Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
artèria femoral
Anatomia animal
Artèria encarregada de la irrigació de la cuixa, de l’articulació dels malucs i dels genitals externs, que té origen a l’articulació ilíaca externa.
línia femoral
Entomologia
En els insectes, línia situada sobre la metasternita, per sota del fèmur intermedi o bé damunt el primer segment de l’abdomen per sota del fèmur posterior.
articulació
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Zona d’unió entre dues parts rígides d’un animal (ossos, artells) que els dóna mobilitat.
Les articulacions òssies es componen essencialment de les superfícies articulars, o parts dels ossos que es troben en contacte dels cartílags articulars, que recobreixen les superfícies articulars i eviten llur desgast dels lligaments articulars, amb formes diverses, intra o extraarticulars, que mantenen en contacte les superfícies articulars de la càpsula articular o sinovial, que limita l’articulació, i amb la seva secreció, la sinòvia, lubrifica l’articulació i, a vegades, d’unes formacions cartilaginoses menisc del genoll, disc intervertebral, etc que s’interposen entre les superfícies…
cuixa
Anatomia animal
En l’home, part del membre inferior entre l’anca i el genoll.
L’esquelet és constituït pel fèmur, i els músculs se situen en tres regions dorsal, interna i ventral La regió dorsal comprèn el bíceps crural, el semitendinós i el semimembranós la regió interna, el pectini, els abductors major, mitjà i menor de la cuixa i el recte intern i la regió ventral, el psoas ilíac, el quàdriceps femoral i el tensor de la fàscia lata Per la zona anterointerna passen els vasos femorals, l’artèria per fora i la vena per dins, i les regions posterior i interna són irrigades per les artèries isquiàtica i femoral profunda, branca de la …
músculs isquiotibials
Anatomia animal
Grup muscular situat a la part posterior de la cuixa, estès entre la pelvis i el genoll.
Format per diversos músculs semimembranós, semitendinós i bíceps femoral té gran importància en el sistema muscular perquè actua com a extensor dels malucs i flexors del genoll Són essencials per a córrer, saltar i flectir el tronc Per la força que desenvolupen, són músculs propensos a patir lesions, les més habituals de les quals són el trencament del bíceps femoral, les distensions i la contractura muscular
vena safena
Anatomia animal
Cadascuna de les venes superficials de la cama que tenen l’origen en el peu.
L' externa va per darrera del malleòl extern i pel costat dels músculs bessons fins al buit popliti i acaba en la vena poplítia La interna , que és la continuació de la vena dorsal interna del peu, va pel costat intern de la cama, del genoll i de la cuixa, arriba fins a sota de l’arc femoral, on forma en aquest nivell una crossa que perfora l’aponeurosi, i acaba en la femoral
genoll
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Regió anatòmica formada per l’articulació de la cuixa amb la cama i les parts dures i blanes que l’envolten (teixits de sosteniment, lligaments, etc).
En l’home el genoll és format per l’articulació femorotibial , constituïda per l’extremitat inferior del fèmur, que presenta cap endavant una superfície articular en forma de politja tròclea femoral i cap endarrere una escotadura que divideix l’extremitat inferior del fèmur en dues masses voluminoses, anomenades còndils femorals , que s’articulen amb l’extremitat superior de la tíbia al nivell de dues cavitats glenoides separades per l’espina tibial La ròtula és situada a la cara anterior L’articulació del genoll es manté al seu lloc per la càpsula articular i diversos…
anca
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Regió anatòmica que comprèn la part lateral i posterolateral de l’arrel de l’extremitat inferior.
Els seus límits, en l’home, no han estat assenyalats amb precisió alguns anatomistes la descriuen com la zona corresponent a l’arrel de l’extremitat inferior, inclosa la zona glútia, però molts d’altres descriuen aquesta darrera natja com a regió anatòmica a part L’anca és constituïda per una estructura esquelètica articulació de l’anca o articulació coxofemoral, una massa muscular i l’abundant teixit adipós i subcutani i pell que la cobreixen Per l’anca passen importants nervis i vasos que, provinents respectivament dels plexes lumbosacres i dels vasos ilíacs, es dirigeixen a l’extremitat…
Ernst von Bergmann
Metge alemany.
Professor de cirurgia a Berlín Hom li deu aportacions tècniques en la lligadura de la vena femoral i en el tractament de la hidrocele, i, sobretot, l’inici de l’esterilització mitjançant el vapor 1886 i el de l’antisèpsia general 1891
anell
Anatomia animal
Òrgan, àrea o matèria de forma anular, com les obertures que presenten certs músculs o aponeurosis per a donar pas a vasos, nervis, etc.
En l’home hom distingueix, principalment l' anell crural , a l’obertura abdominal del conducte femoral l' anell inguinal profund , l’obertura de la fàscia transversa per a donar pas al cordó espermàtic i al lligament rodó, i l' anell inguinal superficial o subcutani , a l’obertura de l’aponeurosi del múscul oblic extern per a aquests mateixos òrgans l' anell tranqueal , que és qualsevol dels cartílags traqueals l' anell umbilical en l’obertura de la paret abdominal per a donar pas al cordó umbilical i l' anell de Waldeyer , constituït per les amígdales linguals, palatines i…