Resultats de la cerca

En època moderna —a partir del Romanticisme, sobretot— el terme ha estat usat per a designar colleccions de poemes de tema exòtic, com ara West-östlicher Diwan ‘Divan occidental-oriental’, 1819, de Goethe, i Diván del Tamarit 1936, de FGarcía Lorca

Com a conseqüència d’una estada de dos anys a Alger, incorporà a la seva pintura elements temàtics de caràcter exòtic la caça del lleó, el mercat d’esclaus Realitzà grans composicions sobre temes històrics i mítics La Descoberta d’Amèrica, Orfeu

Oficial de la marina francesa, viatjà sovint a l’Orient, i traduí en les seves obres una visió impressionista d’aquest món exòtic i les seves experiències personals Cal esmentar-ne Aziyadé 1879, Pêcheur d’Islande 1886, Madame Chrysanthème 1887, Ramuntcho 1897 i La hyène enragée 1916

Estudià a París amb Adolphe Adam D’antuvi compongué operetes, però l’èxit del ballet La source 1866 —que compongué a mitges amb Léo Minkus— l’inclinà vers aquest gènere Han restat cèlebres els seus ballets Coppélia 1870 i Sylvia 1876, com també l’òpera Lakmé 1883, d’ambient exòtic

Els seus interessos foren molt variats, des del film policíac fins a l’històric, passant pel d’aventures, el documental exòtic, el western , etc De la seva filmografia cal esmentar Wyoming 1928, Tarzan the Ape Man 1932, Eskimo 1933, Manhattan Melodrama 1934, San Francisco 1936, amb seqüències antològiques del terratrèmol, i Marie Antoinette 1938

De formació autodidàctica i encoratjada per Marià Manent, començà escrivint contes i poemes Publicà tres novelles, d’ambient més aviat exòtic i sentimental Salt d’euga 1961,  Amarga joia 1968 i Quan el vent dansa amb el destí 2009 Resten inèdits reculls de poemes inspirats en l’Empordà i la novella Els vuit vents del món

El mot, introduït pel Romanticisme, fou aplicat també a una visió parcial o exagerada Amb el costumisme, especialment amb els corrents regionalistes de la literatura postromàntica, l’intent de descriure els detalls pintorescs d’una regió o d’un ambient exòtic derivà cap a l’anomenat color local , amb l’aparició de l’escriptor colorista, caracteritzat per la descripció externa i superficial dels trets diferencials d’un ambient, com a simple element decoratiu de l’acció

Llicenciat en lletres a Montpeller, començà publicant poesia Diadumène , 1914, que passà desapercebuda La quarantena d’obres que escriví —entre les quals L’Atlantide 1919, Le lac salé 1921, Mademoiselle de La Ferté 1923, La Châtelaine du Liban 1924, Lunegarde 1942, Fabrice 1956— mostren imaginació i propensió a l’efecte teatral, i assoliren una gran popularitat Situa els personatges, d’una psicologia simple, en un fons exòtic o històric, sovint moguts per forces inexplicables i misterioses