Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Gumersind Gomila
Arts decoratives
Literatura
Poeta i ceramista.
Residí des de petit al Rosselló, on s’assimilà a l’ambient i als problemes del país Mantingué lligams amb l’Institut d’Estudis Occitans Com a poeta, de fina sensibilitat, publicà La sorra calenta 1943 i 1967, Llucifer, llegenda íntima 1966 i El vent fútil 1967 Treballà molts anys a l’obrador de Sant Vicenç de Perpinyà, on coincidí amb Lurçat
perla
Arts decoratives
Formació natural secretada accidentalment i sense cap mena d’intervenció humana a l’interior dels mol·luscs, especialment al de certes espècies d’ostres.
És composta de matèria orgànica una escleroproteïna anomenada conquina o conquiolina i de carbonat càlcic, generalment en forma d’aragonita, disposats en capes concèntriques Les perles són molt apreciades i emprades en joieria La qualitat d’una perla depèn de la seva grossària , la forma esfèrica, barroca, pera, etc, el color , la brillantor , la perfecció de la pell , etc És anomenada també perla autèntica, perla d’Orient, perla fina o perla natural
terrissa
Arts decoratives
Objecte o conjunt d’objectes, tals com olles, càntirs, gerres, cassoles, tests, etc, fets de terra argilosa afaiçonada quan és molla i pastada, i després cuita.
La manca d’esmalts i vernissos, així com el tipus de terra, la coloració rogenca que li donen, després de la cocció, els derivats de ferro i, sobretot, la destinació a l’ús domèstic, en fan una categoria especial dins la ceràmica, que la distingeix, d’una banda, dels productes artístics, coneguts per ceràmiques, terracotes, porcellanes, rajola de València, etc, i de les peces de terra cuita sortides de la bòbila, de l’altra, i finalment de la vaixella fina coneguda amb el nom de pisa
Benvenuto Cellini
Escultura
Arts decoratives
Literatura italiana
Escultor, orfebre i escriptor italià.
Aprenent d’argenter a Florència, residí en diverses ciutats italianes fins que s’establí a Roma 1523-40, on participà en la defensa de la ciutat contra les forces de Carles V 1527 i treballà per al papa Climent VII Mèdici, que el feu mestre de la seca 1529 A París 1540 treballà per a Francesc I dins l’escola de Fontainebleau De retorn a Florència 1545 fou protegit per Cosme I Mèdici Autor de moltes peces d’orfebreria, només li és atribuït amb certesa el Saler de Francesc I 1540-43, Kunsthistorisches Museum, Viena, d’or i esmalts, amb les figures de Neptú i Amfitrita Bàsicament escultor,…
Pere Moragues
Arquitectura
Escultura
Arts decoratives
Escultor, orfebre i arquitecte.
El 1366, per encàrrec de Pere el Cerimoniós, féu set creus de pedra —de les quals només resten uns fragments malmesos— que havien d’ésser collocades en diversos indrets de la muntanya de Montserrat Hom creu que fou l’arquitecte de la capella de les Verges a l’església d’aquest monestir És possible que hagués intervingut, abans, en el retaule de la Mare de Déu de la Mercè de l’església d’aquesta advocació a Barcelona, construït per l’arquitecte Roca hom li atribueix la fina talla policromada de la Mare de Déu titular El 1373 obrà el sepulcre del prior de Montserrat Jaume de Vivers Vers el 1382…
bescuit
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Pasta fina i tendra de caolí cuita al forn, la superfície de la qual hom deixa en estat mat, sense pintura ni vernís.
A vegades rep una doble cuita Conegut ja a les manufactures de l’Extrem Orient, es difongué a Europa a partir de la segona meitat del s XVIII Als Països Catalans són notables els de la fàbrica de porcellana i ceràmica de l'Alcora
latzulita
Arts decoratives
Mineralogia i petrografia
Hidroxifosfat d’alumini, de ferro i de magnesi, mineral de color blau, d’origen hidrotermal, usat com a pedra fina, que cristal·litza en el sistema monoclínic.
teixell
Arts decoratives
Història
Peça quadrada de metall o de tela fina, pintada o guarnida de metall preciós o de pedreria, que hom portava per adorn de mantells i altres peces d’indumentària.
ceràmica
© Corel Professional Photos
Arts decoratives
Art de fabricar objectes (recipients, elements de construcció, etc.) de materials terrosos cuits.
Hom empra bàsicament argila o caolí com a primeres matèries fonamentals a causa de llurs qualitats plàstiques i refractàries hom empra també additius amb finalitat desengreixant que assuaveixen les contraccions durant la cocció sorra, quars, feldespats, xamota, materials fundents que rebaixen la refractarietat feldespats, àlcalis, i uns altres que l’augmenten corindó, bauxita metàllics Actualment hom empra també com a primera matèria commixtions de materials terrosos desproveïts de qualitats plàstiques, però transformables per cocció En una primera fase del procés de fabricació hom procedeix…