Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
fenol
Química
Cadascun dels composts que contenen un o més grups hidroxil units a un anell aromàtic, especialment a l’anell benzènic.
Com els monofenols o monohidroxibenzens fenols, els difenols o dihidroxibenzens pirocatecol, resorcinol, hidroquinona, els trifenols o trihidroxibenzens pirogallol, hidroxihidroquinona, floroglucinol, etc El derivat fenòlic del naftalè és el naftol Tant els monofenols com els polifenols són els responsables de moltes coloracions de les flors, i es presenten en gran quantitat en el quitrà d’hulla i en el de fusta, d’on industrialment hom encara els obté Sintèticament són obtinguts principalment per fusió de sals d’àcids arilsulfònics, per hidròlisi de sals de diazoni aromàtiques…
àcid fenol
Química
Compost orgànic que té almenys una funció àcid carboxílic i una funció fenol.
La força dels àcids fenols depèn de la posició relativa de les dues funcions En el cas dels àcids hidroxibenzoics que són els àcids fenols més simples, l’isòmer orto àcid salicílic és molt més fort que l’àcid benzoic, l’isòmer meta lleugerament més fort i l’isòmer para lleugerament més feble Aquest comportament complex és explicat per l’acció combinada dels efectes inductiu i mesomèric, i per la formació d’un enllaç hidrogen en l’àcid salicílic
quitrà
Química
Cadascun dels diversos materials bituminosos, de color fosc, líquids o semilíquids a temperatura ambient i de composició variable, que hom obté per destil·lació destructiva del carbó, la fusta, la torba i altres materials vegetals o carbonacis.
El quitrà presenta sovint una olor característica a causa dels fenols i les amines que intervenen en la seva composició És generalment immiscible amb l’aigua, però miscible amb el disulfur de carboni i el benzè En la seva composició intervenen diversos fenols, coneguts com a àcids del quitrà fenol, cresols, xilenols, etc, diverses amines aromàtiques i heterocícliques, conegudes com a bases del quitrà anilina, piridina, picolina, lutidina i quinolina, i també una mescla d’hidrocarburs aromàtics mononuclears i polinuclears La destillació dels quitrans origina un residu…
àcid D-glucurònic
Bioquímica
Hidroxiàcid aldehid, que té un anell de piranosa i existeix en les dues formes α i β.
Es troba distribuït en plantes i animals, en forma de combinació glicosídica amb fenols i alcohols Els glucurònids actuen com a agents de desintoxicació en l’eliminació de nombrosos productes del metabolisme És emprat com a antiartrític
reacció de Fries
Química
Reacció de transposició que té lloc quan l’èster d’un fenol és tractat amb clorur d’alumini i es converteix en una orto- o una para- hidroxicetona o en una mescla d’aquestes .
En general, a baixes temperatures el producte principal és el para- , i a temperatures superiors a l’ambient, l' orto- Aquesta reacció és útil en síntesis, perquè els fenols són difícils d’acetilar amb la reacció de Friedel i Crafts
polièter
Química
Qualsevol dels composts de natura polimèrica que contenen grups èter (C-O-C) repetits al llarg de la cadena principal.
Poden ésser obtinguts a partir de tres tipus de monòmers aldehids, èters cíclics i fenols Els derivats d’aldehids poden ésser obtinguts per reacció d’aquests amb alcohols polihidroxílics, en el qual cas tenen l’estructura són coneguts com a poliacetals i troben poca aplicació a causa de llur sensibilitat a la hidròlisi també poden ésser obtinguts per homopolimerització del monòmer, en el qual cas tenen l’estructura El més important d’aquests és el poliformaldehid Presenten rigidesa i resistència mecànica molt elevades i són emprats en la fabricació de peces mecàniques Els…
primulina
Química
Família de colorants derivats del tiazole que contenen l’estructura bàsica de la deshidrotio-p-toluïdina.
Aquesta, per sulfurització a temperatures elevades, condueix a les bases de primulina, que per sulfonació condueixen als colorants i que poden ésser diazotades i copulades amb amines, fenols o naftols per a obtenir colorants azoics de tonalitats vermelles, ataronjades i grogues La pimulina és emprada per a la tinció del cotó
deuteració
Química
Marcatge d’una molècula per bescanvi d’un o més dels seus àtoms d’hidrogen pel deuteri, com a traçador.
Les reaccions de bescanvi, que hom efectua, en general, amb òxid de deuteri gasós o líquid, es produeixen molt fàcilment, especialment quan les substàncies tractades tenen els hidrògens làbils o una certa polaritat en llurs enllaços, com és ara les sals d’amoni, els alcohols, els fenols, els glúcids, etc
quitrà de pi
Química
Líquid molt viscós, de color negre, d’olor característica molt penetrant, amb un interval d’ebullició de 240-400°, soluble en alcohol, acetona i en solució d’hidròxid sòdic i poc soluble en l’aigua.
Constituït principalment per fenols complexos i, en molt més petita proporció, per hidrocarburs terpènics i aromàtics, que hom obté per destillació destructiva de la fusta de pi És emprat en medicina, en la flotació de minerals, en la preparació de pintures i vernissos, linòleums i diversos recobriments, composicions asfàltiques i com a preservatiu marí
aminació
Química
Introducció d’una funció amina
en una molècula orgànica per desplaçament d’un altre grup funcional (i no simplement per alteració del seu caràcter, com p ex en la reducció d’un grup nitro).
El mètode principal d’aminació és l’acció de l’amoníac sovint a pressió sobre els derivats halogenats i segons les condicions i circumstàncies sobre els nitroderivats, els alcohols i fenols i els àcids sulfònics L’aminació en sèrie aromàtica és una operació important en la preparació d’intermediaris per a la síntesi de colorants
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina