Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Josep Maria Calsamiglia i Vives
© Fototeca.cat
Filosofia
Disseny i arts gràfiques
Edició
Filòsof i editor.
El 1932 es llicencià en filosofia a Barcelona fou professor, el mateix any, a l’Institut Escola i el 1933 a la Universitat de Barcelona el 1939, en acabar la guerra civil, li fou impedit de continuar-hi El 1941 creà, junt amb Alexandre Argullós, les Edicions Ariel Impartí cursos i seminaris privats des del 1960, i el 1969 fou contractat com a professor d’història de la filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on el 1979 fou nomenat catedràtic interí Sense haver deixat, pròpiament, una obra escrita, exercí tanmateix una tasca important de formador de pensadors i filòsofs
Joan Carreras i Martí
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Edició
Editor.
Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, en l’especialitat de llengües semítiques 1960, dirigí la versió castellana de l’Enciclopedia Larousse El 1971 fou nomenat director de la Gran Enciclopèdia Catalana i, en finalitzar-se l’obra 1983, continuà vinculat a l’empresa com a director editorial i posteriorment com a director cultural de la Fundació que n’era propietària fins a la jubilació També formà part de les juntes directives del Collegi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, del Gremi d’…
Anton Koberger
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor alemany.
Cap a l’any 1471 s’establí a Nuremberg, on s’especialitzà en obres de teologia i filosofia escolàstica També publicà llibres illustrats, i fou el primer impressor que posseí una organització industrial i comercial potent, amb representants a les principals ciutats europees
Josep Domènech i Taberner
Disseny i arts gràfiques
Edició
Industrial impressor.
Estudià filosofia i lletres a València Dedicat a les activitats tipogràfiques, des del 1861 regí la impremta del diari “La Opinión”, de la qual esdevingué propietari el 1869 En collaboració amb Teodor Llorente, el 1866 havia convertit “La Opinión” en “Las Provincias”, periòdic que ha romàs vinculat a la seva família
Friedrich Nicolai
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura
Crític, escriptor i editor alemany.
Fou partidari de l’anomenada filosofia popular i actiu propagador de les idees illustrades En la seva obra Leben und Meinungen des Magisters Sebaldus Nothanker ‘Vida i opinions del mestre Sebaldus Nothanker’, 1773-76 criticà Goethe, Schiller, Kant i Fichte, cosa que li valgué d’ésser ridiculitzat a la seva vellesa També escriví Briefe, die neueste Literatur betreffend ‘Cartes sobre la literatura més nova’, 1759-65
Ricard Franch i Mira
Disseny i arts gràfiques
Gravador.
Estudià filosofia i lletres a València i aprengué dibuix amb Rafael Montesinos i gravat, a Madrid, amb Domingo Martínez Obtingué diversos premis a València, Madrid, París —on esdevingué membre per oposició de l’École Impériale de Gravure— i Londres El 1870 aconseguí la plaça de gravador de la Fábrica Nacional del Sello, i el 1873 esdevingué catedràtic de gravat i dibuix de model antic a l’Escola de Belles Arts de València
Geoffroy Tory
Disseny i arts gràfiques
Literatura francesa
Gravador, tipògraf i escriptor francès.
Estudià a Roma, a Bolonya 1506 i a París, on s’especialitzà en filosofia i literatura encara tornà a Itàlia, el 1516 Fou corrector d’Henri Estienne, membre de la corporació dels llibreters a París 1518 i impressor reial 1530, i es dedicà sobretot a reformar els caràcters tipogràfics, i més endavant al gravat, amb disseny de lletres ornamentades, vinyetes, marques en tingué una de pròpia per a les seves obres, etc Escriví una mena d’art de tipografia i calligrafia, Le Champfleury 1529, a més de traduccions i edicions anotades d’autors clàssics
Gérard Lauzier
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant i autor de còmics.
Llicenciat en filosofia, estudià arquitectura a l’Escola de belles Arts de París De 1956 a 1964 visqué al Brasil, on treballà com a caricaturista i illustrador De tornada a França s’establí a París i començà a publicar illustracions sèries còmiques en diversos diaris revistes, especialment a Pilote , que obtingueren molt d’èxit pel seu humor corrosiu, entre les quals Zizi et Peter Panpan 1974, Tranches de vie des del 1974, sobre algunes de les quals la companyia catalana Dagoll Dagom muntà els espectacles Glups 1983 i Cacao 2000 La Tête dans le sac 1980, etc Des dels anys noranta…
Santiago Pey i Estrany
Disseny i arts gràfiques
Dissenyador i lexicògraf.
Els anys trenta estudià filosofia amb Jaume Serra i Húnter Prengué part en la Guerra Civil com a oficial d’artilleria del bàndol republicà Deportat a un camp de concentració, els anys quaranta visqué clandestinament a l’Estat espanyol i milità al Front Nacional de Catalunya Dedicat professionalment al disseny, dirigí la secció d’aquesta activitat d’una empresa d’electrodomèstics 1966-69, i el 1965 organitzà la secció de disseny a l’Escola Massana, que dirigí fins el 1975, i escriví diversos manuals de bricolatge Collaborà en nombroses revistes Serra d’Or , Destino , Die Kunst ,…
Antoni Serra i Oliveres
Disseny i arts gràfiques
Tipògraf.
Estudià filosofia i grec a la Universitat de Barcelona Treballà a les impremtes Verdaguer i Torner El 1837, anà a París, on treballà en uns magatzems i perfeccionà l’ofici El 1839 s’establí a Barcelona, on fou regent de la impremta Brusi, fins el 1846 en què marxà a Madrid Emprengué un gran viatge per mar per motius de salut, i residí a l’Argentina, a Buenos Aires Hi reprengué la seva activitat en l’àmbit tipogràfic de l’edició i fou fundador de “La Ilustración Argentina” Posteriorment, s’establí a Xile, a Valparaíso, on fou nomenat director del “Diario Republicano” El 1859 tornà a Barcelona…