Resultats de la cerca

Actiu entre el 605 i el 623, fou un dels més fidels representants dels corrents escultòrics budistes al seu país En la seva única obra coneguda, la tríada de bronze daurat de Shaka Nyorai, a Horyu-ji, prop de Nara, és palesa la influència de l’art xinès del Wei del nord La tríada, datada del 623, denota un estil relacionat amb el de les escultures búdiques de Logmen, i es caracteritza per la desproporció entre el cap i el cos i per les cares allargades i somrients

Hi assistiren l’ardiaca, el sagristà i altres canonges d’Elna i molts fidels Hom hi estatuí la inviolabilitat de les esglésies i de les sagreres i es promulgà la pau i treva i l’excomunió contra els invasors dels béns eclesiàstics i contra els deshonests Es diu d’ell que els estatuts fixats en el sínode ja havien estat decretats abans pels dos bisbes Oliba i Berenguer sembla que és una allusió a una anterior promulgació de pau i treva assemblea de pau i treva del 1022

Autor de nombrosos joruri , alguns dels quals en collaboració amb altres autors, començà la seva activitat amb Oto no miya asahi no voroi ‘El príncep Oto, arnès del sol i del matí’, 1723, peça històrica, com gairebé totes les seves composicions Escriví, encara, 31 obres més, entre les quals cal esmentar Sugawara denjo tenarai no kagami ‘Els secrets de la calligrafia transmesos per Sugawara’, 1746 i, sobretot, Kana, dēhon Chu-shingura ‘El tresor dels fidels vassalls’, 1748, d’una gran perfecció pel que fa a la seva tècnica escenogràfica i estilística

Alguns autors creuen que aquesta església, de la qual avui no es conserva cap resta, era situada als voltants del poble de Cassanhas, encara que aquesta suposició no s’ha pogut confirmar S’esmenta per primera vegada l’any 1017, en què el comte Bernat I Tallaferro de Besalú es disposà a crear l’efímer bisbat de Besalú i el dotà, entre altres molts béns, amb l’església de Sant Estève, amb els delmes, les primícies i les oblacions dels fidels l’església era a la villa de Casas, al comtat de la Fenolleda

La vall de Núria o de “ Annuria ” és documentada per primera vegada l’any 1087, quan el comte Guillem Ramon I de Cerdanya la cedí al monestir de Santa Maria de Ripoll a fi que hi pogués fer pasturar els seus ramats La primitiva església, amb l’hospici o hospital que tenia annex, és documentat per primera vegada l’any 1162, quan el papa Alexandre III li féu una concessió d’indulgències perquè els fidels les poguessin guanyar el dia 8 de setembre, festivitat patronal de la capella La capella, amb el nom d’ hospitium o hospital, rebia donacions dels fidels des del final…

És famosa per la presència, segons una antiga llegenda, de Maria Magdalena, Maria de Jaume i Maria Salomé, juntament amb Sara i un grup de deixebles fidels de Jesús que partiren d’ací a evangelitzar les Gàllies L’any 1448 Renat de Provença, atenent el desig popular, manà d’edificar una església al lloc on havien estat trobades les suposades relíquies de les santes Al seu entorn anualment s’apleguen, el 25 de maig, pelegrins de tots els indrets de Provença i del Baix Llenguadoc, així com una munió de gitanos, vinguts de tot el món, per honorar santa Sara, llur patrona

En foren, per exemple, Felip de Boïl i de La Scala a Sardenya 1323, després de la conquesta de l’illa, i a Mallorca 1345-48, com a organitzador de la repressió contra els fidels de Jaume III de Mallorca, missió seguida pel també reformador i governador Gilabert de Centelles i de Montcada 1348-59 Per a dur a terme la reforma del govern municipal mallorquí en fou també el governador Hug d’Anglesola i de Ribelles 1397-98 i, més tard, Francesc d’Erill i de Centelles 1452-57 per a la repressió dels forans

Al principi del juliol, la Santa Seu va anunciar que havia tancat l’any 2010 amb superàvit la majoria d’ingressos provenien de donacions de fidels i de donacions del Banc Vaticà No obstant això, les donacions que rep de les esglésies d’arreu del món –el que es coneix com òbol de Sant Pere– van caure en gairebé un 20% La crisi ha estat un dels motius d’aquesta tan acusada reducció del donatiu, però també la imparable cadena d’acusacions per abusos sexuals de membres de l’Església i la llei del silenci que el Vaticà va imposar