Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
Mujunkum
Desert
Desert sorrenc del S del Kazakhstan, situat entre la serralada de Karatau i la conca inferior del riu Ču, amb una extensió d’uns 37 000 km2 i unes altituds de 300 a 700 m.
És ric en aigües subterrànies Vegetació estèpica
Mandara
Massís
Massís al nord de l’altiplà d’Adamaoua, entre el riu Benue i el llac Txad i entre Nigèria i el Camerun, amb una altura mitjana de 800 a 900 m.
Hi ha vegetació de sabana i estèpica
Helmand
Riu
Riu de l’Afganistan (1 400 km).
Neix als monts Sanglak i el seu curs separa la plana estèpica del Dašte Marg del desert de Rīgestā Desemboca al llac Hāmūn, a la conca endorreica de Sīstān
Obščij Syrt
Riu
Elevació al SE de la part europea de Rússia, divisòria d’aigües dels rius Volga i Ural, que assoleix alçades de fins a 450 m.
S'estén en sentit latitudinal uns 500 km a l’E frontereja amb els monts Urals Meridionals És formada per gres, argila i calcària del Permià i el Mesozoic La vegetació és estèpica
Al-Nafūd
Desert de sorra d’Aràbia.
El Gran Nafūd , que s’estén entre el desert de Síria i els monts Sammar, és una vasta extensió de sorra interrompuda per relleus de gresos disgregats al peu dels quals sorgeixen oasis Teima El Petit Nafūd comprèn les extensions desèrtiques entre el Najd i el golf Pèrsic Les pluges, escasses 100 mm l’any, donen lloc a una pobra formació estèpica, aprofitada pels beduïns per als ramats d’ovelles i de camells
crosta
Geologia
Superfície d’uns dos metres de profunditat originada per la cimentació dels sòls de les zones àrides o semiàrides amb carbonat i sulfat de calci.
Aquesta capa calcària, sovint concrecionada, és típica de les regions de clima càlid o sec, com les del nord d’Àfrica, Egipte, Califòrnia, Mèxic, etc Els sòls amb crostes solen suportar una vegetació estèpica o arbustiva clara Les crostes són produïdes per un conjunt de processos lents i complexos, com és ara rentats verticals o oblics, pujades o precipitacions de substàncies minerals, evaporació d’aigües estancades riques en calç A les latituds temperades, les crostes són formacions pedològiques antigues, que daten dels períodes interglacials A la regió mediterrània són…
Sahel
Paisatge del Sahel al massís d’Aïr, al Níger
© Fototeca.cat
Regió
Regió molt àrida de l’Àfrica intertropical que s’estén al S del desert del Sàhara, des de les costes de l’Atlàntic fins a la mar Roja.
Comprèn territori del Senegal, Mauritània, Mali, el Txad, Nigèria, el Níger, el Sudan i Etiòpia De fet, constitueix una zona bioclimàtica que fa transició entre la del Sàhara, al N, i la del Sudan, al S La zona saheliana es distingeix del Sàhara per la regularitat de les pluges d’estiu aquestes, però, són molt febles menys de 250 mm anuals a la franja nord i entre 300 i 500 mm a la franja meridional Això permet, però, una certa vegetació estèpica amb gramínies, acàcies espinoses i els típics baobabs La població és en general nòmada ramaderia, excepte en alguns sectors meridionals…
Catamarca
Divisió administrativa
Província de l’Argentina, a la regió Andina.
La capital és Catamarca Hom hi pot distingir la puna, al nord-oest, on alternen alineacions muntanyoses i conques amb salares , les serres andines i les serres de la Pampa, on hi ha bolsones ocupats a voltes per salares La majoria de les conques hidrogràfiques de la província són endorreiques, amb un règim molt irregular El clima és continental, àrid les precipitacions no superen els 300 mm La vegetació és generalment estèpica L’economia és en ple desenvolupament els principals recursos són l’agricultura a les àrees dels oasis fruiters, oliveres, vinya, tabac, cotó, la ramaderia…