Resultats de la cerca

Fou el primer paisatgista important del seu país Després d’un viatge a Europa començà a fer obres de tema fantàstic 1817, que el convertiren en un precursor de la pintura romàntica La seva obra mestra El festí de Baltasar Museu de Boston sembla influïda per John Martin i per Jacques Louis David

De la seva obra, que palesa certes influències de PHindemith i IStravinsky, cal destacar tres concerts per a violí, per a viola i per a violoncel, dues simfonies, l’oratori Belshazzar's Feast ‘El festí de Baltasar’, 1931 i unes variacions sobre un tema de Hindemith 1963 Compongué també música per a diverses pellícules El 1951 rebé el títol de sir

Els representants més importants del grup foren II Repin, VI Surikov i VV Vereixtxaguin Vitalitzaren l’art rus i portaren llur producció artística per tot Rússia L’origen d’aquesta associació prové de la revolta d’un grup d’estudiants 1863, el qual refusà de tractar el tema obligat per l’Acadèmia El festí dels déus a Walhalla A partir d’aquest fet, les preocupacions socioestètiques del grup foren principalment les de reflectir les inquietuds de la vida quotidiana i popularitzar les seves creacions

Ballarina, professora i crítica de dansa, i membre del collectiu Germanes Quintana Ha collaborat en diversos mitjans de comunicació El Temps , Avui , El País , Diari de Tarragona Ha publicat Desfici 1988, premi Andròmina, Dibuix de dona amb ocells blancs 1995, premi Josep Pla, L’aire groc 1996, El marit invisible 1999, El festí de Nàpols 2002, Una mare com tu —L’enveja— 2002, Tancat per vacances 2003, volum collectiu, La muntanya dels secrets 2005 i el llibre de biografies i assaig Nou dones i una guerra les dones del 36 2005

Cresqué a París i, a divuit anys, tornà a Dinamarca, on estudià a l’Escola d’Actors, i s’inicià com a actor, productor i director Contractat per la Nordisk Films Kompagni el 1955, realitzà Altid ballade 1955, En kvinde er overflöding ‘Una dona és supèrflua’, 1957, Guld or gronne skove ‘Els diners ho són tot’, 1958, Den Röde Kappe ‘L’abric vermell’, 1967, Det kaere legetöj ‘L’estimada joguina’, 1968, Amour 1970, Babettes gaestebud ‘El festí de Babette’, 1986, adaptació d’un conte d’Isak Dinesen que obtingué l’Oscar a la millor pellícula estrangera i una menció especial a Canes,…

Estudià cant a París, on debutà el 1977 com a membre integrant de l’Opéra-Studio A partir de llavors aparegué successivament en teatres de França i Suïssa i el 1982 es presentà al Festival Internacional d’Art Líric d’Ais de Provença amb Les Boréades , de JPh Rameau Posteriorment s’ha especialitzat en el repertori contemporani d’autors francesos Inaugurà la temporada 1984-85 del Gran Teatre del Liceu com a Comte d’Almaviva de Les noces de Fígaro Durant la temporada 1991-92 cantà Alceste , de JB Lully, al Teatre dels Champs Elysées de París i el 1997 protagonitzà un reeixit Rigoletto a la Nova…

Estudià art dramàtic a París i conegué Jean Louis Trintignant, amb qui es casà el 1954 Els anys cinquanta s’inicià en el teatre, on obtingué un èxit discret El 1957 debutà al cinema com a actriu secundària a Les cousins , de Claude Chabrol , amb qui estigué casada del 1964 al 1980, i que la dirigí en 24 pellícules, entre les quals destaquen  Les bonnes femmes 1960, Les biches 1968, film pel qual rebé l’Os de Plata al Festival de Berlín, La femme infidèle 1969, Le boucher 1970, Les noces rouges 1973 i  Violette Nozière 1978 Treballà també a Le signe du lion 1959, d’Éric Rohmer, Le…

Estudià al Conservatori de Sant Petersburg Seguí el sistema dodecafònic i la tècnica serial Formes en l’air , 1915 El 1918 fou nomenat comissari de música, càrrec que encara tenia quan abandonà Rússia per anar a Berlín el 1921 El 1924 s’establí com a exiliat a París, on feu amistat amb I Stravinsky Al cap de gairebé vint anys, el 1941, s’installà als EUA El seu estil evolucionà des de l’atonalisme fins a fórmules neoclàssiques, com en el cas de la Toccata per a piano 1924 o A Little Chamber Music 1932 La seva preferència pels registres greus és clara en el Concerto spirituale 1929 Mantingué…

Format a l’Institut de Música de Hèlsinki amb MWegelius 1892-1910, i a Viena, on en fou professor Retirat a Järvenpää, prop de Hèlsinki 1904, es dedicà a la composició Dirigí l’estrena de les seves obres més notables, entre les quals destaquen En saga ‘Una saga’, 1892, la suite Karelia 1893, set simfonies 1898-1924, Finlàndia 1899, Concert per a violí 1903, Pan ja Echo 1906, Dance Intermezzo 1907, Bardi 1913, Tapiola 1926, etc És autor d’obres per a piano, d’un quartet de corda 1909, d’un centenar de cançons, cantates, d’obres corals i de Kullervo 1891, simfonia per a solistes, cor i…