Resultats de la cerca
Es mostren 353 resultats
crisògraf | crisògrafa
Art
Escriptura i paleografia
Copista que escrivia manuscrits en lletres d’or.
rubricador | rubricadora
Amanuense que escrivia les rúbriques o títols en els manuscrits.
Lo Xanguet
Almanac aparegut a Barcelona del 1865 al 1874; redactat pels mateixos col·laboradors d’Un Tros de Paper-, era també, com aquest, partidari del ‘‘català que ara es parla’’, editat per Innocenci López i il·lustrat per Tomàs Padró; hi dibuixà també Josep Lluís Pellicer.
Aconseguiren una bona popularitat els Judicis de l’any , que escrivia Conrad Roure
Pèire-Guilhèm de Tolosa
Literatura
Trobador occità.
La seva Vida informa que escrivia bé però en excés En són conservats una tençó amb Sordèl, un sirventès moral i una allegoria —qualificada de nòva — sobre el Déu amor, trobat en un viatge
brunette
Música
Cançó de temàtica pastoral o amorosa cultivada a França durant els segles XVII i XVIII.
S’escrivia per a una, dues o tres veus, amb acompanyament instrumental o sense Ah, petite brunette Ah, tu me fais mourir , la tornada de la cançó Le beau berger Tirsis , podria haver donat nom al gènere
tauleta cuneïforme
Escriptura i paleografia
Peça plana, poc gruixuda i de petites dimensions, generalment d’argila, utilitzada pels pobles de l’antic Orient Mitjà que empraven l’escriptura cuneïforme
.
Hom hi escrivia el text, amb una espàtula fina tallada en angle recte, abans de la cocció de l’argila Se n'han conservades una gran quantitat, que han estat desxifrades a partir del s XIX Als Països Catalans, en posseeix una collecció important el Museu Bíblic de Montserrat
bene valete
Història
Salutació final epistolar d’origen romà ( vale
o valete
, ‘estigueu bo’ o ‘estigueu bons’) que passa al bene valiat
merovingi (senyal reial d’expedició de documents i de convalidació) i arriba finalment al bene valete
pontifici, que té valor de subscripció.
Apareix amb Pasqual I 819 Era escrit en lletres uncials o capitals, en dues ratlles, i anava precedit, o seguit d’una creu Quan s’escrivia tot seguit, sovint era autògraf del papa Sota Lleó IX 1049 es convertí en un monograma Hom el troba per última vegada sota Urbà V s XIV
obbligato
Música
Instrument o part acompanyant la participació del qual -o de la qual- es considera imprescindible.
El seu significat és l’oposat d' ad libitum Durant el Barroc, solia indicar aquells fragments de la part del clavicèmbal -o de qualsevol altre instrument de teclat que realitzés el baix continu- que el compositor escrivia completament, en lloc de ser improvisats per l’intèrpret a partir del baix En la partitura s’indica simplement amb l’expressió obbligato
Josep Ferrer
Literatura catalana
Prosista.
Llicenciat en dret, durant la seva època d’estudiant escriví articles en castellà a “La Crónica” de Palafrugell, d’on fou jutge S’interessà per la filosofia alemanya, i estudià especialment Nietzs-che i Schopenhauer Dirigí el setmanari regionalista “Baix Empordà”, on escrivia les seves Instantànies , proses curtes de caràcter improvisat signades amb el pesudònim Anco-Marcio Pòstumament, se n’edità una selecció amb el mateix títol 1921
Manuel Sánchez de Castellar
Filosofia
Literatura
Humanista.
Mercedari, el 1659 fou destinat al convent de Santa Maria del Puig Era bon teòleg i mestre de l’orde Fou comanador de Terol i d’Oriola i predicador per Aragó, València, Múrcia i Barcelona Autor d’obres sobre gramàtica, poesia i sintaxi i d’una obra sobre vides dels sants de l’orde de la Mercè, impresa entre el 1672 i el 1705 Escrivia en llatí i en castellà
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina