Resultats de la cerca

De formació neokantiana, evolucionà cap a una posició pròxima al hegelianisme S'interessà per la relació entre la lògica i els valors i pel problema de la significació de la cultura actual Obres importants seves són Die Philosophie im Zeitalter des Spezialismus ‘La filosofia a l’època de l’especialització’, 1925 i Wertwissenschaft ‘Ciència del valor’, 1932-33

En aquesta època, el règim polític atenès facilità una lluita pel poder que sovint es basava en l’habilitat dialèctica, almenys en el període de crisi subsegüent a la mort de Pèricles En aquestes condicions, correspon als sofistes la invenció de la venda de la cultura prometent en canvi resultats pràctics Hom pot fixar dues generacions dintre la sofística la primera d’elles, que comprèn homes nascuts entre el 480 i el 460 aC, aproximadament, és integrada per quatre grans figures Protàgores, Gòrgies, Críties —que fou oncle de Plató i tragediògraf important— i Pròdic, i marca el pas d’un…

Formació  Llicenciat en filosofia el 1958 a la Universitat de Barcelona sota el mestratge de Joaquim Carreras i Artau , s’hi doctorà el 1970 després d’haver deixat la Companyia de Jesús, on havia fet estudis eclesiàstics a Sant Cugat del Vallès, i s’havia llicenciat en teologia a la Universitat d’Innsbruck Àustria La tesi, que havia preparat a Roma, Munic i Bonn, la publicà el 1971 Del yo al nosotros Lectura de la ‘Fenomenología del espíritu’ de Hegel , text que representà una fita dels hegelianisme després de la Guerra Civil i obtingué una àmplia difusió a les universitats de l’Estat…

Alhora, es presenta generalment com a sistema jerarquitzat de judicis de valor sobre l’existència i el real amb vista a orientar l’actuació personal i collectiva La filosofia és sobretot un fet cultural, car reflecteix la conceptualització que de l’existència com un tot efectua una cultura o, més àmpliament, una civilització, i resta vinculada als condicionaments socials, econòmics, psicològics, etc, de la cultura que integra A causa del caràcter totalitzador de la cultura, cada filosofia particular —en virtut de la seva pretensió d’erigir-se en filosofia única— ha tendit a extrapolar les…

En sentit estricte, el coneixement és el saber conscient i capaç d’ésser comunicat i discutit, i hom en dirà que és intersubjectiu si totes les persones preparades adequadament en comprenen la formulació de la mateixa manera, és a dir, si són capaces d’efectuar les operacions que permeten d’establir si la formulació d’aquest coneixement és vera o falsa, prenent com a criteri de validesa l’adequació amb la realitat La ciència, com tota activitat humana, és una resposta de l’home als problemes que la natura li planteja a l’hora de satisfer les seves necessitats La finalitat de la…