Resultats de la cerca

Oposada a l'endogàmia, l’exogàmia és una estratègia dels grups socials per a establir aliances amb altres grups i així reforçar la pròpia seguretat Sovint hom l’associa amb la prohibició de l'incest, però cal remarcar que l’exogàmia només s’oposa a la relació matrimonial entre individus d’un parentiu determinat, però no fa referència a llurs possibles relacions sexuals extraconjugals

Generalment, l’agàmia es troba a les societats àgrafes on ha estat suprimida alguna de les regles, endogàmia o exogàmia, que obligaven els seus membres a casar-se amb individus de certs grups socials

Així es facilita la recombinació de material genètic variable, i la població final mostra un poder d’adaptació més gran que no pas una població autogàmica Hom l’anomena també fecundació creuada o exogàmia

Les races s’originen a partir de les poblacions on predomina l’endogàmia sobre l’exogàmia a causa de qualsevol forma d’aïllament total o parcial que permet la conservació de determinats mutants Les races d’animals i vegetals domèstics races artificials s’obtenen per selecció i posterior encreuament de diversos mutants fins a fixar uns caràcters determinats

Quasi sempre comporta l’obligació de l’exogàmia i és una agrupació freqüent en les societats primitives o no occidentals Originàriament el mot designava agrupacions d’aquest tipus existents a l’antiga Grècia, especialment entre els aqueus Al s XIX fou aplicada per LH Morgan a grups de parentiu semblants en algunes ètnies dels indis nord-americans

Oposada a l'exogàmia, per regla general l’endogàmia és característica de societats que presenten una estratificació social accentuada i, dins d’aquestes, és practicada sobrebot per les aristocràcies i pels grups dominants per tal de mantenir llurs privilegis, com és el cas dels blancs a Sud-àfrica També es dóna en minories ètniques amb un fort sentiment d’identitat sociocultural enfront d’una altra o altres ètnies més poderoses, com ocorre entre els jueus ortodoxos respecte als gentils Entre les diferents menes d’endogàmia cal esmentar, com a cas extrem…

Els seus integrants es reconeixen mútuament com a parents L’atribució principal del llinatge es manifesta en la prohibició del matrimoni entre els seus membres exogàmia, encara que també incorpora, de forma variable, atribucions religioses, econòmiques, polítiques i culturals en general Aquesta unitat és central per al desenvolupament de la teoria del llinatge, que dominà l’antropologia social anglesa i després, l’antropologia cultural nord-americana des dels anys quaranta fins als seixanta Evans-Pritchard, un dels màxims representants de la teoria, defineix llinatge com un grup…

Originàriament aquest terme designava els agrupaments existents entre els pobles celtes, especialment a Irlanda i a Escòcia on ha tingut un paper destacat al llarg de la història, i era definit com a grup de parentiu dels descendents per línia paterna d’un progenitor comú, de qui prenien el nom, i que generalment reconeixien l’autoritat d’un cap hereditari Les troballes de l’etnografia ampliaren el concepte originari, i a la segona meitat del s XIX el terme clan s’estengué per a designar grups definits per característiques molt diverses que poc sovint es manifestaven totes conjuntament la…