms de la terra baixa mediterrània
fonollada groga
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les escrofulariàcies, de 10 a 50 cm d’alçària, de fulles linears, de flors grogues disposades en raïm espiciforme i de fruits en càpsula bilocular.
Creix en herbassars secs, en erms i en brolles