Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
Lluís Quijano Font
Militar
Militar.
Després de fer estudis militars fou destinat a Mallorca Hi fou sosts-tinent del Regiment de Mallorca i, més tard, tinent del Regiment de Catalunya Destinat a Amèrica, el 1845 arribà a Puerto Rico Ascendit a capità, estigué a les ordres del capità general de Puerto Rico 1852 Fou capità del regiment de Madrid 1855 i del batalló de caçadors de Cádiz 1860 El 1863 era segon comandant d’infanteria Ingressà en la administració, on exercí diversos càrrecs Nomenat corregidor i elector de Ponce, hi féu installar l’enllumenat públic, el 1864 Més tard, fou, el 1869, corregidor de Guayama Un…
Fèlix Berenguer i de Marquina
Història
Militar
Militar i virrei de Nova Espanya (1800-03).
Ensenyà matemàtiques al collegi naval de Cadis després regí la capitania general de Filipines 1787-94 L’amistat amb Manuel Godoy li valgué el càrrec de virrei, que exercí en circumstàncies difícils atacs anglesos i aixecaments indígenes Dimití per discrepàncies amb la cort
Oscar Raimundo Benavides
Història
Militar
Política
Militar i polític peruà.
Intervingué en el cop d’estat que derrocà el president Guillermo Billinghurst, i ocupà provisòriament la presidència de la República 1914-15 Després de l’assassinat del president Luis Miguel Sánchez Cerro, fou elegit president 1933-39, càrrec que exercí gairebé dictatorialment
José Cortines y Espinosa
Història
Militar
Militar.
El 1808 lluità contra els francesos a Saragossa, on fou fet presoner, i contra els carlins presa de Sogorb, 1835 presa de Berga, 1840 Fou capità general de Catalunya 1843 s’adherí, després de vacillar, a l’aixecament contra Espartero la Jamància Posteriorment exercí alts càrrecs militars a Madrid
Jaume Amat i Tarré
Història
Militar
Lloctinent general interí de Sardenya (1507-08).
Fou marquès de Villarios i comte de Bornova Exercí els càrrecs de veguer de l’Alguer 1502-03, de receptor general de les rendes del marquesat d’Oristany i del comtat de Goceà 1506, de governador del Logudor per absència del titular i de primer cònsol de l’Alguer 1509
Rafael Carrera
Història
Militar
Militar i polític guatemalenc.
Home astut i illetrat, dirigí la revolta antiliberal contra Morazán i Gálvez 1839 i féu proclamar president Rivera Paz Exercí una dictadura militar sobre Guatemala, que féu separar de les Províncies Unides de l’Amèrica Central Fou president de la república en 1844-48, en 1851, i nomenat a perpetuïtat des del 1854
Tiburcio Carías Andino
Història
Militar
Política
Militar i polític conservador hondureny.
Fundà el Partido Nacional 1923 Després de diverses temptatives, el 1932 assolí d’ésser elegit president de la República Prolongà el seu mandat fins el 1949, a base de reformar la constitució, i exercí una dictadura personal recolzada en l’exèrcit Sufocà diverses revoltes liberals 1936 i 1937 El 1941 declarà la guerra a l’Eix
Joaquim Sagnier i Villavecchia
Història
Militar
Història del dret
Jurista i militar.
Germà d’Enric Sagnier i Villavecchia Es doctorà en dret 1893 i ingressà en el cos jurídic militar, en el qual arribà al grau d’auditor general 1923, càrrec que exercí a Valladolid, Burgos i Barcelona Fou diputat a corts per Arenys de Mar 1903-06 i 1910-17, alcalde de Barcelona 1913-14 i director de penals
Joan Baptista Siurana i d’Ossó
Història
Militar
Militar i erudit.
Estudià a Tortosa, Osca i Saragossa El 1808 ingressà en l’exèrcit per combatre els francesos defensà Mequinensa, i en retre's la vila fou fet presoner i dut a França 1810 Alliberat 1813, exercí diversos càrrecs militars Traslladat a Barcelona, redactà un Diccionario corográfico del Principado de Cataluña , acabat el 1825 i que restà inèdit
Douglas MacArthur
Història
Militar
Militar nord-americà.
Comandant en cap de les forces de les Filipines juliol del 1941, resistí l’atac japonès fins al març del 1942 Comandà l’ofensiva al Pacífic 1943, i, nomenat cap de totes les forces aliades del Pacífic 1945, aconseguí la victòria sobre el Japó, on exercí el poder autoritàriament Dirigí les tropes de l’ONU a Corea 1950, però fou destituït per Truman 1951