Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
Giuseppe Bottai
Història
Política
Polític feixista italià.
Dirigí el diari L’Epoca i la revista Critica Fascista i participà, amb funcions de comandament, en la Marxa sobre Roma Ministre de les corporacions 1929-32 i d’educació 1935-36, fou partidari del corporativisme, però s’oposà a Mussolini i sostingué la moció de Dino Grandi 1943 Condemnat a mort pel tribunal feixista de Verona 1944, fugí a Algèria, però posteriorment tornà a Itàlia i milità dins el moviment monàrquic Publicà les seves memòries Vent'anni e un giorno 1949
Jacques Doriot
Història
Política
Polític francès.
Obrer metallúrgic i membre del partit comunista 1921, el 1924 fou diputat, i des del 1927, secretari general de les joventuts del partit El 1934, favorable a la unió amb els socialistes contra els feixistes, fou expulsat del partit comunista Era alcalde de Saint-Denis, i es mantingué en dissidència, fins que fundà un grup feixista, el Parti Populaire Français PPF pel juny del 1936 Collaboracionista a partir del 1940, fou l’ànima de la Légion des Volontaires Français contre le Bolchevisme LVF de Vichy Doriot mantingué amb Espanya unes continuades relacions, de primer com a…
Peña Ibérica
Política
Entitat política i esportiva de caire ultradretà i anticatalanista creada a Barcelona a la fi del 1923 entre els socis i els partidaris del C. E. Espanyol; dirigida per Francesc Palau i Rabassó, José María Poblador i alguns més, promogué successivament dos setmanaris, Lucha Deportiva (1926) i La Verdad Deportiva (1928), i protagonitzà freqüents enfrontaments amb els seguidors del F. C. Barcelona.
Durant la República, molts dels seus membres es decantaren cap a grups de tipus feixista i paramilitar, com la Unión Social Hispánica
Roberto Farinacci
Història
Periodisme
Política
Periodista i polític italià.
Fou director d’"Il Regime Fascista”, secretari general del partit feixista 1925-26, membre del gran consell 1935 i ministre d’estat 1938 De tendència radical, fou partidari de la collaboració amb Alemanya Fou executat pels partisans
Arturo Labriola
Economia
Història
Política
Polític i economista italià.
Fou un capitost del socialisme —director del diari Avanguardia Socialista —, ministre de treball 1920-21 i catedràtic d’economica política a Messina 1926 Durant una part del règim feixista residí a França i a Bèlgica Escriví diverses obres d’economia i de política
Corneliu Zelea Codreanu
Política
Polític romanès.
Advocat, des del 1923 es destacà en les lluites polítiques i defensà tendències nacionalistes de caràcter cristià i antisemita El 1927 fundà la Legió de l’Arcàngel Miquel, nucli originari de la Garda de Fier 1931, moviment polític feixista antisemita inclinat a l’actuació terrorista Fou condemnat a 10 anys de reclusió Fou mort en un trasllat de presó
Dino Grandi
Política
Polític italià.
Participà en la marxa sobre Roma i fou ministre d’afers estrangers 1929-32, de justícia i president de la Camera dei Fasci e delle Corporazioni 1939-43 Membre del Gran Consell feixista, dirigí 1943 la revolta que derrocà Mussolini, però poc després fugí a Portugal, i posteriorment se n'anà al Brasil Tornà a Itàlia l’any 1957
Maffeo Pantaleoni
Economia
Política
Economista i polític italià.
Professor a Roma, defensà la política antisocialista i a favor de l’intervencionisme econòmic Simpatitzant del partit feixista, el 1923 fou senador La seva obra econòmica tingué influència sobre VPareto i alhora la rebé de Walras i de Marshall Pertany a l’escola de pensament econòmic de Lausana Escriví Erotemi di economia 1925, Principi di economia pura 1889, Bolscevismo italiano 1922, etc
Vidkun Quisling
Història
Militar
Política
Polític i militar noruec.
Agregat militar a Moscou 1927-29 i ministre de defensa 1931-33, fundà el Nasjional Samling, partit de tendència feixista Simpatitzant del nazisme, quan Noruega fou ocupada pels alemanys 1940 collaborà amb ells, i el seu partit passà a ésser l’únic permès al país Cap de govern 1942, en finir la guerra fou jutjat i executat El seu cognom esdevingué sinònim de collaboracionista
Iuliu Maniu
Història
Política
Polític romanès.
Diputat al parlament hongarès 1906, s’oposà a la magiarització de Transsilvània, i el 1918 proclamà la unió d’aquesta regió a Romania Fundà 1926 el partit nacional-agrari, i fou president del consell 1928-30 i 1932-33 Aliat amb el feixista Codreanu 1937, afavorí l’adveniment del mariscal Antonescu, pels quals càrrecs el 1947 un tribunal popular el condemnà a cadena perpètua