Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
fiar
Lliurar alguna cosa a la fe d’algú comptant amb la seva fidelitat.
proposició concessiva
Gramàtica
Proposició subordinada que expressa una asseveració oposada d’alguna manera a la de la principal (generalment, un obstacle al seu acompliment), però que serveix en definitiva per a afirmar l’asseveració de la principal: encara que sigui car, ho comprarem.
És un tipus una mica imprecís, perquè tendeix a fondre's, d’una banda, amb el de les adversatives adversatiu em sembla que te'n pots fiar, però ja saps com és , i, d’altra banda, amb el de certes condicionals condicional el seguiré si se'n va a la fi del món En català, en general, si el fet afirmat per la concessiva és proposat com a hipotètic, s’ha d’expressar en subjuntiu, però si és donat com a real són viables tant l’indicatiu com el subjuntiu El procediment normal en català és d’introduir la concessiva mitjançant un mot o locució conjuntius, però és freqüent també l’ús…
marxando
Que no és de fiar; malintencionat.
taül | taüla
Persona de mala vida, que no és de fiar, capaç de qualsevol acció baixa.
talla
Economia
Història
Bastó o canya dividit per la meitat longitudinal en què hom feia un tall per cada cosa d’un gènere que hom comprava a fiar, el venedor guardant-ne una part i el comprador l’altra, i que es confrontaven en el moment d’ajustar els comptes.