Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
nucleolonema
espectrina
Bioquímica
Proteïna estructural de l’esquelet submembranós que es troba principalment a la cara interna de la membrana citoplasmàtica dels eritròcits.
De forma filamentosa i d’uns 100 nanometres de longitud, és formada per dues subunitats, α i β, de pesos moleculars de 260 000 i 225 000 daltons, respectivament
tubulina
Bioquímica
Proteïna fibrosa contràctil present en el citoplasma de totes les cèl·lules eucariotes, que és necessària per a llur procés de divisió cel·lular.
És el constituent dels microtúbuls i participa en la maduració de les neurones Té la propietat de fixar-se a diversos lligands, com la colquicina, els ions magnesi i l’ATP Presenta una estructura filamentosa i té un pes molecular de 10 000 daltons
crisotricals
Botànica
Ordre de crisofícies d’estructura filamentosa.
La més freqüent, la Phaeothamnion confericolum , poc ramificada, viu epífita sobre algues d’aigua dolça
seda
Substància filamentosa utilitzada en cirurgia per a fer sutures i lligades.
Els miliobatiformes: escurçanes, milanes i mantes
Els Miliobatiformes són semblants a les rajades, però tenen a la base de la cua, que s’acaba en un filament, un o dos fiblons verinosos S’han representat 1 l’escurçana comuna Myliobatis aquila , i 2 la milana comuna Dasyatis pastinaca Juan A Moreno L’ordre dels miliobatiformes reuneix els elasmobranquis de forma similar a la de les rajades, amb el disc subquadrangular o ròmbic, però amb la cua molt reduïda i acabada en un filament No tenen aleta caudal i en cas d’haver-n’hi de dorsal, sempre és petita i reclosa a la base Generalment porten un o dos fiblons verinosos a la base de la cua…
protonema
Botànica
En els briòfits, estructura típicament filamentosa originada en germinar una espora, que constitueix la primera fase del gametòfit.
axopodi
Anatomia animal
Protistologia
Formació llarga i filamentosa, més o menys rígida, amb un eix interior, pròpia de molts protozous rizòpodes (radiolaris, heliozous, etc).
Els axopodis poden collaborar en els trasllats de l’animal o en la captura de l’aliment
Les crepidotàcies
Aquesta família, actualment encara de delimitació incerta, és considerada intermèdia entre les cortinariàcies i les rodofillàcies, o relacionada amb la de les paxillàcies Agrupa espècies generalment petites, amb carpòfors en forma de conquilla i peu lateral, excèntric o central, sovint poc visible L’esporada és de color crem clar o bru clar i les espores són llises o lleugerament punte jades, sense porus germinatiu Amb freqüència hi ha cistidis sobre l’aresta de les làmines, però no a la cara d’aquestes A vegades, els teixits són parcialment gelificats Acostumen a créixer sapròfíts sobre…
trentepòlia
Botànica
Alga clorofícia filamentosa (Trentepohlia), que forma gespes amb aspecte de vellut de color taronja sobre roques, troncs, sòls, etc, en ambients ombrívols.