Resultats de la cerca

Fou propugnada i desenvolupada per l’escola dels formalistes russos formalista 3

Nasqué com a reacció formalista enfront del moviment futurista dirigit per Majakovskij, sobretot amb el poeta Sergej Jesenin, reivindicà l’autonomia del poema i el culte de la forma manifest de Peterburg, 1915 Bé que després de la revolució el moviment feu seva la causa del poble Tovarišč Inonija de Jesenin, 1918, la seva orientació el separà de la línia política leninista Com a grup desaparegué el 1927

Participà en la revolució del 1919 Descriví especialment la vida de les classes baixes, amb propensió als experiments d’estil expressionista i amb una clara actitud de reivindicació social Entre el 1947 i el 1956 no pogué publicar res, per la seva tendència formalista De la seva obra es destaquen Angyalföld 1928 i Egy ember élete ‘Vida d’un home’, 1927-35 Com a pintor, fou un representant destacat del constructivisme

Fou director de la revista Garcilaso 1943-46, que aglutinà el grup de poetes de la “Juventud creadora” Partidari del classicisme i d’una mètrica rigorosa del poema, sabé mantenir el seu lirisme formalista enfront de la retòrica imperial vigent a la postguerra És autor de Tregua 1951, La hora undécima 1963, Memorias y compromisos 1966, Taller de arte menor y cincuenta sonetos 1973, Sonetos españoles a Bolívar 1983, Nuevo elogio de la lengua española Piedra y cielo de Roma 1984, Galiana 1986, Carta a la madre 1988 i Mar viviente 1989 Fou nomenat 1982 membre de l’Academia Española…

El sentit tràgic de la vida i el motiu de la mort marcà els seus primers volums de poemes simbòlics Blouznivy vějíř ‘El vano delirant’, 1926 i Triumf smrti ‘El triomf de la mort’, 1930 En Vanutí ‘Bufada’, 1932, Obluk ‘L’arc’, 1934, Kameni, pricházíš ‘Roca, tu que véns’, 1937, Zári ‘Setembre’, 1938, Sen ‘El somni’, 1939, i Prvni testament ‘El primer testament’, 1940 intentà una perfecció formalista Dokument 1949 és un tractament filosòfic de la vida l’interès oscilla entre l’existència i el no-res, entre l’individu i el que és collectiu La culminació de la seva obra és Noc s…

La seva obra poètica, elegant i irònica, realista i formalista, consta de dos reculls Felí encès 1985 i El germà de Catul i més coses 1997, amb el qual guanyà el premi de la Crítica Com a estudiós i crític, cal destacar els seus treballs Nabí, de Josep Carner 1986, Àlbum Ferrater 1992, en collaboració amb Núria Perpinyà, i la seva edició de l' Obra Completa de JV Foix És autor de dues antologies especialitzades Gabriel Ferrater vers i prosa 1988 i Maleïdes les guerres 2003, premi Cavall Verd-Rafael Jaume de traducció poètica 2004, que reuneix un centenar de poemes d’autors de…

Formà part de l’OPOJAZ, l’escola formalista Dedicà la seva curta vida a l’ensenyament i a l’estudi de la literatura russa És un dels iniciadors de la novella historicobiogràfica russa amb Kjukhlja 1925, novella sobre la vida i l’obra de Kjukhel’beker, considerada com la seva millor obra Smert'Vazir-Mukhtara ‘La mort de Vazir-Mukhtar’, 1927-28 tracta de la vida i l’obra de Gribojedov Morí abans de poder acabar la tercera gran novella, Puškin , escrita de forma més realista Solament dues parts arribaren a ésser publicades 1933 i 1943 Es dedicà també a la teoria literària Problema…

Fou el màxim representant de l' escola formalista russa Publicà nombrosos estudis sobre teoria literària, com Voskresěenije slova ‘La resurrecció de la paraula’, 1914, Potebnja 1916, Tristan Šendi Sterna i teorija romana ‘Tristan Shandy de Stern i la teoria de la novella’, 1921 Pròxim a l’avantguarda russa, participà en polèmiques amb V Majakovskij, O Brik, N Gabo, JN Tynjanov i altres, i influí també en el nou cinema soviètic Els anys trenta fou obligat a retractar-se de les seves idees anteriors Pamjatnik naučnoj osibke ‘Monument a un error científic’, 1930 Altres obres són…

Inicià els estudis de dret, que abandonà per llicenciar-se 1973 i doctorar-se 1976 en filologia clàssica Fou director de la Biblioteca Nacional 1996-2000 i secretari de cultura del govern espanyol 2000-2004 Com a poeta, pertany a la generació anomenada dels “Novísimos” per Josep M Castellet, i la seva lírica es caracteritza per una recerca de la bellesa, la construcció formalista d’un món mític i un llenguatge molt esteticista Entre els seus llibres de poesia destaquen Los retratos 1971, Elsinore 1972, Scholia 1978, Necrofilia 1983, La caja de plata 1985, Premio de la Crítica de…

Constitueix l’aspecte tècnic de la ciència literària, però no pot mancar d’una base lògica i estètica consistent, ni desvincular-se de les determinants gramaticals i lingüístiques, ni desentendre's del judici crític que ha de precisar l’abast real de les normes i les regles La tradició clàssica —de l’Antiguitat al Renaixement, el Barroc i el Neoclassicisme— preferí el terme poètica, que avui, per raons diverses, ha retornat el s XIX l’englobava sota designacions més generals o bé les específiques de retòrica i poètica Als Països Catalans hom pot esmentar les Razós de trobar ~1200, de Ramon…