Resultats de la cerca
Es mostren 14752 resultats
les Germanies
© Fototeca.cat
Història
Alçament que esclatà als regnes de la corona catalanoaragonesa entre els anys 1519 i 1523, amb un intent, fracassat, de la burgesia de prendre el poder.
Inicialment de caràcter netament urbà i moderat, passà, però, tant al regne de València com al de Mallorca, cap a una etapa de radicalització en incorporar-s’hi també el camp forans a Mallorca, llauradors cristians de natura a València, fins al punt que arribà a veritables combats militars contra les tropes reials, i foren seguits d’una llarga i dura repressió Als factors conjunturals generals expansió del clima revolucionari crisi d’autoritat, agreujada des de la mort de Ferran II de Catalunya-Aragó, el 1516 augment de la pressió fiscal de la corona, que obligava els consells…
mixteca
© Corel Professional Photos
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble indígena d’Amèrica que a l’època precolombina creà una interessant cultura (700-1350).
Els mixteques apareixen a Mesoamèrica cap al s VIII, com a habitants de les terres altes de les valls d’Oaxaca Al s X iniciaren l’ocupació de les valls que abans habitaven els zapoteques, i així conqueriren les ciutats de Monte Albán i Yágul Al s XIV s’estenien ja per totes les valls i havien conquerit la ciutat de Mitla, que esdevingué llur capital Els mixteques es caracteritzen per llurs dots artístics Eren grans constructors, com demostren els edificis de Mitla, decorats amb magnífics i complicats mosaics de pedra Llurs ceràmiques policromes, de pasta finíssima, són les millors de Mèxic…
Bases de Manresa
© Fototeca.cat
Història
Nom amb què és conegut el document Bases per a la Constitució Regional Catalana, presentades com a projecte per una ponència de la Unió Catalanista davant el consell de representants de les associacions catalanistes, reunits en assemblea a Manresa els dies 25-27 de març de 1892.
Era president de la Unió Lluís Domènech i Montaner, i secretari Enric Prat de la Riba, els quals ho foren també de l’assemblea En conjunt, les Bases eren inspirades vagament en la fórmula federalista, amb importants concessions al vell règim de Catalunya, que preconitzaven, en realitat, un regionalisme tradicionalista i corporatiu El poder central s’havia d’organitzar sota el concepte de separació de les funcions legislativa, executiva i judicial, però residint el poder legislatiu central en el rei o cap d’estat i en una assemblea de representants regionals El poder executiu…
captivitat babilònica
Història
Període durant el qual els hebreus foren captius dels babilonis.
Jerusalem, que havia collaborat amb Egipte, enemic de Babilònia, caigué en mans de Nabucodonosor el 597 aC i l’any següent foren deportats a Babilònia els prínceps i una gran part del poble hebreu El 587 Jerusalem, que s’havia revoltat, tornà a caure i es produí una nova deportació en massa El 538 aC Ciros permeté el retorn als exiliats, però només un petit nombre tornaren a la terra d’origen i la majoria continuaren a Babilònia, tot mantenint la cultura hebrea
Institut de France
Títol amb el qual foren reconstituïdes les acadèmies franceses suprimides el 1793.
Una llei del 1795 n'establí l’organització Comprenia 312 membres repartits en tres classes, que posteriorment foren reorganitzades Académie Française, Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, Académie des Sciences, Académie des Beaux-Arts i ampliades amb la inclusió de l’Académie des Sciences Morales et Politiques Del 1795 al 1806 l’Institut s’hostatjà al Louvre, però després passà al Collège des Quatre-Nations, on actualment se celebren les diverses sessions
Extravagants
Dret canònic
Reculls de disposicions canòniques, constitucions o decretals, que no foren compreses en el Decret de Gracià o, després, en els reculls que constituïren el
Corpus Iuris Canonici , al qual, però, foren afegides l’any 1582.
Són conegudes les Extravagants de Joan XXII , que apleguen vint constitucions, agrupades en catorze títols, promulgades el 1325, i les Extravagants comunes , que recullen les setanta-tres decretals de vint-i-cinc papes, des d’Urbà IV fins a Sixt IV Sembla que foren colleccionades vers el 1480
reialista
Història
Nom amb el qual foren coneguts, a partir de les corts de Cadis, els defensors de l’Antic Règim i, per tant, contraris a la Constitució del 1812 i a la sobirania popular; sovint foren anomenats també absolutistes.
A Catalunya els reialistes foren nombrosos, especialment entre les classes privilegiades de l’Antic Règim i la pagesia pobra Després de la insurrecció contra el règim constitucional Regència d’Urgell, 1822 i dels avalots i la guerra dels Malcontents 1825-27, forniren la base social del carlisme
màrtirs d’Uganda
Grup de 22 catòlics ugandesos, part del centenar de cristians que foren víctimes de la persecució del kabaka Mwanga de Buganda (1885-87).
Les primeres víctimes foren el bisbe anglicà James Hannington i els seus companys 1885 Pel fet de protestar per aquestes morts, Joseph Mukasa, membre important de la casa reial, fou decapitat, i immediatament els seus patges i soldats, encapçalats per Charles Lwanga, que es negaren a participar en la disbauxa sexual del kabaka , foren cruelment turmentats i morts, la majoria a la foguera, enmig d’una orgia sacrificial 1886 La persecució continuà contra els missioners catòlics i protestants fins el 1887 Canonitzats collectivament 1964, llur festa se celebra el 3de juny
guerres socials
Història
Nom amb què foren designades, a l’antiguitat clàssica, les diverses guerres sorgides entre els membres d’una mateixa confederació.
Així, a Grècia, és particularment cèlebre la guerra social que, entre el 357 i el 354 aC, portà a la dissolució de la segona lliga naval àtica També cal recordar la dels aqueus 219-217 aC, que juntament amb llurs aliats foren vençuts per Filip V de Macedònia A Itàlia, en el transcurs dels anys 91-88 aC, els pobles itàlics aliats de Roma s’oposaren violentament a l’urbs, que es negava a concedir-los uns drets justament reivindicats Hi participaren Mari, Sulla, Pompeu Estrabó i d’altres, i per a Roma la victòria fou costosa i difícil
guerres socials
Història
Nom amb què foren designades, a l’antiguitat clàssica, les diverses guerres sorgides entre els membres d’una mateixa confederació.
Així, a Grècia, és particularment cèlebre la guerra social que, entre el 357 i el 354 aC, portà a la dissolució de la segona lliga naval àtica També cal recordar la dels aqueus 219-217 aC, que juntament amb llurs aliats foren vençuts per Filip V de Macedònia A Itàlia, en el transcurs dels anys 91-88 aC, els pobles itàlics aliats de Roma s’oposaren violentament a l’urbs, que es negava a concedir-los uns drets justament reivindicats Hi participaren Mari, Sulla, Pompeu Estrabó i d’altres, i per a Roma la victòria fou costosa i difícil
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina