Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
indicanúria
Presència d’una quantitat excessiva d’indican a l’orina.
És signe d’insuficiències hepàtiques o de fermentacions intestinals
fermentació
Bioquímica
Procés de transformació d’un substrat orgànic produït pels enzims de llevats, bacteris o fongs i que s’esdevé amb despreniment de gasos o sense.
Hom defineix les fermentacions com a processos constituïts per reaccions d’oxidoreducció catalitzats per enzims que molts microorganimes empren per tal d’obtenir energia metabolisme La característica principal d’aquestes vies metabòliques de degradació és que tant les substàncies oxidades com els mateixos oxidants són composts orgànics que s’originen durant el procés, a partir del substrat orgànic inicial Així, doncs, en la fermentació no hi ha una oxidació neta a diferència de la respiració, en la qual l’oxigen atmosfèric és l’oxidant o acceptor final d’electrons Un mateix…
Artturi Ilmari Virtanen
Química
Químic finlandès.
Professor a Hèlsinki, investigà les fermentacions, la nutrició, els enzims, el metabolisme de les plantes, etc Rebé el premi Nobel de química el 1945 pels seus treballs sobre la química agrícola i de l’alimentació
Søren Peter Sørensen
Bioquímica
Bioquímic danès.
Féu estudis sobre acidimetria, i introduí el símbol del pH per a indicar la concentració d’ions hidrogen 1909 són també notables les seves recerques sobre els aminoàcids, les proteïnes, els enzims i les fermentacions
ensitjament
Agronomia
Acció i efecte d’ensitjar.
En l’ensitjament el producte és conservat en forma de grans masses comprimides fora del contacte amb l’aire, i produeix, així, una sèrie de fermentacions anaeròbiques que n'afavoreixen la conservació i el fan més assimilable
respiració anaeròbica
Biologia
Qualsevol via catabòlica en què l’energia s’obté de composts orgànics en absència d’oxigen lliure.
La via glucolítica glucòlisi i la fermentació alcohòlica en són dos exemples Altres vies inclouen la fermentació làctica i algunes fermentacions bacterianes, entre els productes finals de les quals hi ha l’àcid propiònic, l’àcid butíric i l’acetona
hipolimni
Ecologia
Part inferior d’un llac, les aigües del qual no sofreixen gaires variacions al llarg de l’any.
La seva temperatura sol estar entre els 4 i els 10°C, i els corrents hi són febles Hom hi troba els peixos d’aigües fredes salmó, truita en els llacs eutròfics l’oxigen hi és escàs i hi abunden els productes de fermentacions anaeròbiques
ferredoxina
Bioquímica
Nom genèric d’un grup de proteïnes complexes associades amb sofre i ferro en proporcions equimolars.
Presenten un potencial redox altament negatiu E´ 0 =-0,432V, fet pel qual són agents reductors forts i actuen com a transportadors d’electrons en processos tributaris de la fotosíntesi, la fixació de nitrogen, certes fermentacions i el cicle de Krebs en la majoria d’organismes
àcid abiètic
©
Química
Derivat hidrogenat del fenantrè.
Sòlid, soluble en els dissolvents orgànics S'obté isomeritzant la colofònia Comercialment també és anomenat així el producte brut de la isomerització, no recristallitzat, que conté altres àcids resínics És utilitzat en algunes fermentacions industrials, en la indústria sabonera i per a obtenir les seves sals i èsters abietats, que se solen anomenar resinats , i èsters resínics , quan provenen del producte brut
acetoïna
Química
Aciloïna derivada de l’àcid acètic.
Líquid que bull a 148°C, miscible amb aigua o alcohol Dóna fàcilment un dímer sòlid Es forma en diverses fermentacions i en particular en la fermentació làctica, i en oxidar-se en diacetil produeix l’aroma de la crema de llet madurada per a fer mantega Hom la fabrica reduint el diacetil o bé per fermentació Considerada innòcua, és utilitzada com a vehicle d’aromes i essències alimentàries