Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
aleta estabilitzadora
Transports
Cada una de les peces de forma semblant a l’ala d’un avió que sobresurten del buc a l’alçada del pantoc.
Són situades una a cada banda i prop de la meitat de l’eslora del vaixell Per augmentar l’estabilitat i disminuir o anullar el balanç, l’estabilitzador fa moure les aletes estabilitzadores en sentit contrari al balanç del vaixell, i crea així un parell de forces estabilitzadores
bomba
Militar
Artefacte cilíndric o cilindrocònic, metàl·lic, carregat d’explosius, productes químics d’acció diversa, etc ( bombes convencionals
), o de materials susceptibles de desencadenar una reacció nuclear ( bombes nuclears
), transportable per un avió a fi de llançar-lo sobre un objectiu.
Les bombes convencionals consten de tres parts fonamentals cos o carcassa, espoleta situada a la punta de l’ogiva del cos i càrrega també van proveïdes d’aletes estabilitzadores El seu pes oscilla entre 125 kg i 1 350 kg Hom sol collocar les bombes en compartiments adequats del buc dels bombarders o sota les ales dels caces bombarders La tendència actual, però, és d’anar substituint les bombes de caiguda lliure per les bombes autodirigides o intelligents en anglès smart bombs —guiades per làser o televisió— i pels míssils aire-sòl, que poden ésser disparats des de 30 km de l’…
balanç
Transports
Moviment d’oscil·lació transversal d’un vaixell que l’escora ara a una banda, ara a l’altra.
Per als antics bastiments de fusta i de vela el balanç era sovint causa de naufragi els bucs metàllics porten aletes estabilitzadores, aletes de balanç i diferents tipus d’estabilitzadors, per tal de disminuir el balanç Per a estudiar el balanç hom distingeix el balanç en aigües tranquilles i el balanç entre ones El primer, que s’esdevé quan el vaixell flota en aigües encalmades, és originat en cessar d’actuar sobre el bastiment una força exterior que, sense alterar-li el desplaçament, l’havia escorat, i a causa del parell d’estabilitat que tendeix, balandrejant-lo, a tornar-lo a…
Novecento
Art
Corrent artístic italià, fundat a Milà el 1922 com a conseqüència d’un nou tombant de l’art aparegut a Itàlia a la fi de la Primera Guerra Mundial i animat des de la revista Valori Plastici, que preconitzava un retorn a la línia autòctona de Giotto o Masaccio.
Malgrat el parallelisme amb el Noucentisme català, iniciat més d’una dècada abans, no es coneix cap influència directa d’aquest corrent sobre l’italià Batejat per Anselmo Bucci 1887-1955, fou acceptat aviat per diversos artistes, com Achille Funi, Ubaldo Oppi, Mario Sironi i l’exfuturista Carlo Carrà La primera exposició del nou grup tingué lloc a Milà, el 1923 Hom hi pot relacionar més o menys pintors com ara Giorgio Morandi, Felice Casorati, Massino Campigli i Filippo De Pisis, que representen una opció no avantguardista de l’art en relació amb la tendència europea que hom ha anomenat…