Resultats de la cerca

En virtut d’això es produeixen reaccions d’inhibició o de reforçament del microorganismes, de les característiques de les quals hom pot obtenir dades molt exactes pel que fa a determinats aspectes de la seva composició química

L’activitat a és una quantitat adimensional de valors arbitraris per tal com depèn d’una tria arbitrària, igual a la unitat en l’estat de referència De la definició de fugacitat hom dedueix que G—G° = nRT lna G i G° essent els valors de l’energia lliure de Gibbs en l’estat considerat i en el de referència, respectivament Per a servir-se de les activitats, cal escollir i precisar bé, en cada cas, l’estat de referència Per als gasos, la convenció més còmoda és prendre com a tal, a cada temperatura, l’estat en què f ° = 1 d’on a = f De la definició de fugacitat hom dedueix aleshores que, per…

Els mètodes aptes per a mostres menors constitueixen l' ultramicroanàlisi , i els aptes per a mostres de l’ordre del decigram o del centigram, la semimicroanàlisi La microanàlisi © fou desenvolupada principalment per Friedrich Emich i Fritz Pregl, ja al començament del s XX, però no es generalitzà fins a la comercialització de les microbalances, o balances microanalítiques, sensibles al microgram Atès que les quantitats de substància emprades són encara molt llunyanes de les dimensions moleculars, el comportament químic és el mateix que quan hom treballa amb quantitats grans, però la petita…

El procés d’una determinació gravimètrica inclou la pesada i la dissolució de la mostra, el tractament adequat de la solució obtinguda per tal de separar o d’emmascarar els elements que podrien interferir en la pesada final, i la precipitació de l’element desitjat o del derivat que hom pesa Gairebé sempre cal purificar el precipitat, mitjançant una digestió prolongada en contacte amb les aigües mares, o per nova precipitació El precipitat, un cop obtingut, és aïllat per filtració, rentat, sotmès a alguna classe de tractament tèrmic i pesat El tractament tèrmic pot ésser un simple escalfament…

Propietats fisicoquímiques de l’aigua Composició La seva composició fou establerta per síntesi per Cavendish el 1781 fent explotar una mescla d’hidrogen i oxigen 2H + O 2  → 2H 2 O L’anàlisi fou feta per Lavoisier i Meusnier, el 1783, descomponent el vapor amb ferro roent 4H 2 O + 3Fe → Fe 3 O 4 + 4H 2 La descomposició electrolítica H 2 O 2 + ½O 2 fou realitzada per primera vegada per Nicholson i Carlisle l’any 1800 La represa d’aquests experiments amb mètodes més precisos permeté de determinar exactament la composició ponderal, establir la fórmula definitiva i confirmar les lleis…