Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
ficus
Ficus penjant ( Ficus pumila )
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes llenyoses, de la família de les moràcies, de fulles simples i fruits en siconi que comprèn unes 2.000 espècies, pròpies de països tropicals i subtropicals.
Una espècie, destacada del gènere és la figuera El ficus de cautxú o, simplement, ficus F elastica és cautxífer i, a causa de la bellesa de les fulles, oblongues, gruixudes i d’un verd fosc brillant, és plantat com a ornamental
figuera de les pagodes
Botànica
Arbre de la família de les moràcies, de fulles amb una prolongació terminal, natural de l’Índia, on hom el considera sagrat.
figuera
Branques i fulles de figuera
© Xevi Varela
Botànica
Agronomia
Arbre de la família de les moràcies, de fins a 5 m d’alt, de capçada, amb làtex lletós, i de fulles caduques palmatilobulades, grosses, pubescents i aspres.
Les flors són dins un receptacle piriforme Els fruits i el receptacle constitueixen un tipus particular d’infructescència anomenat siconi , que correspon a la figa És un arbre típicament mediterrani, que prefereix terrenys calcaris i argilosos N'hi ha nobroses varietats blanca, negral, verdal, rogica, de coll de dama, cucarella, sajola, etc
cabrafiguera
sicòmor
Botànica
Jardineria
Arbre de la família de les moràcies, de 10 a 15 m d’alt, de capçada arrodonida, de fulles ovades, rugoses i glauques, de flors verdoses i de fruits comestibles.
És natiu del nord-est i de l’est d’Àfrica, i en ocasions és plantat com a ornamental
figuera de moro
Fruits de la Figuera de moro amb fruits
© Jaume Ferrández
Botànica
Arbust afil·le i punxós, de la família de les cactàcies, d’1 a 1,50 m d’alçada, de tiges fasciades, comprimides, més o menys planes, carnoses i articulades.
Fa flors grosses, sèssils, hermafrodites, d’un color groc o ataronjat, i fruits bacciformes, ovoides i comestibles, anomenats figues de moro
moràcies
Botànica
Família d’urticals.
És integrada per unes 1000 espècies, la majoria tropicals, de plantes llenyoses, laticíferes, de fulles simples alternes, de flors petites agrupades en espigues o glomèruls cimosos, o bé disposades en receptacles carnosos, i de fruits en núcula o en drupa Moràcies més destacades Artocarpus altilis arbre del pa Artocarpus heterophyllus Bagassa sp bagassa Broussonetia papyrifera morera de paper Chlorophora tinctoria fustic Ficus sp ficusFicus carica figuera , figuer Ficus elastica ficus de cautxú, ficusFicus…
arbre ofegador
Botànica
Vegetal hemiepífit que germina damunt un arbre, fa arrels que baixen fins a terra i, un cop arrelat, es transforma en un gran arbre que mata l’hoste sobre el qual havia nascut.
Es captenen així diverses espècies de les selves tropicals, entre elles alguns Ficus
siconi
Siconi (figa)
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Infructescència constituïda per un receptacle piriforme o arrodonit, més o meys carnós, buit a l’interior i amb una obertura apical guarnida de petits hipsofil·les, a les parets internes del qual són inserits els fruits.
Els siconis són característics del gènere Ficus Les figues són siconis amb el receptacle molt carnós, sucós i dolç
Vallesià
Geologia
Unitat estratigràfica continental del Miocè superior proposada per a la fossa del Vallès, de la qual s’ha derivat el nom.
Jau sobre l’Astaracià i sota el Turolià Pis geològic creat per M Crusafont i J Truyols 1952 utilitzant les faunes analitzades de Can Llobateres Sabadell com a criteri de correlació estratigràfica La fauna vallesiana es caracteritza per la presència de l’èquid hipari Originari d’Amèrica, penetrà a Àsia a través d’un pont intercontinental aparegut a causa del descens del nivell del mar La migració de fauna que es produí, i la consegüent dispersió per Àsia i Europa, degué incrementar encara més la diversitat dels ecosistemes del Miocè, i motivà el contacte de dues comunitats faunístiques D’altra…