Resultats de la cerca

Llicenciat en dret, abandonà l’exercici de la carrera per la pintura Estudià, becat, a França, a Alemanya, a Suïssa i als Països Baixos Expositor dels Salons de Maig barcelonins des del 1962, fou membre de l’Associació d’Artistes Actuals i del Cercle Maillol S’installà a França l’any 1969 Partint de l’expressionisme, derivà cap al neorealisme, on empra la fotografia com a tècnica pictòrica i l’esprai Illustrà diversos llibres La seva obra es conserva en nombroses colleccions privades Gerard Xuriguera publicà Connaître la peinture de Pere Pagès 1995

Durant la Segona Guerra Mundial participà en la resistència, i al mateix temps s’interessà per la pintura El 1948 anà a París, on s’associà amb pintors com Pierre Dmitrienko i Serge Rezvani, i amb escriptors com Raymond Queneau, amb el qual collaborà en algunes obres conjuntes Els anys cinquanta anà a Tahití, on practicà una pintura d’un figurativisme esquemàtic i totèmic, que desembocà en una abstracció lírica amb freqüents incursions en el geometrisme A partir del 1962, adoptà una pintura abstracta fortament expressiva i allusiva als fetitxes del món concret Entre d’altres, creà la sèrie…

De formació tècnica, el 1959 anà a viure a l’Estat francès Residí a Perpinyà i a Marsella, i es formà a l’acadèmia d’Ais de Provença El 1962 anà a París, on estudià a l'Acadèmia Popular d'Arts Plàstiques, treballà com a ajudant de l'escultor Apelles Fenosa  i collaborà amb César A la capital francesa descobrí l’obra de Marcel Duchamp , que tingué una gran influència en la seva orientació conceptual En 1965-66 realitzà, utilitzant esprai i plantilles, la sèrie Pochoirs, pintures de denúncia del consumisme Posteriorment 1966-70, amb altres destacats artistes catalans conceptuals…

D’infant es traslladà a la Gran Bretanya amb la seva família Estudià al prestigiós college de Winchester , i durant la Segona Guerra Mundial combaté a la marina El 1946 inicià estudis d’art al Chelsea College of Art and Design, i el 1954 feu la seva primera exposició individual a Londres, en la qual es revelà com un dels pioners de la tècnica de l’esprai El 1972 produí la sèrie de ‘dibuixos en un segon’ que volien reflectir la infinitud del temps Les seves obres més discutides, pero, tenien com a centre el llibre, considerat per Latham com el símbol de la civilització i,…