Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
William Alvin Baum
Astronomia
Astrònom nord-americà.
Treballà als observatoris de Mont Palomar 1950-65 i de Lowell 1965-91 Establí fotoelèctricament noves seqüències de les magnituds estellars, estudià les galàxies i en mesurà la brillantor relativa amb un comptador de fotons incorporat al telescopi de 5 m, mesurant així el desplaçament de l’espectre continu vers el vermell i en deduí la velocitat aparent de recessió També contribuí a obtenir el primer espectre ultraviolat del Sol i proporcionà dades per a estructurar un model de l’univers d’acord amb la teoria de la relativitat 1957 Participà també en el projecte…
Walter Heinrich Munk
Holger Motzkau (CC BY-SA 3.0)
Geografia
Oceanògraf nord-americà.
Traslladat als EUA a catorze anys, es graduà en física al California Institute of Technology 1939 i obtingué un màster en geofísica 1940 Posteriorment, entrà a l’Scripps Institution of Oceanography de la Universitat de Califòrnia, on es doctorà sota la direcció d’Harald U Sverdrup 1947 i on des del 1954 fou catedràtic Una part de la seva recerca s’ha centrat en l’estudi de les ones oceàniques ones capillars, onatge, ones internes, marees, etc La recerca en ones internes el portà, juntament amb Cristopher Garrett, a proposar un espectre universal de la distribució de l’energia de…
Joseph von Fraunhofer
Física
Físic alemany.
Investigà l’espectre solar i descobrí les ratlles d’absorció que duen el seu nom Inventà diversos instruments òptics, entre els quals es destaquen un microscopi acromàtic, un micròmetre i un heliòmetre
Paul Kempf
Astronomia
Astrònom alemany.
Determinà la longitud d’ona de més de tres-centes ratlles de l’espectre solar, la massa de Júpiter i el període de rotació del Sol, i estudià l’absorció de la llum solar per l’atmosfera terrestre
Karl Manne Siegbahn
Física
Físic suec.
Fou professor a Lund i a Uppsala Estudià les característiques físiques dels raigs Röntgen, especialment la refracció i l’espectre La seva obra més important, sobre l’espectrografia d’aquests raigs, li valgué el premi Nobel de física de l’any 1924
Charles Greely Abbot
Astronomia
Astrofísic nord-americà.
Fou director del Smithsonian Astrophysical Observatory de Washington 1907-44 i secretari de la Smithsonian Institution 1928-44 Estudià principalment les radiacions solars, essent el primer que, en mesurar-ne l’espectre d’energies, determinà la constant solar i deduí la temperatura del Sol
William Henry Fox Talbot
Física
Químic, físic i inventor anglès.
Ideà un mètode talbotípia per a obtenir fotografies sobre paper 1839 i un altre per a fotografies instantànies 1851, investigacions que dugué a terme amb independència de les de LJMDaguerre També féu recerques sobre l’espectre i, en matemàtiques, sobre el teorema de Fagnano
William Hyde Wollaston
Física
Químic i físic anglès.
S'establí a Londres com a metge 1797-1800 i fou secretari de la Royal Society 1806 Investigà les piles voltaiques, els espectres, la refractivitat, etc Descobrí el palladi 1803 i el rodi 1804 Estudià les ratlles de l’espectre solar i ideà un goniòmetre per a mesurar els angles dels cristalls
Eleuthère Mascart
Física
Físic francès.
Investigà fotogràficament la regió ultraviolada de l’espectre solar 1863 L’any 1874 demostrà, juntament amb Veltmann, la inexistència dels efectes de l’anomenat vent d’èter , que més tard fou confirmada amb les experiències de Michelson i Morley Estudià el magnetisme i l’electricitat atmosfèrica i ideà un tipus d’electròmetre de quadrants 1880
Harold Delos Babcock
Astronomia
Astrofísic nord-americà.
Treballant a l’observatori del mont Wilson mesurà el camp magnètic de l’estel 78 de Virgo 1909, fet que proporcionà una de les primeres relacions entre les teories electromagnètiques i de la relativitat Juntament amb HW Babcock 1912 construí el primer magnetòmetre solar, basat en el desdoblament de les línies de l’espectre per efecte Zeeman