Resultats de la cerca
Es mostren 101 resultats
flotació
Secció esquemàtica d’una cèl·lula de flotació amb detall ampliat de les partícules de mineral arrossegades per les bombolles d’aire
© Fototeca.cat
Química
Operació emprada per a la separació d’un component o d’uns quants d’una mescla de minerals, de composts químics, etc, en suspensió aquosa, per mitjà d’un corrent d’aire que hom introdueix en el si del fluid i que arrossega selectivament el component que hom vol separar.
Aquest comportament selectiu és degut a la distinta afinitat superficial dels materials envers l’aigua o l’aire Hom accentua aquesta afinitat mitjançant substàncies que recobreixen les partícules d’un dels components o que modifiquen llur superfície, per tal de millorar el rendiment de l’operació Hom empra la flotació per a concentrar el mineral extret de les mines, del qual elimina una part de la ganga, i disminueix així el volum de mineral que hom haurà de sotmetre a tractaments posteriors, gairebé sempre més costosos
flotació
Economia
Situació en la qual la paritat d’una moneda respecte a d’altres és deixada lliure a les forces del mercat.
Hom marca els límits dins els quals es mou la moneda flotant
flotació
Acte de flotar, de sostenir-se un cos a la superfície d’un líquid.
pla de flotació
Transports
Secció del buc d’una embarcació pel pla determinat per les línies de flotació d’ambdós costats del buc.
És el que separa l’obra viva de l’obra morta
centre d’empenyiment
Física
Centre de gravetat del fluid desplaçat per un sòlid que hi és submergit totalment o parcial.
És el punt en què s’aplica l’empenyiment o força ascensional d’Arquimedes
línia de surada
Física
Transports
Línia determinada per la intersecció de la superfície lliure de l’aigua amb la superfície d’un cos que sura, especialment la del buc d’una embarcació.
estabilitat
Física
Propietat d’un cos en flotació de retornar a la seva posició d’equilibri quan ha estat separat d’aquesta per alguna causa externa.
L’estabilitat d’un cos depèn de la posició relativa del centre de flotació o centre d’empenyiment respecte al centre de gravetat i de la distància que els separa flotació
isostàsia
Isostàsia. Flotació de blocs de l’escorça, segons la teoria d’Airy (A) i la de Pratt (B)
© Fototeca.cat
Geologia
Terme que designa la tendència cap a l’equilibri de flotació de l’escorça terrestre sobre el mantell plàstic i que fou introduït per Dutton el 1889.
Estudiada ja al segle XVIII per Bouguer a l’àrea dels Andes i el Perú i al segle XIX per Pratt i Airy indistintament a la zona de l’Himàlaia, per tal d’explicar les anomalies de la gravetat i les desviacions anormals de la plomada observades a les proximitats dels massissos muntanyosos Airy fou el primer que en donà, el 1855, una explicació física teoria isostàtica de les arrels muntanyoses l’escorça terrestre és formada per un conjunt de blocs, de volum desigual quant als corticals però de densitat similar, que floten semblantment als icebergs a la mar en un substrat fluid, bé que més dens…
assentament
Transports
Diferència entre el calat de popa i el de proa.
Caracteritza el pendent de la quilla en relació amb el pla de flotació L’assentament varia sempre que hom afegeix, elimina o mou algun pes a bord, llevat del cas en què hom carregui o descarregui el pes en la vertical del centre de flotació o hom el traslladi seguint-la
popa
Transports
Part del buc d’una embarcació que el tanca per la seva part posterior, en la qual hi ha el timó.
La popa, que ha de tenir una forma adequada des del punt de vista hidrodinàmic i ha de facilitar l’acció del timó i de l’hèlix o de les hèlixs, respon a diferents solucions constructives, les més importants de les quals són la de creuer, la de violí, la quadrada, la rodona i la de cul de mona La popa de creuer , apareguda el 1912 a Anglaterra i emprada en els vaixells de guerra, es caracteritza pel fet de no tenir llançament sobre la línia de flotació és a dir, que no és més sortida de la part de coberta que els codasts i pel fet que la seva obra viva és ampla i plana i la seva…