Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
peple
Indumentària
Vestit femení d’ús comú a tota la Grècia antiga.
Fou emprat fins i tot després d’haver estat introduït el nou abillament anomenat quitó Consistia en una peça de roba rectangular, de colors diversos i, a vegades, brodada, que després d’un primer plec superior contenia dues parts iguals cenyides per un cinyell i que restaven unides, pel damunt de les espatlles, per dues fíbules Vestidura habitual de l’estatuària femenina grega, era oferta solemnement a Atena en ocasió de les Panatenees
mirinyac
Vestit de seda llavorada d’época isabelina amb faldilla de mirinyac
© Fototeca.cat
Indumentària
Faldilla de sota, feta de tela rígida o molt emmidonada, que solia anar guarnida de barnilles o cèrcols de ferro i servia per a sostenir més o menys bombades les faldilles exteriors.
El mirinyac caracteritza el vestit femení des del 1830 fins a 1868, quan s’estén l’ús del polissó
biquini
Noia a la platja prenent el Sol amb un biquini
Corel
Indumentària
Vestit de bany femení que consta d’un eslip i uns sostenidors.
Coco Chanel
Indumentària
Nom amb què és coneguda la modista francesa Gabrielle Chanel.
El 1914 posà de moda el vestit femení de gènere de punt El 1916 obrí casa a París, des d’on imposà un vestit que combinava elegància, simplicitat i comoditat Creà bijuteria amb valor artístic i també perfums Inactiva entre el 1939 i el 1954, continuà després la creació de vestits simples, entre ells els sastres que porten el seu nom i que han estat imitats arreu Després de la seva mort, la casa continua el seu estil
Pierre Cardin
Pierre Cardin
Terentiyeva (CC BY-SA 4.0)
Indumentària
Modista francès d’origen italià.
Treballà en diferents cases d’alta costura parisenca Dissenyà el vestuari del film de J Cocteau La Belle et la Bête 1946 i el 1950 obrí una casa de vestits de teatre El 1952 presentà la seva primera collecció d’alta costura Conreà el disseny de moda masculina des del 1957 i el prêt-à-porter des del 1959 Concedí llicències per a la creació seriada dels seus dissenys propis o els del seu equip, cosa que li permeté l’abast mundial en la difusió de les seves creacions i la formació d’un gran imperi comercial en el qual tenien cabuda el vestit, els complements, les joies i l’interiorisme Com a…
calça
Indumentària
A l’edat mitajana, peça del vestuari femení i masculí que cobria el peu i la cama adaptant-s’hi.
Les calces eren de teixit, feltre, cuir, etc podien portar soles de cuir, que permetien de prescindir d’un altre calçat Generalment arribaven fins al genoll, i se sostenien per mitjà de lligacames Als darrers segles medievals es generalitzà l’ús de les calces masculines llargues —llevat entre els camperols—, les quals evolucionaren fins a convertir-se en una sola peça, que vestia de la cintura als peus, que, amb la generalització del teixit de punt, prengué la forma emmotllada En tornar la moda de les calces que cobrien només les cames, aquelles foren anomenades mitges calces a la Catalunya…