Resultats de la cerca

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna instrument de vent pròpiament dit tipus trompeta cromàtica amb vàlvules o pistons El so és generat amb la vibració dels llavis, que és recollida per un broquet metàllic, semblant al del trombó Fet generalment de bronze, té un tub acústic encorbat de perforació cònica —aproximadament d’un metre de longitud—, amb una ramificació descendent i una altra que puja fins a formar el pavelló Sol aguantar-se penjat al coll amb un cordó, com el fagot La columna d’aire de l’interior del tub sol ser modificada amb un sistema de forats amb claus,…

N'existeixen diverses versions, corresponents als registres alt, baix i contrabaix És un instrument obsolet, que actualment ha estat substituït per la tuba Fou inventat per Halary el 1821, i hom l’emprà, sobretot en la seva versió baixa, en bandes i orquestres

Autor de diverses contradanses i de diversos valsos d’una gran musicalitat, molt populars al Principat

Estudià violí i composició, i a catorze anys ja componia Passà gairebé tota la vida lligat al Teatre de l’Òpera de Varsòvia, com a primer violinista 1850-64 i, més endavant, com a director artístic dels ballets 1858-72, director d’orquestra 1872-82, director del teatre 1882-90 i bibliotecari 1890-1902 Feu només una petita escapada a Berlín per estudiar amb A Marx Exercí la docència al Conservatori de Varsòvia 1861-64, a l’Institut Aleksandryjski 1864-72 i a la Societat Musical de Varsòvia 1895-1902 De la seva obra com a compositor destaca la música escènica Otton lucznik 'Otó, l’arquer', 1864…

Començà els estudis musicals a Reus amb J Biosca El 1829 entrà com a escolà de la capella de música a la seu nova de Lleida Allí estudià solfeig, contrapunt, piano i orgue amb M Germà, J Ariet i A Mercè Segons B Saldoni i M Puntí, també hi estudià contrabaix En aquesta època començà a compondre obres de tipus religiós i tocà el contrabaix en algunes formacions instrumentals lleidatanes Quan el 1837 es dissolgué la capella, retornà a Reus i tocà en cafès Acabà ingressant en una banda, on tocà el figle i el fiscorn El 1841 es traslladà a Barcelona i estudià composició amb R…

Rebé les primeres nocions de música del violinista i director d’orquestra Julián Gil i formà part del cor de la capella de les Madres Agustinas de Múrcia Nen prodigi, aprengué tot sol a tocar el cornetí, el figle i l’oboè i a set anys ja formava part de la Banda Municipal de Múrcia També destacà com a nen cantor i intervingué en una representació infantil de l’òpera Norma , de V Bellini, que tingué lloc a Múrcia el 1846 El 1850 anà a estudiar al Conservatori de Madrid, on tingué com a mestres H Eslava i P Albéniz, entre d’altres Inicià la seva carrera com a primer violí a l’…

Vida De ben petit mostrà un talent especial per a la música La seva mare l’hi inicià a través de cants patriòtics, i posteriorment anà a Varsòvia, on estudià amb A Freyer Si a casa seva estigué en contacte amb el folklore camperol i les influències ucraïneses i lituanes, a la capital conegué les formes musicals més urbanes, com les masurques o les danses de Cracòvia A Vílnius, ciutat que visità el 1836, conegué el món de l’òpera i el repertori de l’època Tot seguit s’installà a Berlín 1837-40 per estudiar-hi composició amb CF Rungenhagen Després dels èxits obtinguts per les seves primeres…

Tenen tres característiques bàsiques un tub llarg que pot estar doblegat de diverses formes un broquet en forma de copa, amb trets determinats i diferencials per a cada instrument, que s’inserta en un dels extrems del tub i, a l’altre extrem del tub, un eixamplament o pavelló en forma de campana Constitueixen una família d’aeròfons tubulars que generalment solen ser de llautó, però també se’n poden trobar de plata i coure o de llautó galvanitzat amb níquel, plata i or N’hi alguns, infreqüents o actualment en desús, que s’han fet de ceràmica, vidre o altres materials Felip Pedrell i altres…