Resultats de la cerca
Es mostren 123 resultats
Fenícia
Geografia històrica
Antiga regió del Pròxim Orient, al llarg de la costa mediterrània, corresponent, actualment, al Líban i a una part de Síria i d’Israel.
Fou la pàtria dels fenicis fenici i tingué com a ciutats principals Biblos, Beirut, Tir i Sidó
colònia fenícia i grega
Història
A l’antiguitat fenícia i grega, establiment de caràcter fonamentalment comercial fundat com a base d’intercanvi.
Ja a l’edat del bronze, els fenicis iniciaren l’establiment de colònies comercials a l’àrea mediterrània, especialment a la costa africana i a la de la península Ibèrica El mateix esperit comercial fou mantingut per la colonització grega, provocada en gran part pels excedents de població de la seva zona d’origen en relació amb la seva capacitat de producció de subsistències Fundaren, entre d’altres, les colònies de Massàlia i Empòrion a la Mediterrània occidental, Naxos a Sicília, Tàrent a la península Itàlica Crearen també colònies importants a l’Àsia Menor i al nord d’Àfrica
Eivissa: fenícia i púnica
Actualment i de manera gairebé general s'accepta la divisió històrica de l'Eivissa fenício-púnica en tres fases que, a grans trets, s'han fet correspondre amb les èpoques arcaica, clàssica i hellenística del món grec Per bé que còmoda, aquesta periodització més aviat convencional no respon del tot, en estricta ciència, a la realitat puntual illenca Establiment fenici de sa Caleta, Eivissa, ~630-580 aC JR L'etapa més antiga es defineix avui mitjançant un establiment cabdal i de descoberta molt recent, el de sa Caleta Es tracta d'una installació de considerable superfície no menys de quatre…
fenici | fenícia
Història
Individu d’un poble d’origen semític establert en una estreta faixa costanera de la Síria central (des del mont Carmel fins al riu Eleuter) vers l’any 3000 aC.
Els fenicis es dedicaren al comerç marítim i s’organitzaren en ciutats estat —que rivalitzaren entre elles— situades en llocs favorables per a la installació de ports resguardats Tir, Sidó, Trípoli, Biblos, Beirut, etc Al III millenni aC sorgiren contactes comercials amb els egipcis, que els sotmeteren militarment, després de la invasió dels hikses segles XV-XIV aC Les invasions dels “pobles de la mar”, que arruïnaren les civilitzacions de la Mediterrània oriental ~1200 aC, els alliberaren de la dominació egípcia, i començà l’època de prosperitat i d’expansió colonial de les ciutats fenícies…
Amrit
Ciutat antiga
Lloc de la costa síria, a l’emplaçament de la ciutat fenícia de Marathos.
S'hi conserven una capella fenícia i alguns monuments funeraris
Tir
Ciutat antiga
Antiga ciutat fenícia, que correspon a l’actual Ṣūr, al Líban, a uns 87 km de Beirut, al S.
Documentada des del III millenni aC, hom sap molt poca cosa de la seva història fins al s XVI aC, que fou conquerida per Tuthmosis I, i des d’aleshores fins al regnat de Ramsès II restà en poder dels egipcis Uns cinquanta anys més tard ~1191 aC fou repoblada per gent de Sidó, la seva gran rival durant tota la resta de la història de Fenícia Del s X al VI aC exercí l’hegemonia sobre les altres ciutats fenícies El sobirà principal fou Hiram I Altres reis importants són Ithobaal 887-856 aC, que casà la seva filla Jezabel amb Acab d’Israel, i Pigmalió ~821-774 aC, durant el regnat del qual Dido…
Porfiri
Música
Filòsof neoplatònic grecosiri.
Deixeble de Longí a Atenes i de Plotí a Roma, passà molt de temps a Sicília Tot i polemitzar amb el cristianisme, en matèria musical adoptà punts de vista molt pròxims als que fixà ben aviat l’Església Acusà la música seglar de sensualisme, i en el seu De abstinentia mostrà que la dansa i la música distreuen l’home del fonamental, la concepció de Déu, a la qual només pot arribar mitjançant el silenci i la pura reflexió En el seu comentari a L’Harmonia de Ptolemeu mostrà els seus sòlids coneixements musicals, discutint aspectes del càlcul intervàllic proposat per aquell, així com qüestions d’…
Domici Ulpià
Dret romà
Història del dret
Jurista romà.
Exiliat per Heliogàbal 222, Alexandre Sever li confià els càrrecs de magister libellorum , membre del consilium imperial, praefectus annonae annonari i prefecte del pretori Fou assassinat pels pretorians Clar i simple en l’estil, les seves obres més famoses De fideicommissis, De appellationibus, De officio consulis , etc el feren un dels cinc juristes indicats en l’anomenada llei de les citacions 426 de Teodosi II i Valentinià III gairebé un terç del Digest és extret de les seves obres
Sidó
Ciutat antiga
Antiga ciutat de Fenícia, que correspon a l’actual Ṣaydā, uns 40 km al S de Beirut, al Líban.
Documentada ja al III millenni aC, caigué en poder dels egipcis en el regnat de Tuthmosis III Fins a la darreria de la dinastia XVIII 1567-1320 aC fou la ciutat fenícia més important, a causa de la seva expansió comercial per Síria i per la conca mediterrània La talassocràcia cretenca posà terme al seu predomini vers la fi del s XIV aC Víctima més tard dels pobles de la mar, caigué en poder dels filisteus ~1191 aC, i perdé aleshores la seva hegemonia en benefici de Tir Durant el predomini dels assiris, els fou fidel en general, llevat d’una rebellió, sense èxit ~678 aC Durant el…
Biblos
Ciutat antiga
Antiga ciutat fenícia de la costa del Líban, al nord de Beirut, a l’actual Ǧubayl.
Les excavacions han pogut mostrar una successió de ciutats des del Neolític vers el 5000 aC, que ha donat ceràmiques impreses molt semblants a les dels Països Catalans, de les quals són l’origen remot, passant per una etapa calcolítica 3800-3200 aC preurbana i diverses etapes de progressiva urbanització fins a la conquesta per part dels amorites vers el 2000 aC, moviment de pobles siríacs que comprèn probablement l’emigració d’Abraham D’aquest període amorita és el Temple dels Obeliscs, i una bona sèrie de destrals d’or conservades al museu de Beirut Posteriorment,…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina