Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
fust
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Part de la columna entre la base i el capitell.
Pot ésser quadrangular, poligonal o circular, llis o decorat amb estries d’aresta viva o bisellades, amb relleus, helicoidal, etc, segons les èpoques i els estils Primitivament era de fusta posteriorment fou fet de pedra, i en l’arquitectura moderna és de ferro o de ciment armat
biga
Esquema d’una biga de ferro (a sobre) i d’una de formigó armat (a sota)
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Peça, generalment prismàtica, molt més llarga que ampla i disposada horitzontalment, que serveix per a suportar les càrregues que no graviten directament sobre una paret o un pilar.
El material emprat tradicionalment en la construcció de bigues és la fusta, que normalment admet esforços de tracció i de compressió màxims de 80 kg/cm 2 i, en aquest cas, les bigues, que consisteixen en general en troncs escorçats i escairats, són anomenades cabirons fins a uns 10 x 10 cm de secció i cairats més de 25 x 25 cm Hom empra bàsicament fusta de pi blanc i de melis per a bigues llargues generalment de menys de cinc metres, i la del roure per a bigues curtes i resistents Al segle XIX la fusta fou substituïda pel ferro en ésser possible de fabricar-ne peces de dimensions suficients i…
èntasi
Arquitectura
Lleugera convexitat del fust de la columna, pròpia de l’estil dòric, a fi de dissimular l’aparença de concavitat que presenta el fust recte.
contractura
Estrenyiment del fust d’una columna en la seva part superior.
columna salomònica
Arquitectura
Columna que té el fust amb un sortint helicoide de secció semicircular.
ordre toscà
Arquitectura
Ordre romà basat en la simplificació de l’ordre dòric.
La base és àtica, però simplificada, i el fust és llis i amb èntasi pronunciada el capitell és de motllures, i la columna té en total set diàmetres d’alçària
tambor
Art
Construcció i obres públiques
Cadascuna de les peces del fust d’una columna que no és monolítica.
almanjanec
Militar
Consistia en un fust o palanca de braços desiguals sostinguda per dues cuixeres duia un contrapès en un extrem, i a l’altre, una fona amb el projectil que s’havia de llançar Utilitzat en temps de Jaume I, hom el distingia del trabuquet