Resultats de la cerca
Es mostren 197 resultats
fonètica
Fonètica i fonologia
Disciplina particular de la lingüística que estudia la realització dels fonemes en totes les alternatives analitzables.
La fonètica general estudia els problemes teòrics plantejats per la relació entre sons i fonemes i complementa la investigació fonològica La fonètica instrumental o experimental classifica els fonemes com a conjunts de trets constitutius mitjançant les dades fornides pels aparells de recerca Si la recerca es produeix sobre el treball fisiològic del parlant quan emet sons, la branca corresponent és anomenada fonètica articulatòria o genètica , la més antiga dintre la tradició lingüística del català D’altra banda, l’estudi dels trets físics de les…
llei fonètica
Fonètica i fonologia
Segons M. Grammont, fórmula que defineix el canvi experimentat per una articulació en una zona i en un moment determinats.
Una llei fonètica general per a totes les llengües romàniques occidentals és la sonorització d’oclusives sordes intervocàliques llatines llat vita > cast, cast, port, etc vida
llei fonètica
Fonètica i fonologia
Cadascuna de les lleis establertes a partir de la repetició d’un fenomen que té lloc en una articulació, en una zona i un temps determinats.
A partir de les bases establertes per Leskien i Schleicher, el grup dels neogramàtics formulà la teoria de l’obligatorietat i la universalitat de les lleis fonètiques Aquesta teoria fou combatuda sobretot pels dialectòlegs i els estudiosos de la geografia lingüística i la fonètica experimental
forma fonètica
Fonètica i fonologia
Combinació de fonemes, susceptible d’ésser pronunciada i amb un significat determinat.
Associació Fonètica Internacional
Associació fundada el 1886 a París per Paul-Édouard Passy, que té per finalitat de promoure l’estudi i la divulgació de la fonètica.
Establí l' alfabet fonètic internacional el mateix any, el més difós en l’ús internacional, especialment en l’ensenyament de les llengües El primer òrgan de l’Associació fou “Le maître phonétique” És coneguda també per IPA, sigla del seu nom anglès International Phonetic Association
Laboratori de Fonètica Experimental
Centre d’investigació lingüística creat per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i dirigit per Pere Barnils.
Començà a funcionar a l’estiu del 1916 L’any 1917 publicà “Estudis Fonètics”, primer volum d’una sèrie que no continuà, amb collaboració de PBarnils, ESuddard, DWestermann, TNavarro i Tomàs i EJockers L’utillatge instrumental del Laboratori fou destruït durant l’època de la Dictadura
fonètic | fonètica
Fonètica i fonologia
Relatiu o pertanyent a la veu humana, als sons del llenguatge.
pausa
Fonètica i fonologia
En fonètica, silenci entre dues emissions fòniques.
Aquesta pausa, anomenada relativa, enfront de l’absoluta, que es produeix quan el parlant no té intenció d’emetre cap so, és emprada sovint en els estudis de fonètica articulatòria com a punt de referència per a determinar les modificacions orgàniques de cada emissió
acústica
Fonètica i fonologia
Part de la fonètica experimental, que rep sovint el nom de genèmica
.
Estudia les ones produïdes o relacionades amb qualsevol fet lingüístic, per tal d’analitzar o sintetitzar llurs elements distintius, comprovar llurs formes de propagació física i fornir elements de judici connectats tant amb llurs fonts generatives naturals -camp de la fonètica articulatòria o genètica - com amb els respectius efectes fisiològics de la recepció -camp de la fonètica auditiva-, mitjançant aparells com l' escillògraf , l' espectrògraf o sonògraf i el sintetitzador de llenguatge , entre d’altres
estructura profunda
Lingüística i sociolingüística
En gramàtica generativa, nivell o aspecte del llenguatge que determina la interpretació semàntica de l’oració, en oposició a l’estructura superficial, que en determina la forma fonètica.
Segons la gramàtica generativa, l’efecte final d’una gramàtica és relacionar una interpretació semàntica amb una representació fonètica, és a dir, expressar com és interpretada una oració El component sintàctic de la gramàtica, que constitueix la seva única part “Creativa”, serveix de mitjancer en aquesta relació i constitueix la meta final de la gramàtica, en el sentit que només ella permet d’establir una relació entre el contingut semàntic dels signes i llur forma fonètica, és a dir, és la que permet de determinar com s’ha d’interpretar una frase, mitjançant una…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina