Resultats de la cerca
Es mostren 52 resultats
teorema de Fermat
Matemàtiques
Teorema segons el qual si p és un nombre primer i a un nombre primer amb p, aleshores es satisfà que ap-1—1 és divisible per p, o sigui, ap-1≡(mod p).
La primera demostració d’aquest teorema fou feta per Euler el 1736
gran teorema de Fermat
Matemàtiques
Teorema segons el qual l’equació xn + yn = zn (n essent un nombre enter major de 2) no té solució entera distinta de la x = y = z = 0.
Fermat afirmà que havia trobat una demostració tot llegint un llibre de Diofant El 1983, l’anomenada conjectura de Fermat fou provada per a n≤ 125 000, i el 1995 el teorema fou resolt pel matemàtic anglès, resident als EUA, Andrew John Wiles
problema de Fermat
Problema de Fermat
© fototeca.cat
Matemàtiques
Donat un triangle ABC, problema que consisteix a trobar un punt M del pla per al qual la suma MA + MB + MC, és mínima.
El problema admet com a solució el punt de Fermat , si els tres angles del triangle són menors que 120°
nombres de Fermat
Matemàtiques
Nombres, Fn, definits per l’expressió (per a n = 1,2,3,...).
El 1640 Fermat cregué que aquests nombres eren primers, però l’any 1740 Euler donà una descomposició per a F 5 = 4 294 967 297, com a producte de 641 per 6 700 417, i posteriorment hom ha demostrat que per a n tal que 5 ≤n≤17 , F n no és primer, i que d’altres nombres de Fermat, com F 1 9 4 5 , F 3 3 1 0 i F 6 5 3 7 són descomponibles El 1796 Gauss demostrà que els únics polígons regulars que hom pot construir amb regle i compàs són els que tenen un nombre de Fermat de costats
punt de Fermat
Matemàtiques
Donat un triangle ABC, punt de concurrència F de les rectes AA’, BB’ i CC’ determinades gràcies als triangles equilàters exteriors ABC’, ACB’ i BCA’.
principi de Fermat
Física
Principi de l’òptica geomètrica segons el qual el camí òptic recorregut per un raig lluminós entre dos punts té un valor extrem, màxim o mínim, respecte a qualsevol altre camí òptic que hom pugui considerar entre aquests dos punts.
Com a conseqüència, el temps que el raig lluminós inverteix a anar d’un punt a un altre és mínim
Pierre Simon de Fermat
Retrat de Pierre Simon de Fermat
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Història del dret
Advocat occità, sobresortí pels seus treballs matemàtics.
Estudià a Tolosa Introduí per primera vegada l’infinit en el càlcul, descobrí les propietats de diversos nombres i és considerat el creador de la moderna teoria dels nombres Amb Descartes, aplicà l’àlgebra a la geometria, i, amb Pascal, fundà la teoria de les probabilitats Aplicà el concepte de les variables infinitesimals als problemes de quadratura, de càlcul de màxims i mínims i a la construcció de tangents El 1679 el seu fill Samuel escriví Varia opera mathematica , on es recull l’obra de Fermat
Resolució de la conjectura de Fermat (A. Wiles)
Resolució de la conjectura de Fermat A Wiles
Teoria de nombres, màxims i mínims, probabilitat, geometria analítica (Fermat); mètode dels indivisibles (Cavalieri)
Teoria de nombres, màxims i mínims, probabilitat, geometria analítica Fermat mètode dels indivisibles Cavalieri
espiral d’Arquimedes
espiral d’Arquimedes (m = 1)
© fototeca.cat
Matemàtiques
Corba plana transcendent d’equació polar rm = kmθ.
En el cas de l’espiral clàssica d’Arquimedes, m = 1, però també són espirals d’Arquimedes l’espiral de Fermat, on m = 2, i l’espiral hiperbòlica o recíproca, on m = -1