Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
Abū-l-‘Abbās al-Farḡānī
Astronomia
Astrònom àrab.
Conegut també per al-Fargani i pel nom d' Alfraganus, la seva obra Llibre dels estels i dels moviments del cel assolí una gran difusió Fou traduïda a l’hebreu per Jacob Anatoli i al llatí per Joan de Sevilla i Gherardo da Cremona primera edició, impresa a Ferrara el 1493 És autor, també, de dos tractats sobre l’astrolabi al-Kāmil fī-l-asṭurlāb i Fī san'at al-asṭurlāb Calculà les distàncies entre els planetes, que foren vàlides fins a Copèrnic
nit
Astronomia
Interval de temps que transcorre entre la fi del crepuscle vespertí i l’inici del crepuscle matutí.
La nit és vista, en la tradició mitològica i religiosa de molts pobles i de moltes cultures, sota un aspecte benèfic, del repòs, i alhora sota un aspecte malèfic, com a pròpia dels esperits malignes Sovint la nit és considerada com la mare del dia, i moltes cosmogonies posen la nit i la tenebra a l’origen de totes les coses El contrast, a més, entre nit i dia, entre tenebra i llum, ha originat diversos ritus i diverses tradicions folklòriques
ocultació rasant
Astronomia
Fenomen astronòmic consistent en la desaparició momentània d’un astre, generalment un estel, en passar per darrere les muntanyes del limbe de la Lluna.
La constatació d’una ocultació rasant per diversos observadors separats uns quants quilòmetres permet establir el perfil del limbe de la Lluna i l’alçada de les seves muntanyes Fins l’esdeveniment de les missions espacials dissenyades per a cartografiar la superfície de la Lluna, aquest fou un dels mètodes emprats amb aquest fi
Bhāskara
Astronomia
Matemàtiques
Matemàtic i astrònom indi anomenat, també, Ācārya, «el savi».
Fou un dels més genials matemàtics indis i, a part altres treballs matemàtics i astrònomics, introduí el concepte d’infinit en matemàtiques, ja substituïa les incògnites per lletres i sembla que intuí els productes entre signes El seu llibre més famós és el Siddhānta-śiromani ‘Fi del sistema’, 1150, dividit en dues parts sobre matemàtiques i dues sobre astronomia
Jacobus Cornelius Kapteyn
Astronomia
Astrònom neerlandès.
Treballà a l’observatori de Leiden i fou professor a Groningen A fi de poder estudiar detalladament l’estructura de la Via Làctia, proposà la tria de 252 punts de l’esfera celeste i la determinació precisa de les posicions dels estels situats entorn d’aquests punts Per aquest procediment hom ha pogut catalogar uns 300 000 estels
Johannes de Sacrobosco
Astronomia
Matemàtiques
Nom llatinitzat de l’astrònom i matemàtic anglès John of Holywood
.
És autor d’un tractat d’aritmètica De Algorismo i d’altres obres de tipus didàctic De computo La seva obra més important és, però, De sphaera , resum d’astronomia en quatre capítols, en el qual recull les doctrines de Ptolemeu i d’al-Farġānī, bé que les supera considerablement Aquest text, que estigué en ús a les universitats europees fins a la fi del s XVI, fou comentat per diversos autors posteriors, entre els quals Johann Müller i Philipp Melanchthon
sistema copernicà
Astronomia
Model heliocèntric de l’Univers en què els planetes, àdhuc la Terra, descriuen òrbites circulars al voltant del Sol.
Segons aquest model, els estels fixos són sobre una esfera immòbil centrada també en el Sol, i la Terra fa una rotació diària El sistema copernicà permetia d’explicar la rotació diürna dels estels, el moviment retrògrad aparent del Sol al llarg del zodíac, la retrogradació aparent dels planetes i les estacions de la Terra Substituí el sistema ptolemaic per bé que, atès que seguint la idea platònica no considerava més que moviments circulars uniformes, hagué de conservar les nocions d’epicicle i deferent a fi de poder fer avenir les seves prediccions amb les observacions dels…
Muḥammad ibn Mūsà al-Ḫwārizmī
Astronomia
Matemàtiques
Astrònom i matemàtic persa.
Adscrit a la cort d’al-Ma‘mūn a Bagdad, escriví tota la seva aportació coneguda en àrab La seva obra, Algorithmi de numero indorum , conservada només en versió llatina, contribuí a la difusió del sistema numèric actual Desenvolupà considerablement el càlcul algèbric el terme “àlgebra” i els seus derivats provenen del seu Kitāb al-muḫtasar fi ḫišab al-ǧabr wa-I-muqābala , sobretot la teoria de les equacions de segon grau, i també és autor de tractats de geometria, d’unes taules astronòmiques perfeccionades per al-Maǧritī i de diversos escrits sobre l’astrolabi Els termes “…
67P/Čurjumov-Gerasimenko
Astronomia
Cometa que orbita el Sol un cop cada 6,45 anys, entre les òrbites de Júpiter i la Terra.
Fou descobert el 1969 pels astrònoms soviètics Klim Čurjumov i Svetlana Gerasimenko a partir d’una fotografia del cometa 32P/Comas Solà Posteriorment el seu pas ha estat observat des de la Terra els anys 1976, 1982, 1989, 1996, 2002 i 2009 i fotografiat pel telescopi espacial Hubble La seva òrbita al voltant del Sol se situa entre una distància màxima de 840 milions de quilòmetres i una distància mínima de 180 milions de quilòmetres Té una forma irregular d’entre 3 x 5 km i el núvol de gasos evaporats que es forma durant l’aproximació al Sol en fa difícil l’observació des de la Terra El 67/…
Observatori Espacial Herschel
Astronomia
Missió de l’Agència Espacial Europea (ESA) que tingué com a objectiu la composició d’una imatge de l’univers en l’infraroig llunyà.
Iniciada el 14 de maig de 2009, amb el llançament de l'observatori des de Kourou Guiana francesa a bord d’un Ariane 5, finalitzà l’abril del 2013 Rebé el nom en homenatge a William Herschel, descobridor dels raigs infrarojos Les dades enviades des del Herschel al llarg de més de 1400 dies en què fou operatiu i unes 22000 hores d’observacions científiques aportaren una gran quantitat d’informació sobre la formació de les galàxies en els inicis de l’univers, la formació d’estrelles i la seva interacció amb el medi interestellar, la composició química de cossos celestes diversos i de l’univers…