Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
fatalista
Persona que admet el fatalisme.
James Prichard
Antropologia
Metge i antropòleg anglès.
Fou un defensor del concepte de degeneració, amb el qual donava una explicació fatalista de les conductes antisocials Explicà molt abans que Lombroso, en un extens tractat Researches into the Physical History of Mankind , 1813, les diferències físiques i mentals entre les races per influència del medi geogràfic
providencialisme
Filosofia
Religió
Doctrina que afirma la providència divina.
Modalitat específicament religiosa del finalisme, el providencialisme coneix, filosòficament parlant, les mateixes raons fonamentadores i les mateixes dificultats racionals que aquest D’altra banda, l’excessiu antropomorfisme amb què ha estat sovint entès —i en virtut del qual el Déu provident sembla reduït a un deus ex machina — fa que el providencialisme connoti un significat fatalista destí , sempre rebutjat tanmateix oficialment, per exemple, per l’Església
Josep Navarro i Costabella
Literatura catalana
Escriptor.
Fou redactor en cap de La Veu de Catalunya i membre de la Lliga Regionalista, però durant la República ingressà a l’Esquerra Les seves novelles —d’estil més aviat gris— reflecteixen un clima de dramatisme fatalista, potser d’arrel russa, i els seus protagonistes són dissortats o abúlics Després de la provatura breu, El passat, cendra, publicà les novelles Samuel Història d’un bon dependent lladre i màrtir 1927, La suprema voluntat 1928, relat d’un conflicte social en un país eslau, La fadrina Berta 1929, El rellogat del tercer pis 1931, El bé i el mal 1933, sobre la primera vaga…
John Cowper Powys
Literatura anglesa
Novel·lista i crític literari anglès.
En 1928-34 exercí la docència als EUA Destaca la seva novella Wolf Solent 1929, que juntament amb A Glastonbury Romance 1932, Owen Glendower 1940 i Porius 1951 constitueix el més important de la seva producció novellística, romàntica, amb influències de Wordsworth, Dickens i Proust És també remarcable la seva Autobiografia 1934 Els seus germans Theodore Francis Shirley, Derby 1875 — Sturminster Newton 1953 i Llewelyn Dorchester 1884 — Davos, Suïssa 1939 foren també escriptors El primer escriví novelles — Mr Tasker's God 1925, Innocent Birds 1926, Mr Weston's Good Wine 1927, etc— i narracions…
voluntarisme
Filosofia
Psicologia
Doctrina segons la qual la voluntat té una radical primacia per damunt de l’intel·lecte, tant pel que fa a una explicació o fonamentació darrers de l’univers o de la llei moral, respectivament, com pel que pertoca a l’individu humà i a les seves facultats.
Bé que el terme és recent —fou encunyat per FTonnies el 1883 i difós després sobretot per WWundt—, respon a la ja antiga qüestió sobre la relació entre raó pràctica i raó teorètica, i la primacia de l’una o de l’altra determina, respectivament, el voluntarisme i l'intellectualisme D’altra banda, hom pot vincular el primer a una actitud i una cosmovisió de caràcter més radicalment actiu com és el cas del cristianisme davant un tarannà més pròpiament passiu —fatalista— amb què hom pot caracteritzar en general el pensament grec, i en aquest sentit és possible de parlar d’un cert…
ésser
Filosofia
Allò per què és i existeix tot el que és i existeix.
Com a concepte nuclear de la metafísica occidental hom en troba les arrels en Parmènides, la concepció del qual l’ésser com a realitat única és el que és, l’inamovible i etern, el compacte i invariable determina i condiciona tot el pensament posterior, bé que, per exemple, a l’aristotelisme sigui present també la problemàtica heraclitiana i a l’escolàstica actuï decisivament la correcció cristiana Ambdós elements —heraclitià i cristià— essent ben contraris a la concepció parmenidiana, en ésser purament afegits a ella no aconsegueixen de corregir la comprensió estàtica i fatalista de l’ésser A…
destí
Religió
Potència sobrehumana que, segons les religions antigues, fixa per endavant el curs dels esdeveniments i la sort reservada a cadascú i, en conseqüència, és la causa ordenadora del món i de la història.
En les religions politeistes, com és ara la religió grecoromana, el destí venia a ésser la unificació dels déus, en el sentit que aquests li estaven subordinats, o àdhuc era identificat amb algun dels déus Zeus, per exemple, fou el primer cas de personalització mitològica del destí anomenat també ανάγκη, μοίρα o μόροέ entre els grecs, i fatum o fortuna entre els llatins, el qual fou representat després per les figures de Júpiter i les parques moira Hom pot dir que la concepció de la realitat com a darrerament i definitivament sotmesa a la força i predeterminació del destí és l’essència…
Thomas Robert Malthus
©
Economia
Demografia
Economista i demògraf anglès.
Fou pastor anglicà És conegut primordialment per la seva teoria de la població, que exposà per primera vegada, anònimament, a An Essay on the Principle of Population as it Affects the Future Improvement of Society 1798 Hom ha interpretat aquesta teoria fonamentada en la seva tesi, fatalista, que, mentre la població augmenta en progressió geomètrica, els recursos per a mantenir-la ho fan només en progressió aritmètica com una reacció davant el liberalisme del seu pare —amic de David Hume i deixeble de Rousseau—, les doctrines de la Revolució Francesa i els escrits del pensador llibertari…
Laura
Literatura catalana
Protagonista de Laura a la ciutat dels sants (1931), de Miquel Llor.
Noia jove, d’extracció humil i òrfena, nascuda el 1902 No és excepcional ni pel seu físic ni per la seva intelligència El seu caràcter és voluble i contradictori De formació escolar anàrquica, influïda pel seu pare, d’aquí el seu plaer per llegir i escoltar música Ella s’ha creat un món ideal, al qual aspira, i que es concreta a esdevenir l’objecte d’un amor pur i elevat, com ja indica el seu nom, de clara referència petrarquiana L’objectiu principal de la seva vida és el matrimoni com a sortida de la realitat grisa que l’envolta Laura pensa que la felicitat és una fita humana ben legítima i…