Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
la Malva-rosa
Barri
Barri del districte marítim de la ciutat de València, entre les platges d’Alboraia i el Cap de França.
Amb el Cabanyal forma l’aglomeració septentrional del port de València Havia estat habitada tradicionalment per obrers, i s’hi havia mantingut un nodrit poblament de pescadors, que fins i tot regentaven una petita llotja de peix La decadència de l’activitat pesquera —retratada per Sorolla, que hi tingué un monument, avui en ruïnes, i descrita per Blasco i Ibáñez, que hi tenia la casa d’estiueig—, juntament amb el desordre urbanístic, feren de la Malva-rosa durant molt de temps un barri sense serveis i força degradat
Seana
© Fototeca.cat
Barri
Antic terme i barri del municipi de Bellpuig (Urgell), situat al N de la vila, entre les terres d’Anglesola, Barbens i Castellnou de Seana, drenat per la riera de la Coma.
Històricament, el lloc surt esmentat ja en el document de formació de la baronia de Bellpuig 1139 El 1180 Guillem d’Anglesola donà un alou en aquest terme als templers per a poder-hi fer llenya i portar-hi els ramats a pasturar El 1378 hi havia 4 focs, de la baronia de Bellpuig, que mantingué la jurisdicció malgrat que es feren donacions a Poblet, als templers de Barbens i als premonstratesos de Sant Nicolau de Fondarella La seva antiga església era dedicada a Sant Miquel el 1399 era del deganat de Tàrrega i a mitjan segle XV era ja destruïda No queda tampoc cap rastre del…
Santa Eugènia de Ter
© Geribrenda
Barri
Barri del municipi de Girona (Gironès), situat al llarg de la carretera que connecta Girona amb Anglès, passant per Salt.
L’església parroquial és dedicada a santa Eugènia, i antigament rebia el nom de Sant Eugènia de Sobrehorta La seva existència consta ja el 988, també és documentada el 1207, i el 1362 apareix citada en el Llibre verd del capítol de la catedral de Girona L’any 1936 l’església fou destruïda el nou temple, obra d’Arcadi Pla, fou consagrat el 2002 Formà municipi independent fins el 1963 La denominació de Santa Eugènia de Ter data del 1916 Abans era conegut per Santa Eugènia i, més antigament, per Santa Eugènia sobre l’Horta de Girona, com consta en documents des del segle XIV Sancta Eugenia de…
el Canyeret
Barri
Barri de Lleida, a la parròquia de Sant Joan, al vessant del turó de la Seu que domina el Segre, de carrers estrets i costeruts; l’amuntegament de les cases i la manca de condicions higièniques el feren un dels barris més pobres, habitat principalment per immigrats, fins al punt que el ministeri de l’habitatge (1967) ordenà l’expropiació i l’enderrocament del barri, cosa que fou enllestida el 1971.
Havia sorgit al voltant de la costa de Sant Joan al llarg del s XVIII, a la zona enderrocada amb motiu de la construcció de la Ciutadella, format per casetes de fang i canyes i per pisos bastits damunt els antics albergs
el Poble-sec
Barri
Amb més de 50000 h i unes 70 ha d’extensió, és delimitat pel passeig de Colom, el Parallel, el carrer de Lleida i la muntanya de Montjuïc, entre el sector del passeig de Santa Madrona o Teatre Grec i el Morrot a sota Miramar Es va començar a formar el 1856 com a barri forà de les velles muralles, entre la muntanya de Montjuïc i les antigues portes de Santa Madrona, de Sant Pau i de Sant Antoni L’integren tres sectors el més llevantí o proper a la mar, dit inicialment les Hortes de Sant Bertran , el sector mitjà o Poble-sec pròpiament dit, format entre els camins que anaven de les portes de la…
Sant Gervasi de Cassoles
Barri
Barri de Barcelona.
Té l’origen en l’antic municipi agregat al de Barcelona el 1897, estès entre la serra de Collserola el Tibidabo, el cim de la serra, forma part de l’antic terme i la Travessera de Gràcia límit amb l’antic terme de Gràcia, al centre del pla de Barcelona, entre els termes de Sarrià i de les Corts de Sarrià al S i de Gràcia i d’Horta al N Els turons d’en Modolell, de Monterols 121 m alt i del Puget 181 m alt, que formen part de la línia de serrats que travessa el pla de Barcelona parallela a la serra de Collserola, divideixen el territori en dues parts Aquest formava part al s XI del terme de…
la Barceloneta
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Barcelona
, dins el districte de Ciutat Vella
, situat a llevant, vora mar, a l’extrem esquerre del port.
És un petit apèndix triangular d’unes 70 ha que s’endinsa vers la mar Limitat d’una banda pel port i de l’altra per la platja, s’ha unit amb la ciutat únicament pel passeig de Joan de Borbó tradicionalment la Riba i el pla del Palau, ja que les vies fèrries impedien tota altra connexió amb Barcelona L’avinguda d’Icària fou el camí de relació amb el Poblenou, i s’ha obert també al Cinturó del Litoral Els orígens i la història de la Barceloneta són íntimament lligats al port i al desenvolupament social i econòmic de l’urbs barcelonina El sòl que avui és suport de la Barceloneta s’anà formant…
les Corts
© C.I.C.-Moià
Barri
Districte, barri i antic municipi de Barcelona
, al qual fou agregat el 1897.
D’una extensió de 3,5 km 2 , és situat al Pla de Barcelona, al cantó de ponent Tenia com a eixos principals la Travessera i el camí ral que sortia del portal dels Tallers i que conflueix amb la Travessera mateix a l’actual carrer de Can Bruixa D’aquests camins en partien d’altres de secundaris que menaven als termes veïns de Sant Gervasi, Sants i Provençana, ultra les vies de la localitat El terme, doncs, és allargat i estès de llevant a ponent A llevant arribava fins a l’actual cruïlla dels carrers d’Aragó i de Casanova, on limitava amb Barcelona la Creu d’en Malla cap amunt limitava amb…