Resultats de la cerca
Es mostren 3565 resultats
Kleinmeister
Grup de gravadors alemanys del s XVI, seguidors d’A.Dürer, que feren obres de format petit.
Cal destacar els noms dels germans Hans Sebald i Barthel Beham i George Pencz de Nuremberg, Heinrich Aldegrever de Westfàlia i Jakob Binck de Colònia
protestació
Cristianisme
Protesta contra Carles V que feren els reformadors a la dieta d'Espira (1529) i que originà el nom de protestants (protestantisme).
Viracocha
© X. Pintanel
Mitologia
Divinitat creadora andina, d’antiga arrel en diversos pobles anteriors als inques, que en feren el déu suprem i alhora l’heroi civilitzador.
Una de les tradicions mítiques de Cuzco posa en relació aquest déu i l’antropogènesi amb la civilització de Tiwanaku, a les ribes del llac Titicaca, i amb la civilització aimara En altres indrets andins aquesta divinitat és identificada amb l’heroi cultural Tunupa
inseminació artificial
Zootècnia
Mètode d’inseminació en què l’esperma és dipositat a la vagina de la femella amb diferents tècniques i sense acoblament ni coit.
Hom creu que al s XIV els àrabs feren inseminacions artificials amb ases, però els primers assaigs científics foren fets per Spallanzani l’any 1780, amb gossos Els russos Ivanov i Milavanov feren, al començament del s XX, importants investigacions que possibilitaren materials i tècniques aplicables a un gran nombre d’animals Actualment la inseminació artificial és practicada a tot el món, especialment en el bestiar boví Hom l’aplica també en la reproducció humana
Ternils
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Despoblat
Despoblat del municipi de Carcaixent (Ribera Alta), 2 km al SW de la ciutat.
Només es conserva l’antiga església parroquial, actual ermita de Sant Roc obra del començament del segle XIV, amb portal romànic Era una antiga alqueria d’època musulmana, esmentada el 1252 Al segle XIV era parròquia el creixement de la Cogullada, aleshores un annex seu, feren que al mateix segle el rector intentés, infructuosament, de traslladar-hi la residència tanmateix les continuades inundacions provocades per les riuades del Xúquer feren que la població es traslladés a Carcaixent igualment annex de Ternils i, també, la parròquia
Creedence Clearwater Revival
Música
Grup de rock creat als EUA el 1967, època en què aquesta música era principalment psiquedèlica.
Format per John Fogerty veu i guitarra, i màxim responsable del grup, Tom Fogerty guitarra, Doug Clifford bateria i Stu Cook baix, el seu rock and roll era fresc, senzill, amb influències dels anys cinquanta, el rockabilly , el country i la música tradicional del sud dels EUA El 1968 feren el primer disc, amb una versió del tema de Dale Hawkins Suzy Q , que tingué un gran èxit Altres temes que els feren populars són Proud Mary i Who’ll Stop the Rain El 1971 Tom Fogerty abandonà la formació i un any després aquesta es dissolgué definitivament
Bee Gees
Música
Grup de pop i música disco fundat a Austràlia l’any 1959 pels germans Barry, Robin i Maurice Gibb, originaris de l’illa de Man.
Tot i ser localment coneguts per les seves intervencions a la ràdio i la televisió, no va ser fins el 1962, amb el disc Spicks and Specks , que feren el salt a la fama en tot el món anglosaxó El 1974 s’installaren als EUA i s’apartaren de tot estil proper al rock per centrar-se en el so disco, ple dels falsets que caracteritzen el seu estil i que, sobretot arran de la banda sonora del film Saturday Night Fever J Badham 1977, els feren internacionament coneguts Bibliografia Complement bibliogràfic Sierra i Fabra, Jordi Bee Gees , Unilibro, Barcelona 1978
Joan Grau
Arquitectura
Escultura
Arquitecte i escultor.
Per encàrrec del duc de Cardona treballà, amb el seu fill Francesc, al monestir de Poblet 1660-74, on feren una cripta i alguns sepulcres, entre els quals el d’Alfons el Magnànim El 1670 intervingué en l’obra del retaule major d’Esparreguera destruït el 1936, on se li atribuïren les estàtues del basament També amb el seu fill construí la Casa de la Ciutat de Manresa 1671, on realitzar diverses obres, i el 1678 ambdós feren la façana de la Santa Cova És representant d’un barroc contingut, d’un cert regust encara plateresc
apologeta
Cristianisme
Nom donat a cadascun dels escriptors cristians que al s II feren la defensa de llur fe davant els emperadors, els pagans o els jueus.
Llur mètode consistia a mostrar que el cristianisme no era perillós a l’estat, sinó que era moralment i culturalment superior al paganisme Enfront dels jueus volgueren mostrar com les profecies de l’Antic Testament s’acomplien en Crist Els principals foren Aristides, Justí, Tacià, Atenàgores, Teòfil, Minuci Fèlix i Tertullià
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina