Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
palmera excelsa
Botànica
Jardineria
Arbre de tronc, de la família de les palmes, de 4 a 12 cm d’alt, recobert de fibres brunes, de fulles palmatisectes i de fruits en baia, d’un blau fosc brillant.
És una palmera decorativa i relativament resistent al fred, originària del Japó
nou del Brasil
Botànica
Arbre de la família de les lecitidàcies, de 30 a 40 m d’alt, amb fulles ovades o oblongues, de fins 50 cm, flors grogues en panícules grans i fruits en càpsula, de fins 30 cm de diàmetre i d’un a tres quilos de pes, cadascun dels quals porta de 15 a 30 llavors trígones envoltades d’una paret dura.
Originari de les selves plujoses sud-americanes, les seves llavors, provinents totes d’arbres silvestres del Brasil i Veneçuela, es consumeixen arreu del món Aquestes llavors, blanques i carnoses, són molt nutritives, el seu contingut en greixos és del 65% i el de proteïnes del 18%
palmes
Botànica
Família d’espadiciflores constituïda típicament per arbres perennifolis.
Són de tronc o estípit columnar, esvelt, generalment simple i de fulles robustes, pinnatisectes o palmatisectes, amb un llarg pecíol o raquis, agrupades en una roseta terminal, de flors generalment unisexuals i actinomorfes, de gineceu súper tricarpellar, ordinàriament anemòfiles, i de fruits en baia o en drupa, amb llavors d’endosperma abundant Comprèn prop de 4000 espècies, exclusives de les regions càlides Palmes més destacades Areca catechu areca Borassus flabellifer palmera de Palmira Calamus rotang rotang Ceroxylon andicola ceròxil Chamaerops humilis margalló , bargalló, palma Cocos…
araucària
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de grans arbres resinosos, de la família de les araucariàcies, de branques verticil·lades, verdes tot l’any, originaris d’Amèrica del Sud i d’Oceania.
Hom n'obté fusta de bona qualitat A araucana viu a Xile, i A angustifolia forma grans boscs al sud del Brasil i a l’Argentina A excelsa , originària de les illes Norfolk, és conreada al litoral mediterrani com a ornamental A imbricata , també força conreada, és resistent al fred, i produeix llavors comestibles
pinàcies
© Xevi Varela
Botànica
Família de pinals integrada per arbres o rarament arbusts dioics i quasi sempre perennifolis, amb fulles alternes i aciculars.
Les flors masculines són estrobiliformes i duen a la base catafilles esquamosos llurs estams consten de dos sacs pollínics i d’una bràctea o esquama estaminífera L’aparell femení, interpretat com una inflorescència, és un estròbil o con pseudocàrpic, que en madurar es lignifica, i que consta d’esquames seminíferes, les quals duen dos primordis seminals, i d’esquames tectrius intercalades Les llavors tenen l’episperma lignificat i sovint són alades La pollinització és anemòfila i els grans de pollen són vesiculars Aquesta família té representants des del Juràssic, i actualment consta de prop…
música de cambra
Música
Nom que rep la música escrita per ésser interpretada en intimitat, i per un grup reduït d’instruments, generalment entre dos (duo) i nou (nonet) —pel seu sentit de conjunt, les peces per a un sol instrument se’n consideren excloses—, bé que poden incloure obres per a conjunts lleugerament més nombrosos.
Originalment anomenada música de cort, és a dir, profana, per oposició a la música d’església, aquesta música d’intimitat ha existit amb diferents noms, sobretot a partir del segle XV, que la majoria de les corts europees rivalitzaven en el conreu de la música Al segle XVI preval en tota l’Europa occidental una vella tradició que agrupa instruments de timbre diferent El gust per la música instrumental s’anà fent manifest La música de cambra pressuposa l’emancipació instrumental de la música vocal, i recolza sobre una triple base música concertant, triomf de la melodia acompanyada i…