Resultats de la cerca

Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona Després d’uns inicis acadèmics —exposà a Sabadell 1942, Madrid 1945 i Tàrrega—, participà en l’Exposició d’Art Litúrgic del Congrés Eucarístic Internacional de Barcelona 1952 Féu diverses pintures murals a Sabadell, Sant Feliu del Racó, Bellaterra, Barcelona església de la Mercè, etc, dins un figurativisme suaument estilitzat i geometritzat Exposà el 1957 i el 1960 a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell, i després a Barcelona Conreà també el paisatge i el retrat

Estudià l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona, on fou deixeble de Lluís Perich, Prudenci Bertrana i Lluís Graner Acabats els estudis, emigrà 1907, a Amèrica i s’establí a Mendoza 1908 a l’Argentina Fins el 1930 es dedicà principalment a la música i fou professor d’estètica als collegis Don Bosco 1911-25 i Nacional Agustín Álvarez 1926-31 També ensenyà a l’Academia Provincial de Bellas Artes, de la qual fou un dels fundadors Arran de les seves qualitats pictòriques, la Comisión Nacional de Cultura el becà per fer quadres sobre la vida del general San Martín Més tard, també li fou atorgada una…

Format a Vic, conreà inicialment un paisatgisme impressionista amb el qual recreà l’estil dels pintors postmodernistes catalans Installat a Barcelona, on freqüentà el Reial Cercle Artístic, derivà vers l’informalisme i l’abstracció, tendència que es reflectí sobretot en la seva obra de ceràmica Exposà regularment a l’estranger, i visqué durant una desena d’anys a Creta i en retornar 2008 s’establí a Vilanova de Sau Afectat d’una esclerosi lateral amiotròfica, a conseqüència de la qual patí greus limitacions, continuà treballant Més enllà de la pintura, mantingué una gran activitat cultural,…

Fill de catalans Exiliat a Mèxic, residí després a Itàlia, amb sojorns freqüents a Barcelona Restà fidel a uns principis estètics, expressats amb una exquisida sensibilitat en els quadres i una gran claredat en els llibres

Autodidacte, participà granment en l’activitat artística gironina dels anys vint i trenta Decorador, projectà el monument a Fidel Aguilar 1930, organitzà la Fira de Mostres de Girona 1932-35 i exposà individualment i collectivament les seves pintures, de caràcter paisatgístic, cosa que continuà fent durant els anys que residí a França 1939-50 i en haver retornat a Girona

Autor de les teles de Sant Fidel i Sant Serafí als Caputxins, d’un altre Sant Serafí a la seu i de diverses obres de l’antiga collecció del palau del marquès de la Torre, entre les quals un gran retrat eqüestre del marquès i altres retrats i obres religioses Potser fou fill seu Francesc Domenge — Palma, Mallorca 1731, autor d’un retrat del rei arxiduc Carles III

Després dels seus estudis d’arquitectura, que l’influïren fortament, conreà exclusivament la pintura El 1924 fundà el grup K, tot mantenint contactes amb el grup De Stijl de Leiden Membre del Cercle et Carrée 1930, participà en la fundació del grup Abstraction-Création, a París 1932 Fou fidel al neoplasticisme, però l’adaptà al seu propi estil a les seves obres, titulades sempre Composició , en substituí les verticals, les horitzontals i els quadrats per diagonals i triangles

Conreà la pintura de costums amb minuciositat i aguda observació La seva obra fou, doncs, una crònica fidel del seu temps em> La lliçó de la dansa Galleria dell’Accademia, Venècia, El rinoceront 1751, Ca'Rezzonico, Venècia El seu fill Alessandro Falca, conegut com Alessandro Longhi Venècia 1733 — 1813, també pintor, conreà el retrat Domenico Cimarosa , Liechtenstein Galerie, Viena i publicà Compendio della vita dei pittori veneziani 1673, font important per a l’estudi de la història de l’art

Fidel als Borbó, s’exilià d’Espanya el 1808 i no hi tornà fins a la reinstauració de Ferran VII, de qui esdevingué pintor de cambra el 1816 Fou protegit de Godoy, sobre la personalitat del qual pintà unes interessants allegories 1806 Museo Lázaro Galdiano, Madrid Estudiós de la història de l’art, fou el primer conserge del Museo del Prado —càrrec que en l’època equivalia a sotsdirector i, de fet, director efectiu—, del 1819 a la seva mort, i en redactà el primer catàleg 1819

Intentà una mesurada adaptació del Romanticisme literari — Poesías 1853— i plàstic Al seu Tratado de Paisaje 1862 acceptà l’observació fidel de la natura dels francesos temperada pel rigorisme flamenc, aspirant a crear un paisatgisme nacional, hereu de La antigua escuela de pintura española 1886-87 Superà el neoclassicisme elevant la natura a protagonista de les seves obres, dins una placidesa aristocràtica Fou secretari de l’Acadèmia de Belles Arts de Balears Exercí, al Museo Balear , una crítica teatral, musical i plàstica de caire eclèctic